Presentarem models de com es pot intervenir a l’aula per facilitar l’aprenentatge per modelatge.

Programar pensant en la competència dels alumnes AC implica els passos següents:

(Integrada en tot el procés)

La planificació és una eina molt efectiva per motivar els alumnes d’AC ja que respon a una de les seves característiques: “Són alumnes amb una gran capacitat de planificació”. Robert J. Stenberg. Són alumnes que han d'actuar de forma AUTÒNOMA.

És un recurs necessari per obtenir una millora dins de l’organització de l’aula especialment quan apliquem recursos com el treball per projectes i el treball cooperatiu. És essencial per a l’organització i l’eficiència. Cal incidir en la participació dels alumnes AC, específicament, en la proposta d’ensenyament-aprenentatge. Es tracta d’informar els alumnes de la planificació de les tasques acadèmiques del grup classe dins un temps concret a determinar pel professor/a.

Objectius:

• Compartir l’organització del treball amb tots els alumnes.

• Comprovar que la planificació de les tasques amb la gestió del temps és essencial per a una bona organització.

• Cercar el compromís personal.

• Proporcionar autonomia als alumnes d’AC que ho necessitin per a una millor organització de les seves tasques, tant al centre com a casa. Autonomia.

• Motivar l’alumne/a amb una manera de treballar més participativa.

Procediments:

• Lliurar la planificació d’una sessió, d’una setmana o d’un període més llarg, segons els objectius proposats pel docents. S’explicarà a la classe els objectius que es pretén aconseguir amb aquesta mesura.

• Cal utilitzar-la dins de l’organització d’un treball o d’uns exercicis programats.

• ESPAI de reflexió. Seguiment del procés.

• Se’ls convida a fer aportacions, tant en el que com en el com…

Resultats:

• Es valoraran els resultats de l’aplicació d’aquest recurs amb els alumnes.

• Si no té acceptació per part del grup, el poden utilitzar a nivell individual els alumnes d’AC.

Mesura per treballar dins de l’aula en una sessió de classe ordinària. Es pot utilitzar a l’hora de corregir exercicis. Serveix per a totes les matèries. També se’n pot fer una versió que afecti la distribució de les sessions. A cada sessió dedicar més temps a un determinat grup d’alumnes, en funció de les necessitats.

Objectius:

• Planificar la classe en els tres nivells de comprensió que ens podem trobar.

• Motivar els alumnes d’AC a treballar segons els seu ritme de treball.

• Promoure el compromís personal dels alumnes.

Procediments:

• El professor/a comunica els resultats de cada exercici.

• Els alumnes contrasten aquests resultats amb els seus.

• Lliurament de nous exercicis d'igual i de més dificultat.

• El professor/a explicarà a la pissarra els exercicis inicials. Els alumnes s’hi acostaran segons si l’han entès o no. La resta de la classe va treballant al seu ritme (de forma autònoma). Aquesta manera de fer implica una preparació i execució molt organitzada.

• Si la distribució es fa per sessions de classe, cada grup d’alumnes s’atén preferentment un dia a la setmana (dia amb més dedicació temporal), mentre la resta desenvolupen un treball autònom, més o menys pautat i centrat en el seu nivell.

Requereix una planificació acurada i una previsió en l’execució de tasques, i implica organització.

Resultats:

• Els alumnes d’AC segueixen el seu ritme (autonomia de treball) i es troben atesos pel docent com la resta del grup.

• Els alumnes d’AC “emmascarats” troben un espai idoni per comprendre les activitats i rebre atenció individualitzada per part del professor/a.

• Es facilita reforç positiu a la tasca personalitzada.

• Cadascun dels alumnes decideix si necessita més explicacions del docent o pot continuar sol les seves activitats.

• Cada alumne rep l’atenció més ajustada al que requereix.

• El treball pot esdevenir més lent però més eficient, i també, al contrari, permet accelerar el ritme d’aprenentatge.

• Els alumnes s’autocontrolen, participen de la gestió. Poden autoavaluar-se. Poden gestionar, també, plantilles d’avaluació.

