Els estereotips s’alimenten de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació. Està comprovat que les demandes de consulta s’incrementen després d’algun programa de televisió o d’algun article de premsa. Això no seria negatiu si al final les sospites es confirmessin, però la realitat ens diu tot el contrari, sols una quarta part de les demandes tenen raó de ser (Guirado, 2008).

Hi ha, relacionats amb tots els estímuls que ens arriben de la societat de la comunicació i el coneixement, un conjunt d’estereotips sobre les altes capacitats relacionats amb les famílies. Ens interessa conèixer quins són i el perquè.

a) Problemes escolars. La desmotivació, l’avorriment, el rendiment per sota de les possibilitats, fins i tot el fracàs, responen al prejudici “fracassa perquè els docents i l’escola en el seu conjunt no saben satisfer les necessitats educatives d’aquest alumnat” o aquell que relaciona “falta d’atenció amb fracàs escolar”. La veritat d’això és que no es poden convertir afirmacions d’aquesta mena amb veritats absolutes. Tenim alumnat amb alts rendiments sense adaptacions i alumnat que amb adaptacions segueixen sense adaptar-se al centre. La consideració que el fracàs es deu a falta d’una intervenció apropiada no solament justifica el fracàs, sinó que se'n converteix en l’única causa. Fracàs escolar i superdotació no tenen relació directa. Hi ha altres factors associats al fracàs escolar que s’han de diagnosticar.

b) Problemes d’interacció social. El joc individual, solitari, falta d’afinitat amb el grup d’iguals, conflictes per baralles o per agressions rebudes, relació amb alumnes més grans o més petits, solen ser respostes que s’associen a la diferent maduresa intel·lectual. L’alumnat amb altes capacitats no té perquè mostrar aquest tipus de respostes necessàriament, ni tampoc aquelles relacionades amb interessos diferents, tant personals com socials que justificarien relacions problemàtiques. Els problemes apareixen per altres factors que no s’han de relacionar directament amb les altes capacitats. En qualsevol cas, estan prou descrites algunes disincronies l’origen de les quals es poden tractar a partir d’una bona diagnosi i d’unes mesures d’intervenció educatives apropiades. En casos molt puntuals caldran mesures d’atenció psicològica, que ara no vindrien al cas. La consulta als EAP i orientadors dels centres ens ajudaran a trobar la millor solució.

c) Els desequilibris entre el desenvolupament cognitiu i l’emocional també responen a determinats estereotips relacionats amb el talent i la superdotació. Són sovint la justificació que emmascara altres problemes que no tenen res a veure amb les altes capacitats. Hi ha alumnat amb els mateixos problemes, però que no tenen una diagnosi d’altes capacitats. En aquests casos la interpretació és una altra. Per què, doncs, no ens obrim a altres interpretacions quan es tracta d’alumnat amb altes capacitats? Igual que manifestàvem en referir-nos al fracàs escolar originat per una causa única, ara també podem afirmar que tampoc és necessàriament cert que determinats problemes tinguin com a única causa el desequilibri entre el desenvolupament cognitiu i l’emocional. Tampoc es justificaria amb l’argument de que “el superdotat o el talentós és així” i, per tant, no hi ha res a fer. Una vegada més, el “problema” se situa fora de l'alumne: “no saben”, “no poden”, no l’entenen”, i la culpa és dels altres (centre escolar, companys, docents, entorn social). La preocupació de la família per temes de relacions socials, quan aquestes han de ser obertes i transparents, deriva de la creença que el seu fill pot perdre oportunitats de realitzar-se socialment i de ser feliç (Dangel i Walker, 1991).

Penseu una activitat que permeti obrir la ment cap al canvi, de manera que algun estereotip ho deixi de ser. Trieu l’estereotip i l’activitat per canviar-lo.

Treball voluntari d'ampliació: En el text anterior definíem els principals estereotips que es relacionen amb l’escola. Però n’hi ha un que no hem esmentat, i que té a veure amb les variables culturals de les famílies. Sabríeu endevinar de quin es tracta? Mireu d’argumentar-ho.