Tal com ja comentàvem en l'anterior mòdul, que té relació amb aquest, la família representa un dels nuclis principals en la manifestació i aparició dels primers indicadors de les altes capacitats sinó que també, amb el centre docent, són els que han de portar a terme mesures educatives coherents relacionades amb les potencialitats inherent a les altes capacitats. Tant és així, que centre docent i família no poden anar per camins diferents. Per això considerem bàsica la participació de la família i la concepció (quan no informació) del que representen les altes capacitats.

Des del model d’escola inclusiva, en una educació per a tots i en l’entorn natural de procedència i proximitat, s’han de cuidar els aspectes relatius a l’alumnat, segons característiques i condicions especials, des del centre docent com a context institucional, des de la família com a context de les primeres relacions, i l’entorn social i extraescolar en el conjunt d’activitats.

L’alumnat és el principal destinatari de les propostes educatives. Qualsevol intervenció ha de situar-se en el context de centre i d’aula, essent aquesta realitat la que ens marcarà les decisions que es prendran sobre què ensenyar, com fer-ho, amb quins recursos i com avaluar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.

El centre docent és la referència de la intervenció que com a docents es porti a terme. El projecte educatiu, les programacions d’aula, els plans individualitzats que informaran dels ajustaments, els recursos amplis i variats, els criteris d’avaluació i les mesures d’escolarització entre els més significatius seran els referents a tenir en consideració. La interpretació de tot plegat vindrà condicionada per la concepció que de l’educació es tingui a nivell personal i com a col·lectiu, del sentit que s’atorga a la diversitat de l’alumnat i de com aquesta encaixa en el model d’escola inclusiva. Per tant, no seran les intencions les que importin finalment, sinó les metodologies i les activitats que tinguin al darrera les intencions que permetran la inclusió de l’alumnat amb altes capacitats.

La família ha estat i serà la màxima responsable de l’educació dels fills. Avui tenim un concepte ampli de la família, atès que aquesta es constitueix de moltes maneres. Els valors que proporciona la família han de mantenir coherència amb aquells que s’impulsin des de l’escola. L’escola com a institució es veu condicionada, la majoria de les vegades, pels valors (o contravalors) predominants en la societat. Això no impedeix que l’escola tingui, entre els seus objectius, la transformació dels valors de la societat (o contravalors) que també adopta la família no sense dificultats i desenganys. La coordinació, doncs, és important. Els mites que la societat impulsa i que adopta la família també són obstacles que poden dificultar la igualtat d’oportunitats que aquest alumnat reclama.

L’entorn social és molt influent en els resultats de les accions educatives familiars i escolars. Ningú nega la força que tenen les influències socials, els mitjans de comunicació i les icones que es generen com a objectes de consum. Però també el context social és font de recursos educatius. N’hi ha de propers i de costosos econòmicament, i n’hi ha que no ofereixen costos addicionals. Per exemple, la biblioteca pública és una font inesgotable de recursos. També ho són les escoles de música, dansa o dibuix, però poden tenir cost econòmic. En tot cas, hem de valorar aquelles activitats que siguin sostenibles pel que fa l'àmbit familiar i a l’esforç en temps i espais. Existeixen associacions de famílies que donen suport a tots aquells col·lectius que cerquen la comprensió i la intercomunicació sobre els neguits i les dificultats, sobre les incomprensions i, a vegades, frustracions. Els Serveis Educatius que proporcionen orientació i assessorament psicopedagògic (EAP) ajudaran a interpretar millor aquestes necessitats i seran un punt de referència en l’educació d’aquest alumnat.

De les diferents variables de context (alumnat, centre docent, família i entorn social) valoreu des del vostre punt de vista els seus punts forts i els seus punts dèbils respecte l’eficàcia de les propostes d’intervenció que es puguin proposar. Cada una de les variables presenta facilitats i resistències. És tracta que hi penseu i les escriviu.