La gestió del temps és molt important a l’hora d’atendre els alumnes d’AC. Està relacionat amb l’autonomia i la gestió personal.

Una de les característiques, dins de la diversitat d’aquests alumnes, és que tenen interessos formatius que sols poden satisfer en horari extraescolar, de forma externa a l’institut, com a complement, com, per exemple, estudis de dansa, de música o artístics, activitats esportives dins del món de la competició, implicació en voluntariat, ampliació d’estudis científics, activitats culturals de l’entorn, etc.

Són alumnes que, per tria personal i poc ajut de les administracions, porten un ritme de treball molt dens, amb jornades que es poden transformar fàcilment en 12 hores de treball entre l’IES i els “altres” estudis (els que els interessen de forma particular).

Són alumnes que, a mesura que van madurant, els neguiteja més el ritme fragmentat i lent de les sessions de l'aula, les aturades de les classes per problemes de convivència, perdre classes o repetir exercicis amb el mateix grau de dificultat, tasques mecàniques i de poca reflexió… Tenen necessitat de gestionar-se bé el temps per poder arribar a les seves fites individuals. Els preocupa el no poder accedir a nous coneixements…

Són alumnes que sempre que poden avancen els deures dins del centre per un tema d’organització i planificació del treball.

Són alumnes molt exigents i crítics amb ells mateixos i amb els adults que tenen al davant. Són responsables en gran mesura i moltes vegades carreguen amb una motxilla d’activitats molt gran. Per això necessiten tenir la sensació i la realitat de no estar perdent el temps, ja que per a aquests alumnes el temps és un bé molt preuat.

Es fa indispensable, en la planificació, incorporar la gestió del temps, ja que l’alumnat pot treballar de forma autònoma, participant de la gestió temporal si escau.

La gestió DEL TEMPS passa A SER UNA EINA METODOLÒGICA

Treball per projectes

El treball per projectes és una eina metodològica molt eficaç per atendre TOTA la diversitat d'alumnes dins de l’aula i és una oportunitat per poder “veure” o confirmar alumnes els resultats acadèmics dels quals no són satisfactoris i, en canvi, tenen un gran potencial d’aprenentatge.

Els alumnes d’AC manifestos responen molt positivament davant aquesta proposta de treball i els “emmascarats” poden valorar la possibilitat de treballar d’una altra manera, la qual els pot estimular.

Pautes a tenir en compte:

• Planificació de les activitats dins de l’aula, tenint en compte els tres punts que la formen com a disseny: informació de la planificació, organització per nivells de comprensió i gestió del temps (execució). Afegirem l’avaluació.

• Es poden incloure dins de la planificació els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes a l’hora d’entendre el caràcter i la dinàmica dels diferents grups.

• Els grups de treball, preferentment, han de sorgir dels propis alumnes, considerant els membres del grup. Es tindrà en compte les habilitats socials.

• Els aprenentatges han de ser significatius, funcionals i motivadors. Relacionats amb aspectes de la vida real. Eficients. Competencials.

• És tan important tot el procés de preparació amb els alumnes com l'execució de la tasca. Els alumnes han de conèixer perfectament el que implica la tasca, què se’ls requereix i com se’ls avalua.

• La tipologia del treball per projectes és molt àmplia i inclou treballs transversals, treball individual i treball en equip i cooperatiu. Caldrà, doncs, ajustar-se a la necessitat.

• Es passa de la dinàmica de fer la tasca per obligació “deure” a fer-la per decisió “activitat que porta a una finalitat”, el nivell de rendiment canvia significativament.

Objectius:

• Aplicar a la realitat els coneixements acadèmics explicats amb anterioritat a classe.

• Obtenir per part dels alumnes unes conclusions a posteriori de la realització del projecte.

• Assolir estratègies pròpies de l’exposició oral.

• Oferir un tractament obert i flexible dels continguts individualitzant el procés de formació.

• Facilitar el treball autònom dels alumnes utilitzant la col·laboració de tots.

