La valoració descriu la situació d’un alumne/a en un moment concret de la seva escolaritat, i les necessitats específiques que se’n deriven, tenint en compte les seves característiques personals i el seu context escolar, familiar i social, que queden recollides en l’informe psicopedagògic. Aquest document ha de preveure les actuacions de seguiment, el seu contingut i les persones que hi intervindran.

Convé ressaltar tant els punts forts, que potser caldrà enriquir o ampliar, com els febles, i considerar si cal potenciar-los, ja que sovint l’alumne/a dedica menys esforç a les matèries o activitats en què se sent menys competent.

El document forma part, però no finalitza, el procés d’intervenció que, com s’ha dit, es contempla com un contínuum al llarg de l’escolaritat de l’alumne/a.

Les entrevistes amb el professorat, amb la família i amb l’infant o jove no consisteixen en una exposició per part de l’assessor/a. A partir de l’intercanvi, de la interacció que es produeix en aquest marc, es construeix quelcom més ric i complex i, sobretot, més compartit, cosa que resulta imprescindible per a la generació de canvis.

Quan es comenten els resultats de la valoració realitzada i les conclusions que se’n desprenen, convé remarcar que són els obtinguts en un moment, un context i unes tasques concretes, i que no representen quelcom immutable, sinó que poden variar en el decurs del desenvolupament de l’infant o jove. Aquest aspecte és més important quan menor és la seva edat.

L’atribució de superdotació o un o més talents als resultats d’un infant amb precocitat, pot generar moltes expectatives i, sovint, una pressió inadequada vers ell, que pot esdevenir frustració per a la família i sentiment de culpabilitat per al fill o filla si no s’acompleixen. Cal ser cauts al respecte i assessorar-se adequadament.

L’objectiu de la valoració psicopedagògica és proporcionar elements suficients per establir línies d’actuació que facilitin una adequada atenció de l’infant, així com de la seva família.

Partint de la percepció que el professorat té de l’alumne/a, de les accions que ja hagi endegat i de com avaluï els resultats obtinguts, s’aporta la informació que el procés de valoració ha proporcionat, la visió de quines són les característiques i les necessitats de l’infant o el jove, per arribar a una concreció de les mesures a aplicar. Si el seu abast depassa el context de l’aula, caldrà informar la Comissió d’Atenció a la Diversitat i, si és el cas, els àmbits organitzatius del centre que hi intervinguin.

Aquest intercanvi també permet ajustar el contingut de les reunions de seguiment dels especialistes i de l’assessor/a amb el professorat, en funció de la informació i de les idees prèvies que tinguin en relació amb l’excepcionalitat intel·lectual de l'infant.

Haurem de tenir en compte el que tractarem en un mòdul posterior sobre la família. Per això, aquest contingut s'enllaça amb el mòdul 4 i a l'inrevés. Teniu-ho en consideració a l'hora d'interpretar el material.Sovint, per qüestions metodològiques, compartimentem continguts que estan interrelacionats en la realitat.

L’entrevista amb la família té com a finalitat fer emergir els seus propis recursos i aportar-los aquelles informacions i suggeriments que afavoreixin una major comprensió de l’infant o jove i un avenç en la seva competència educativa.

En planificar-la s’ha de contemplar com viuen els pares la relació amb el seu fill o filla i quines són les seves expectatives respecte als resultats de la valoració. Per tant, el desenvolupament de l’entrevista serà diferent en cada cas, si bé hi ha alguns aspectes que apareixen en totes elles:

• Oferir una imatge global de l’infant o jove, que té necessitats intel·lectuals, però també emocionals i socials. Evitar que es generin expectatives desajustades que puguin produir una pressió excessiva respecte al seu rendiment.
• Promoure la confiança i la seguretat en la seva capacitat per educar el seu fill o filla, escoltant i validant allò que aporten i procurant un clima de col·laboració que permeti trobar respostes conjuntes als seus dubtes.
• Detectar el grau d’informació que tenen sobre l’excepcionalitat intel·lectual del seu fill o filla, ja que serà d’utilitat en la planificació d’entrevistes posteriors.
• Remarcar que per a l’educació del seu fill o filla és imprescindible una actitud de cooperació per part de tots els agents que hi estan implicats: els pares, els mestres o professors i els especialistes. Explicar les mesures que s’han acordat amb el centre, procurant que no es produeixen exigències desmesurades respecte al que aquest pot fer.
• Les orientacions han de ser assumibles per la família des del punt de vista de la implicació que comporten. També s’ha de tenir en compte la seva situació cultural, social i econòmica.

