En aquest apartat farem un seguit de reflexions i consideracions puntuals, per la seva importància envers els alumnes d'AC i les seves famílies, que s'han anat comentant al llarg del mòdul.

És essencial considerar l´alumne i el seu entorn, conèixer la família i establir ponts de comunicació amb ella. Cal escoltar i acompanyar. La família ha de saber tot el que fa referència al procés d´aprenetatge i de creixement personal de l´alumne.

Els pares d´alumnes AC manifesten en massa casos que se senten sols i no escoltats. Es troben amb unes institucions on no existeixen encara idees clares i prou formació dels professionals, on els centres, en general, no estan incidint en la intervenció amb alumnes AC.

Com a exemple, presentem un recull de frases extretes d’un context de docents i de pares que s´estaven formant, conjuntament, en AC (curs 2008-09), que mostra una realitat de canvi i de tranformació, la presa de consciència i la implicació.

De les frases remarcarem una aportació que de forma molt sentida va exposar una docent i mare alhora d´un alumne AC, amb el suport de les aportacions d´altres mares que posaven de manifest el poc ressó que tenen les seves demandes quan les presenten en els centres educatius; aportacions on es fa evident la seva petició:

“La necessitat de no sentir-se sols i desemparats”.

“Estem indefensos i ens sentim SOLS”. Mare d´alumne d´AC de 2n d´ESO.

“Les altes capacitats no existeixen”. Resposta de professional a la cap d´estudis d´un centre.

La primera idea que volem transmetre és que cal evidenciar als pares que tenir un fill d´aquestes característiques ha de fer-los sentir molt orgullosos, com a la resta. Hem de trencar les falses creences que tenir un fill d'altes capacitats és un problema.

Els nois/es no són el problema, el problema és el seu entorn, que no els considera. El desajustament el provoca el context del menor, i és aquí on, com a professionals, hem d´intervenir: cal evidenciar amb les nostres intervencions que el fet de ser alumnes Ac no ha de ser un problema.

La segona, és que els pares han d´estar molt ben atesos i ben orientats per part dels professionals. No tots els progenitors diposen d´estratègies per poder acompanyar els seus fills i facilitar-los l´accés a possibles alternatives (especialment fora de centre, com activitats extraescolars o programes específics de disciplines com les matemàtiques, arts…) per aprendre i per sentir-se bé com a persones i considerats.

Un dels problemes podria sorgir del nivell cultural i també de manca de recursos econòmics de les famílies. Hi ha pares que no poden oferir un entorn cultural facilitador, llavors, encara amb més raó, el centre educatiu ha d´actuar per informar i faclitar possibles actuacions.

Però altres situacions de desatenció vénen de no saber com afrontar, per part de les famílies, la situació. Llavors, com a professionals, encara hem de tenir més cura de la nostra intervenció, i no ens podem quedar al marge.

Els pares han d´estar també considerats i participar en les decisions dels processos educatius (LEC 2009). Caldrà, doncs, establir una planificació per coordinar-se i parlar per actuar conjuntament, així com documents que registrin els acords i en facilitin el seguiment. Els tutors adquireixen un paper rellevant en l´elaboració, l'execució i la valoració de la intervenció.

Com a estratègies suggerim establir un calendari de trobades col·lectives i d´entrevistes personalitzades planificades, per elaborar un pla de treball efectiu, en funció de l´alumne i el seu context, amb un protocol de seguiment i un referent de centre per alumne. Amb l´elaboració de documents que deixin constància del procés i dels acords presos, en la institució. I des del marc de l´escola inclusiva per afavorir l’equitat i la qualitat de l’educació. Ignorar que existeixen, que ells i les seves famílies també necessiten ser «reconeguts» i tenir suport, implica l’exclusió.

El professorat i el centre educatiu han de cercar i estar atents a les diferents ofertes culturals que poden interessar als menors, ja siguin concursos, cursos, conferències, concerts, audicions, propostes universitàries, d’entitats públiques i privades, dels recursos en xarxa, de tot el que pugui facilitar-los l’accés cultural, i un llarg etc.

Han de facilitar als alumnes el coneixement del que hi ha al seu entorn i dinamitzar la coordinació entre el centre i les oportunitats externes, i afavorir que hi pugin accedir, sempre considerant que han de disposar de temps i d´espai per poder-ho fer, no es pot demanar als alumnes que facin el mateix que els seus companys i a més aquestes activitats externes o assumides com a estímul d’aprenetatge. Hem de ser qui faciliti i afavoreixi que els pares coneguin què es pot fer i així possibilitar l´accés a aquests recursos formatius i de creixement personal per part de l´alumne AC.

També se´ls ha de facilitar l´accés a mitjans per poder afrontar el cost que suposa formar-se de forma externa als centres.

Els tutors poden comptar amb els orientadors, que haurien de proporcionar suport i participar directament en el procés d’orienció als alumnes i a les famílies, sempre prèviament formant-se per realitzar aquesta tasca específica.

Proposem un model d´intervenció inclusiu, on l´alumne rebi un tracte personalitzat però emmarcat en el context de centre i en el marc de l´escola inclusiva.

Tot alumne ha de poder gaudir d´una escolarització normalitzada que contempli les seves necessitats en els centres educatius i que hi doni resposta de forma qualitativa, sense necessitat d´etiquetar (per ser o no competitiu en la societat).I els pares han estar molt orgullosos de tenir fills d´altes capacitats, de la mateixa manera que han d´estar orgullosos de tenir qualsevol fill… El que de cap manera no podem promoure des de les institucions educatives és que el fet de tenir un fill d´altes capacitats sigui una vivència estressant i generadora d´angoixes i de patiment pel fet de no ser compresa la seva singular situació d'aprendre i d'entendre la vida.

Expliciteu com afrontaríeu com a tutors o tutores d’un alumne (Gerard) AC el fet que ha acabat emmalaltint en no trobar-se ubicat a l’aula i en el centre i que ha deixat d´anar regularment a classe. Com treballaríeu amb els pares? ( Aquesta demanda es basa en un fet real: “demanda a un tutor d´IES del curs 2009”.)

"Sento que el meu fill està creixent d'una altra manera, veient el món d'una forma que jo no m'havia imaginat, i creixem i aprenem molt al seu costat. …no està gens a gust a l'IES, ha passat el temps i el seu record dels seus anys d'escola és trist i fosc…, quasi mai se sent atès ni considerat". Mare alumne d'AC.