• Oferir una atenció més individualitzada a fi de conèixer millor les competències de cadascú i detectar les seves necessitats específiques.

• Desenvolupar les capacitats individuals de l’alumnat d’AC.

• Afavorir el rol del professor/a com a dinamitzador/a del grup i facilitador/a de recursos.

• Aconseguir una transferència de responsabilitats i autogestió del grup, desenvolupant la capacitat d’aprendre a aprendre.

• Generar autonomia en l’alumne i la millora de la cooperació ila convivència. La presa de decisions conscient.

Procediment:

Un cop determinat el què, s’incideix en la presentació de l’activitat i a explicar el com, quan, on, amb què…

• Inici

• Escollir i prioritzar els continguts rellevants de la matèria a treballar.

• Triar un problema real de la vida quotidiana.

• Buscar una o diverses solucions el problema plantejat en les quals s’han d’aplicar els coneixements apresos amb anterioritat.

• Preparar el sistema de seguiment i d’avaluació (criteris d’avaluació).

• Preparar material adient al tema.

• Planificar, si escau, sortides externes de consulta, intervenció d’altres professors del centre o externs…

• Desenvolupament del projecte

• Explicació del problema.

• Fer els grups de treball (són els alumnes els qui decideixen), si escau.

• Lliurament i aclariments del calendari d’activitats, segons les sessions programades per treballar.

• Presentació dels materials i de les activitats suplementàries (si n’hi ha de programades).

• Pautes de la presentació del projecte.

• Aportacions dels alumnes.

• Utilització adequada de les diverses tècniques TAC que es poden utilitzar per reforçar l’exposició oral de fi de projecte.

• Treball a l’aula.

• Final

• Espais de seguiment del treball:

- Poden ser grup/professor o explicació de cada grup a la classe per poder establir entre tots preguntes-respostes davant de les diferents dificultats que es van trobant.

- Autoavaluació i breu espai de reflexió individual.

• Avaluació:

- Presentació per escrit en format document i en suport informàtic.

- Exposició oral del projecte.

- Autoavaluació.

La temporització d’aquest procés és d’una durada mínima de dues setmanes. Per projectes més curts es pot aplicar el mateix procediment, però ajustant-lo al temps programat a l’hora de desenvolupar cada part.

Resultats:

Els alumnes d’AC gaudeixen de poder avançar al seu ritme, dins del tema que estan treballant, juntament amb el grup classe, i de poder aportar la seva creativitat en un marc més ampli d’acció. Els alumnes estableixen vincles de relació en l’activitat per a un fi comú.

També es pot fer un projecte sense plantejar cap “problema” i fer-lo sobre un tema concret que permeti als alumnes ampliar i consolidar coneixements vers la matèria que s’estigui treballant. El procediment és el mateix.

Treball cooperatiu

Els alumnes d’AC poden presentar conflictes de socialització, demostrant una timidesa i tendint a l’aïllament del grup o, fins i tot, manifestar conductes disruptives. És important que aprenguin a conviure en un col·lectiu divers i amb interessos diferents. Sense haver de renunciar a les seves expectatives.

Per tant, el treball cooperatiu és un recurs apropiat per atendre aquest tipus d’alumnes que poden presentar petits problemes d’adaptació al grup classe o, simplement, que no tenen suficients recursos per treballar amb els seus companys/es. És una eina apropiada per desenvolupar paral·lelament l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge d'estratègies socials. Millora la intel·ligència emocional i relacional.

Els alumnes aprenen a través de la cooperació i aprenen a cooperar.

Pautes a tenir en compte:

• Planificació de les activitats dins de l’aula tenint en compte els tres punts que la formen: informació als alumnes, nivells d’aprenentatge i gestió del temps.

• Es poden incloure dins de la planificació els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes a l’hora d’entendre el caràcter i la dinàmica dels diferents grups.

• Elaboració d’activitats en les quals els alumnes aprenguin a compartir informació, controlin el temps, comparteixin el lideratge i d'altres habilitats socials.