Si a l’entrevista també hi és present l’alumne, es pot observar: el tipus d’interacció que existeix dins la família, la relació i la comunicació. A continuació, es presenten alguns aspectes a considerar en aquesta entrevista conjunta:

• Assistents: si ve la parella o només un d’ells. Cal intentar que vinguin tots dos, salvant les dificultats d’horaris laborals, i amb independència de la seva situació (pares separats, famílies reconstituïdes…).
• Distribució a la sala on es fa l’entrevista. Lloc que ocupa el fill o filla.
• Intervencions, en cas que vinguin els dos progenitors:

. bàsicament parla un d’ells, i l‘altre assenteix . bàsicament parla un d’ells, i l‘altre expressa la seva discrepància ocasionalment, de forma verbal o no verbal . parlen tots dos, complementant-se . parlen tots dos, contradient-se

• Actitud vers el fill o filla:

. l’ignoren; no s’hi adrecen ni el miren . s’hi adrecen quan li estan recriminant quelcom, perquè ho confirmi . li demanen la seva opinió sobre el que expressen . el tenen en compte, i deixen espais perquè parli

• Actitud vers l’entrevistador/a:

. intenten establir aliances contra el fill o filla, interpreten els comentaris que se’ls fan com a corroboració de les queixes que expressen . tenen una actitud defensiva; consideren l’interlocutor com algú davant qui cal justificar les seves actuacions o les del seu fill o filla. . escolten i expressen, incorporen el fill o filla en l’evolució del discurs, que facilita la presa d’acords.

Com ja s’ha comentat, previ a l’inici de la valoració, el tutor/a n’informa a l’alumne/a. Durant la primera entrevista, el psicopedagog/a de l’EAP clarifica de nou l’objectiu que es pretén, ajustant l’explicació a l’edat de l’alumne/a.

Les sessions de valoració poden ser viscudes amb tensió per part de l’infant o jove, en funció de les seves pròpies expectatives i de les que percep en l’entorn. L’observació de com s’enfronta a les tasques que se li proposen –confiança en les seves possibilitats o inseguretat; interès o desànim davant les dificultats, grau d’acceptació dels errors…- permetrà ajustar els comentaris a les seves característiques personals.

És convenient que sigui l'alumne mateix qui comenti primer quines tasques li han resultat més difícils i quines menys, i a què ho atribueix -per exemple: ”sóc molt dolent en matemàtiques”, “les matemàtiques no m’agraden” o “hi dedico poc temps”-. A partir d’aquí, es pot anar comparant la seva percepció amb els resultats obtinguts, sempre en termes de “tenir més o menys facilitat”. Cal assegurar-li els seus punts forts i, si n’hi ha de febles, plantejar-los com a aspectes a millorar, a la vegada que es faciliten estratègies per aconseguir-ho, i que poden anar des d’activar recursos interns de l’infant o el jove, a intervencions més específiques: suport del professorat, de l’especialista de centre, etc.

Cal que pugui expressar tots els seus dubtes o neguits, i que l’entrevista afavoreixi un major coneixement de si mateix i una major confiança en les seves capacitats. Per aconseguir aquest darrer objectiu, l’infant o jove ha de percebre que avança, que va assolint les fites que s’havia proposat, que els missatges que rebi dels pares i del professorat siguin positius, sobretot en el cas d’alumnes amb un rendiment acadèmic baix o situat per sota de les seves expectatives o aptituds.

Descriviu quines són les dades que considereu més rellevants per a una adequada comprensió de les necessitats educatives d'un alumne amb altes capacitats respecte a aquestes necessitats i de les adaptacions i suports que pugui precisar.

Comprensió de les necessitats educatives:

Adaptacions convenients:

Suports possibles i/o proposats:

Justifiqueu cada una de les respostes.