Els qui tenen responsabilitats en l’exercici de la docència, bàsicament equips directius, equips docents, tutors, especialistes d’orientació i orientadors dels Serveis Educatius (EAP) han de saber que la detecció dels alumnes amb altes capacitats és tan important com ho és la dels alumnes que presenten dèficits i discapacitats. Mentre que aquests darrers pot ser relativament fàcil detectar-los (una altra cosa és valorar-los), en el cas dels primers la majoria de les vegades és difícil, ja que o bé passen desapercebuts o bé resten amagades les seves capacitats per falses concepcions educatives. Així ens trobaríem amb dificultats per a la detecció diferencial, ja que poden passar emmascarats per comportaments que amaguen les capacitats excepcionals (negativisme, agressivitat, avorriment, desmotivació…entre d'altres). La detecció primerenca o precoç permetrà una millor atenció i més oportunitats pel futur. Hem de fugir de l’etiquetatge, que poc ens informa de les característiques cognitives i de l’estil d’aprenentatge que presenta aquest alumnat i que afectarà les expectatives de pares i mestres sobre les possibilitats escolars. El que ha de saber el professorat, bàsicament és:

1.En els primers anys d’escolarització i abans de l’entrada a l’educació secundària obligatòria, l’alumnat està encara en procés de maduració global, incloses les seves estructures cognitives i, per tant, sotmès a canvis en la utilització combinada dels recursos cognitius. Un cop entrats en la secundària, les funcions excepcionals es poden mantenir o estabilitzar-se igualant-se amb les dels companys d'aula.

2.La precocitat que s’hagi pogut manifestar fins arribar a l’adolescència pot desaparèixer, i les capacitats manifestades poden també modificar-se com a resultat de la influència de l’entorn. Estem davant d’un fet evolutiu.L'educació, els estímuls ambientals, les experiències, les oportunitats d'accés a diverses fonts de coneixement, …etc, poden donar lloc a manifestacions diverses segons hagin estat els estímuls rebuts.

3.Els docents degudament assessorats i els orientadors dels Serveis Educatius (EAP) disposen de models d’observació a l’aula, al pati i en contextos escolars que permeten discriminar aquelles conductes indicadores d’un desenvolupament cognitiu superior.

4.Cal ser prudents en l’ús de materials estandarditzats. Són recursos que ens proporcionaran dades suficients per interpretar un moment concret del desenvolupament cognitiu de l’alumnat. Però caldrà una interpretació rigorosa i ajustada a la realitat social i familiar, per tal d’obtenir un perfil de la seva excepcionalitat cognitiva.

5.El rendiment escolar pot ser un indicador de l’excepcionalitat però l’únic. Ens trobem amb alumnat de baix rendiment i amb molt bones capacitats. També hi ha alumnat amb uns bons rendiments i que tenen dotacions cognitives bones però no excepcionals. El fracàs escolar no té com a única explicació la manca de capacitat de l’individu.

6.Hem de desconfiar d’aquelles valoracions, habitualment numèriques, que estan centrades solament en el quocient intel·lectual general o factor G. Hem de disposar de valoracions relatives als recursos cognitius utilitzats com poden ser les habilitats adquirides, la creativitat, els interessos, l'entorn familiar i social, els mecanismes posats en joc en la resolució de tasques, la socialització i la personalitat, per exemple.

7.La prudència a l’hora de fer determinades afirmacions sobre les capacitats i les seves possibilitats, sempre serà una important aliada en el moment de fer propostes d’intervenció. Prudència no vol dir ignorar o evitar fer valoracions, sinó que aquestes s'hauran d'explicar bé per no generar en la família o els docents falses expectatives.

8.L’alumnat amb altes capacitats és divers, com ho són tots els altres alumnes. No són esquius ni conflictius, simplement són diferents i així se’ls ha de reconèixer. Poden tenir empatia i arribar a ser líders. Depèn de com sigui el perfil que presentin serà la seva adaptació escolar i social, si les condicions de l’entorn les valoren i les interpreten adequadament.

Des de la vostra experiència, quines creieu que són les principals informacions errònies que serveixen per interpretar les necessitats educatives dels alumnes amb altes capacitats. Valoreu aquestes informacions segons siguin dels docents, els especialistes orientadors del centre o dels Serveis Educatius (EAP), els tutors o altres professionals externs.

Proposeu dues mesures que permetin corregir part dels efectes d’aquests errors i intenteu justificar el per què.