• Atendre les funcions específiques de treball de cada un dels components del grup, en el si del grup i davant del gran grup.

• Participació activa de cada alumne/a en tot el treball de grup: reflexionant, aportant idees, intentant resoldre el/s problema/es que es plantegin, etc., tenint sempre present una actitud tolerant, de respecte, d'ajut i de col·laboració envers els altres membres del grup.

• És tant important tot el procés de preparació amb els alumnes com l’execució i, evidentment, l’avaluació

• El temps dedicat en aquest tipus de treball ha de ser breu i pautat.

• La delimitació de rols és important en el procés.

Objectius:

• Aconseguir desenvolupar l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge d'estratègies socials.

• Aprendre a cooperar en grups de treball.

• Interrelacionar les tasques en grup i les individuals: els seus èxits individuals es basen en l’èxit de l'equip.

• Cercar el compromís personal.

Procediment:

• Inici

• La manera d'introduir aquest treball es proposant als alumnes que treballin junts en algunes sessions de classe. Poden escollir el nom de l’equip, amb la idea que busquin la seva identitat com a grup sense sentir la necessitat de competir amb els altres.

• El treball s'estructura en grups reduïts (3 a 5 alumnes) que, amb diferent grau d'autonomia, s'organitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen.

• Els grups els organitza el professor/a, ja que han de ser heterogenis de nivell i d'interessos i han de progressar com a equip.

• Desenvolupament del treball

• Lliurar activitats perquè els alumnes aprenguin a compartir informació, controlin el temps, comparteixin el lideratge i d'altres habilitats socials.

• Cada grup s’ha de marcar uns objectius que volen aconseguir amb aquest tipus de treball.

• Cada alumne adoptarà cada un dels papers següents, durant les sessions que es determinin:

• Dinamitzador, organitzador i sintetitzador de la tasca del grup. Lideratge per eficiència.

• Secretari (el que pren notes i organitza el treball escrit).

• Grafista (el que genera la part gràfica de retolacions, dibuixos, gràfics…).

• Portaveu (el que exposa oralment les conclusions de treball del seu grup al gran grup i també fa la recopilació de materials necessaris per al tema de treball).

• Cal pensar i adaptar cada càrrec en funció de l'àrea curricular i de les activitats que es pensen desenvolupar.

• Es treballa en el context de grup. Les explicacions generals són puntuals, però necessàries, i la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.

• En una primera fase, segons l'organització de la feina, s'alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la qual es promou la interacció i l'aprenentatge a partir dels companys del grup.

• S’especifiquen metes compartides i metes singulars. Per a cada membre del grup.

Una variant interessant per a l’autonomia consisteix que un col·lectiu d’alumnes planifiquin el disseny del projecte i el presentin, incorporant els companys en diferents tasques pactades. S’estableixen diferents metes en funció de cada membre, i, alhora, metes comunes. Els alumnes esdevenen els gestors i els experts de l’aprenentatge.

També es pot encarregar a un col·lectiu la preparació d’un tema dels que s’hauran de treballar a l’aula. Amb una línia d’ajut mutu. N'existeixen moltes variants.

• Final

• El seguiment de l’activitat serà utilitzar l’autoavaluació individual i per grup, fent unes fitxes de seguiment amb nota parcial per part de l’alumne/a i del professor/a.

• Realització d’una prova escrita.

• La nota final (medició) s’obtindrà de la suma de totes les notes parcials més la de la prova escrita. Per a l’avaluació s’ampliaran els indicadors. Serà avaluació contínua durant tot el procés i es tindrà en compte l’autoavaluació de l’alumne.

Resultats:

• Si el resultat del treball cooperatiu ha estat satisfactor, s’haurà aconseguit desenvolupar una de les necessitats dels alumnes d’AC més importants que és la socialització. En general, dins de la pròpia diversitat del grup d’AC necessiten poder compartir i cooperar amb persones de la seva edat que mostrin diferents interessos.

