Generalment, l’observador/a té previst què observarà; de vegades, però, allò sobre el que fixarà especialment l’atenció s’anirà definint al llarg de la sessió, i la selecció dels aspectes observats serà una decisió no pas prèvia a l’observació, sinó presa durant el mateix procés.

Cal distingir entre la informació que es vol cercar –observació intencionada- i tota aquella informació que sorgeix circumstancialment i que informa sovint d’aspectes més amplis. Igualment convé diferenciar entre les dades d’allò que esdevé durant la sessió i les impressions que produeixen.

La decisió sobre la pertinença de l'avaluació la realitzen conjuntament el tutor/a, l’especialista de centre i l'orientador del Servei Educatiu (EAP), que és qui té la funció de realitzar-la. Es pot comptar amb la col·laboració d’altre professorat, si escau. La família n’ha d’estar assabentada i ha de donar el seu consentiment. El tutor/a també ha d’informar l’alumne/a que tindrà unes sessions de treball individual fora de l’aula i amb quin objectiu, adequant l’explicació a la seva edat.

Els instruments que es proposen són:

En la primera entrevista amb el psicopedagog/a de l’EAP, a més de clarificar l’objectiu, es fa una previsió del nombre aproximat de sessions i es pacta l’horari en funció de les matèries que poden quedar afectades. De les converses amb l’alumne/a, prèvies a l’administració de les proves, es pot extreure informació sobre com se sent en relació amb els companys i companyes i amb l’aprenentatge. Les preguntes i la manera de formular-les s’ajustaran a la seva edat. A tall d’exemple:

• Hi ha algun/s company/s que molesten o insulten els altres?
• A tothom o a uns quants? A tu també? Per què creus que passa? (En cas que la resposta a la primera pregunta hagi estat afirmativa.)
• Quins són els teus amics?
• Hi ha algú amb qui no tinguis bona relació? Per què?
• Què fas en el temps d’esbarjo? I la resta de companys i companyes?
• Quina matèria t’agrada més? Quina t’agrada menys? Per què?
• Quines activitats t’agraden més? Quines t’agraden menys? Per què?
• En quines matèries tens millors resultats? I pitjors? Per què?
• Hi ha matèries o activitats en quê t’avorreixes? Quines? Per què?
• Quines notes treus? N’estàs content/a?
• Què diuen els teus pares dels teus resultats?
• I el teu tutor/a?
• Quines activitats fas fora de l’horari escolar? Les has escollides tu? T’agraden?
• Hi ha alguna activitat que no fas i t’agradaria fer?
• Què fas quan ets a casa?
• Com t’imagines de gran?

És interessant comprovar si l’interès vers les matèries està vinculat al resultat que n’obté, si té a veure amb el tipus de metodologia que s’empra a l’aula, si hi incideix el grau de vinculació que estableix amb el professorat, quina és la seva actitud davant les matèries en que té més dificultat –o menys facilitat-, etc.

L’estil i les estratègies d’ensenyament dels professors/es (la seva manera de planificar la classe i d’abordar les tasques, la metodologia emprada, la interacció que estableixen amb els alumnes, la seva manera de comunicar-se… ), les expectatives que tenen respecte de l’alumne/a i les seves idees o creences sobre el que impliquen les altes capacitats en l’àmbit escolar, són aspectes susceptibles de ser observats, analitzats i tractats per planificar la resposta educativa més adequada.

L’observació a l’aula també permet comprovar:

• L’actitud de l’alumne/a davant les tasques, i si varia o no en funció del tipus d’activitat.
• L’organització, el ritme i la presentació dels treballs.
• La relació que s’estableix entre alumne/a i professor/a.
• La interacció amb els companys i companyes.

Si es fa més d’una observació, és aconsellable planificar-les en diferents matèries i horaris.

• Activitats que realitza l’alumne/a. Coincidència o no amb les que fan la majoria dels alumnes del grup.
• Relació amb els companys i companyes. Si juga sol/a, en parella, en un petit grup -estable o no-; si hi ha companys/es que l’accepten o el conviden a participar, i la seva reacció; si intenta participar en el joc organitzat per altres infants, i la resposta d’aquests…
• Actitud vers els companys i companyes i els conflictes que es puguin produir: conciliadora, passiva, agressiva…
• Iniciativa en el joc. En proposa, fa aportacions en els jocs en que intervé, segueix les iniciatives dels altres, té un joc ric però resta aïllat del grup…

El plantejament de l’entrevista amb l’alumne/a i la manera en què es desenvoluparà depèn, en bona part, de qui la fa: com s’hi adreça, el grau d’empatia que aconsegueix establir, la reacció davant de possibles resistències… És de la interacció entre els dos protagonistes que en sorgirà un resultat o un altre.

El mateix succeeix quan es fa una observació a l’aula o a l’esbarjo. Hi ha diferents maneres de recollir la informació que es considera rellevant: registres, anotacions, recursos audiovisuals… S’ha d’escollir la que es cregui més adient, en funció de l’objectiu prèviament acordat entre el professorat que condueix la sessió i l’observador/a.

Escolliu entre:

1. Comentar i/o desenvolupar una de les tres eines proposades.
2. Transcriure el registre d’una entrevista o una observació, indicant l’objectiu i la valoració, tant de l’actuació durant el desenvolupament de l’activitat, com de la informació obtinguda en funció dels elements que aporti en la contribució de la millora de la resposta educativa a l’alumne/a objecte de la demanda.