Podem ajudar les famílies de la manera següent (Martínez, 2009):

* Donant informació clara, precisa i adaptada a les famílies, no com a experts, sinó com a receptors del que poden i no poden esperar del seu fill/a. En el cas de problemàtiques, s’ha d’informar de quines poden tenir relació amb les altes capacitats i quines no. Qualsevol intervenció d’ajut ha de ser tranquil·litzadora, evitant informacions que augmentin l’angoixa i desorientin encara més. El missatge que han de rebre és doble: que ells són importants en l’ajut al fill i que tindran qui els ajudi en aquesta tasca.

* Desmuntar els estereotips provocant el conflicte cognitiu (Mugny i Doise, 1983). No serà fàcil sense una reflexió ben conduïda per part del professional orientador. Consistirà a enfrontar els pensaments implícits amb respostes que posin en dubte el pensament evidenciat o les experiències pròpies. Es tracta que prenguin consciència de l'error per canviar-lo. El canvi de pensament no serà efectiu si no substituïm l’error per un nou concepte o una percepció millor. Quan l’estereotip comença a trontollar serà el moment d’introduir nova informació que proporcioni una nova opinió o una actitud millor.

* El clima cooperatiu és un dels requisits per al canvi d’opinió. Els orientadors han de trobar els moments i els espais que siguin càlids per facilitar l’opció del canvi. La comunicació orientador-família ha de ser bidireccional i el diàleg ha d’estar obert de forma permanent.

* Alguns dels problemes que viuen les famílies provoquen angoixa, neguits i preocupacions que arriben a afectar la relació del fill amb el centre escolar. També pot distorsionar la relació pares-fills. Quan les relacions conflictives són insostenibles, caldrà aconsellar la intervenció psicològica que ajudi a la interpretació del conflicte i a la gestió de les preocupacions.