• Cal tenir en compte que si tenim dins de l’aula alumnes talentosos o superdotats en qualsevol pràctica externa a l’IES, és possible que estiguin rodejats d’altres companys/es més grans d’edat. Això, inicialment, pot significar un problema, però poc a poc s’hi van adaptant. Aquesta és una de les situacions habituals que fa que aquell o aquella jove d’AC no es trobi bé amb els companys/es de treball de la seva edat i es mostri reticent a compartir i a cooperar.

• Els alumnes “emmascarats” d’AC poden presentar problemes amb els companys/es a l’hora de treballar. L’aplicació d’aquests recursos els pot motivar, sempre i quan puguin tenir el seu espai de participació i lloc de treball dins del grup. Cal que el docent estigui molt atent en el procés de guia.

• Cal tenir present que el treball cooperatiu es realitza, segons diferents moments, en grup i individualment. Aquest és un avantatge a l’hora del tractament dels alumnes en AC.

Altres recursos

Són estratègies que es poden aplicar en qualsevol situació de treball dins de l’aula i que poden ser exitoses també per als alumnes AC

• Explicació piramidal (ajut entre iguals)

Objectius:

• Els alumnes disposaran de l’espai per explicar als seus companys/es els continguts apresos.

• Donar als alumnes d’AC, reconeguts o no, una situació d’entrada i sortida en la qual poden treballar (gestionen el temps d’execució) i, alhora, són part del grup classe, compartint amb els companys/es les mateixes tasques: explicar, ajudar-se.

• Comprovar, per part de l’alumnat, que per explicar has de tenir els coneixements molt clars.

• Preparar els materials explicatius entre iguals.

Procediments:

• Es tracta de tenir tot el grup classe treballant en uns exercicis proposats pel professor/a amb un nivell de dificultat superior a la mitjana de la classe.

• Els alumnes que ho entenguin a la primera ho explicaran, cada un, a un altre alumne/a i així successivament, fins que tothom ho hagi entès, amb un límit de temps.

• Es proposarà, seguidament, una altra ronda d’exercicis augmentant-ne la dificultat, i es farà el mateix procediment.

• No es tracta d’una activitat que comporti cap competició, simplement es co·labora perquè cadascun dels membres del grup classe entengui i sàpiga utilitzar uns coneixements adquirits prèviament.

• Treball individual

• Cal evitar activitats que siguin repetitives i que suposina l'alumne un esforç de temps i no de millora del seu aprenentatge. Això pot crear cansament i manca d’estímuls. Els alumnes d’AC necessiten pensar, crear i actuar.

• Lectures d’iniciació/d’ampliació (recursos TAC), fonts documentals per a la reflexió, bibliografia per llegir, i comentar-la.

L’avaluació ha de ser, i és, una eina més dins de l’aprenentatge dels alumnes i, segons les característiques que presenten, ha de donar les pautes necessàries que permetin als professors/es i als alumnes el següent:

• Detectar les dificultats presents i a curt termini.

• Poder prendre les mesures necessàries per superar aquestes dificultats (per exemple, adequar els objectius de la programació a cada alumne/a d’AC, identificar altres opcions de treball de manera progressiva…).

• Establir pautes d’observació sistemàtica i de seguiment, tant per a l’alumne/a com per al professor/a.

És imprescindible tenir sempre present que si utilitzem diferents recursos metodològics per atendre els alumnes AC, també hem de pensar a utilitzar diferents eines dins de l’avaluació.

• Els instruments d’avaluació estaran ja implícits en les tasques que es presentin i s’ajustaran, per tant, a l’enfocament metodològic que apliquem.

• L’avaluació ha de ser contínua, diferenciada per àmbits, per projectes interdisciplinaris i per matèries (Decret 143/2007).

Per aquesta raó establirem la relació que hi ha entre el currículum proposat (sobretot en el cas que es facin variacions per atendre els alumnes d’AC), la metodologia emprada i l’avaluació (el sistema o sistemes avaluatius que utilitzarem).

CURRÍCULUM més METODOLOGIA més AVALUACIÓ =

Procés avaluatiu significatiu per a tot l’alumnat

Per atendre els alumnes d’AC es pot utilitzar, com amb la resta d’alumnes, qualsevol recurs d’avaluació (exàmens, autoavaluació, taules d’observació pautada, exposicions orals i escrites, portafoli, espais de reflexió, però es poden ampliar els instruments a debats, oratòria, comentari de textos, definicions, argumentació, assaig, presentació de productes…). Adquireixen especial rellevància aspectes de pràctica i aplicació dels coneixements per la creació d’un producte cultural de qualitat, sempre tenint en compte les pautes anteriors.

Però, el que és un èxit amb aquests alumnes és proposar en un examen la resolució d'un problema on puguin desplegar els seus coneixements. I també el que ells mateixos inventin, proposin preguntes, problemes i qüestions i maneres per avaluar. Que els signifiquin un repte.

També és aconsellable introduir preguntes de reflexió on les respostes passin per escriure els coneixements adquirits més la seva opinió o punt de vista. I possibilitin la transferència de coneixement. La presentació d’un producte final que els permeti construir el que han elaborat.

L’avaluació ens pot ajudar (referència als dos primers punts del tema) a donar l’oportunitat a alumnes "emmascarats" a implicar-se i mostrar el que potencialment saben. Serveix per clarificar, situar, decidir i millorar.

Exemple d'experiència educativa (curs 2008/09): Conclusions proposades per un IES, com a cloenda d'un treball d'assessorament en recursos metodològics per aplicar a l'aula amb alumnes talentosos.

Els assistents al curs varen reconèixer com a recursos metodològics útils per atendre la diversitat i, en concret, els alumnes d’AC, en el seu context: • El treball per projectes

• El treball voluntari per ampliar o d’ampliació

• L’estimulació de la part creativa

• EL treball de docència

Treball per projectes. Característiques a per la seva aplicació a l’aula

Idea clau: Possibilitat de realitzar un treball per projectes individual en un espai col·lectiu.

1. El treball per projectes pot ser individual i en grup.
2. Cal la utilització d’un procés de planificació de tasques.
3. El projecte ha de ser significatiu per a la classe i en concret per als alumnes d’AC.
4. Es destaca com a essencial “no desviar-se del que es pretén quan el treball sigui individual; quan es treballi en grup, els alumnes d’AC es dedicaran a reforçar el treball d’un company més que a desenvolupar el seu tema”.

Treball voluntari d’ampliació

Idea clau: Engrescar els alumnes d’AC a partir de la dificultat creixent, amb casos reals i presentar reptes.

Increment de la qualitat:

1. Cercar un punt de vista diferent “original”.
2. Posar un repte a resoldre. qüestió (per exemple, d’una fórmula de matemàtiques buscar la possibilitat de trobar una nova fórmula).
3. Primar que siguin casos reals.
4. Es tractaria de proposar uns mínims i permetre anar incrementant la dificultat per aconseguir una bona motivació.

L’estimulació de la part creativa Idea clau: Transferència. És una eina entesa com la possibilitat d’expressar-se en diferents llenguatges, es a dir, interpretar el mateix aprenentatge en diferents llenguatges. Transferència de llenguatges. Espai de creació cultural. Treball de docència

Idea clau: Treball per a experts (per si sol ja és un recurs metodològic).

1. És entre els mateixos alumnes.
2. Es tracta de fer “experts docents”, en què es destaca que es dóna el treball en grup i l’encàrrec individualment.
3. El fet d’haver d’explicar als altres serveix per als qui ho expliquen.
4. És un recurs que pot conduir a altres recursos: treball per a experts.

DIFICULTATS que creiem que s'haurien de superar com a docents a l’aula i al centre:

• Dóna més feina als professors/es.

• Es fa complicat trobar les fonts adequades.

• Pautar les fonts, el seguiment, terminis de lliurament i la realització de tasques.

• Triar el tema i desenvolupar-lo bé.

• Fer els grups.

• Com treballar la diversitat amb els alumnes barrejats, què fer amb els que no deixen treballar.

• Com compaginar-ho a nivell de centre.