A partir de la informació del professorat, i dels resultats dels instruments emprats per sistematitzar-la, el tutor/a, l’especialista de centre i l’EAP estableixen quines altres fonts d’informació són necessàries per obtenir una visió més rica i global.

Aquestes poden ser:

- Qualificacions obtingudes en les diferents matèries al llarg de la seva escolaritat:

. Les qualificacions són similars, i es mantenen regulars cada curs. Els resultats són: alts, mitjans, baixos.

. Obté qualificacions altes en una, diverses o totes les matèries, i aquestes es mantenen regulars cada curs.

. Obté qualificacions baixes en una o més matèries.

- Comentaris que apareixen amb més freqüència, i a què es refereixen: motivació, esforç, capacitat d’atenció, participació, relacions interpersonals…

- Revisió de la carpeta o arxivador on l’alumne/a desa els seus treballs.

- Revisió de les produccions destacades: àrea o àrees en què es donen.

Els aspectes que permet observar són:

• Ordre. Si les tasques són en l’apartat que els pertoca, si hi ha altres produccions -com per exemple dibuixos-, o altres fulls que no corresponen als exercicis realitzats a l’aula.
• Tasques inacabades. Si n’hi ha en totes les matèries o només en algunes.
• Qualitat de la presentació. Organització en l’espai de treball, tipus d’escriptura i de material gràfic.
• Contingut. Grau d’elaboració.
• Autonomia en l’execució. Tipus d’ajuda o suport que necessita, si és el cas.
• Originalitat. Diferenciar si varia segons les matèries.
• Anotacions dels professors en els treballs. Valoració oral que en fa a l’alumne/a.
• Valoració i comentaris que l’alumne/a fa de les seves produccions.

Pot ser que l’EAP també disposi d’informació directa a partir d’observacions realitzades al grup o d’entrevistes individuals amb l’alumne/a. Si és el cas, aquesta informació s’organitzarà tenint en compte els ítems de l’instrument que ha utilitzat el professorat

La família pot aportar informacions molt valuoses sobre el seu fill o filla en aspectes com: interessos, activitats preferides, autonomia personal, relacions en l’àmbit familiar, relació amb iguals fora del centre educatiu, el que manifesta de l’escola… També és important conèixer quina percepció en tenen, quines són les seves expectatives vers ell o ella, si hi ha aspectes que els preocupen. Les expectatives poden condicionar la visió que els pares tenen del seu fill o filla. Entre les expectatives podem destacar: . Les centrades en l’èxit acadèmic en el present, i en el social i professional en el futur, si es pretén compensar expectatives no acomplertes respecte a si mateixos. . La sobrevaloració del rendiment acadèmic, menystenint altres dimensions indispensables per a un desenvolupament harmònic, que permeti l’expressió del seu potencial. . Una actitud d’ajut o de pressió.

Aquesta informació es va recollint al llarg de les entrevistes que es realitzen durant el procés d’avaluació i de seguiment, i que es poden agrupar en tres camps: . Dades sobre l’infant o jove en el context familiar. . Dades sobre el context familiar que afecten, de manera positiva o negativa, el desenvolupament de l’infant o jove. . Dades de l’entorn social que afecten, de manera positiva o negativa, el desenvolupament de l’infant o jove. L’alumne/a ha d’estar informat/da de la reunió amb els pares i, en funció de l’edat, del seu contingut.

L'alumne/a mateix/a pot aportar informació a través dels comentaris que fa a l’aula, de les entrevistes de tutoria i de l’entrevista amb l'Orientador dels Serveis Educatius (EAP), que es comenta més endavant.

Els sociogrames també són una eina que aporten força informació en relació amb el rol de l’alumne/a en el grup i amb el grau de coincidència entre la seva autoimatge i la que en tenen els companys i companyes.

Argumenteu quina resposta donaríeu a una de les demandes que es presenten. Analitzeu l’actitud dels pares.

• Demanda. La realitzen els pares d’un infant de tres anys, que prèviament s’havien posat en contacte amb el Departament d’Educació. Demanen una acceleració curricular. Creuen que el seu fill “ja té adquirits els continguts de 1r de parvulari” i que “perdrà el curs si continua en aquest nivell”.
• Els pares. La mare està contenta de tenir un fill que aprèn tant i amb tanta rapidesa. Per demostrar-ho ensenya els quaderns i les tasques que fan a casa, que consisteixen a reproduir paraules, pintar… Comenta que té un germà superdotat, però que ho ha sabut de gran. A l’escola havia tingut dificultats de relació amb els companys; els mestres es queixaven de la seva conducta i la seva inatenció, tot i que consideraven que era intel·ligent. Els pares van patir molt aquesta situació.

El pare assenteix.

• El nen. Es mostra poc espontani. Vol acontentar l’adult i creu que per aconseguir-ho ha de demostrar constantment tot el que sap.

• Demanda. La realitza la tutora. Es refereix a una noia que s’ha incorporat aquest curs a l’IES, a 4t d’ESO. Ve d’un centre concertat, on ha realitzat tota l’escolaritat. Va repetir 3r d’ESO. Els seus resultats acadèmics no es corresponen amb els esforços que hi dedica; es relaciona poc amb els companys i companyes, té tendència a l’aïllament: tot ho rep com un atac personal; reaccions explosives, expressa por de fer mal als altres; tensa; es deixa notes per tot arreu, perquè diu que oblida fins i tot les accions habituals. Hi ha companyes del grup que estan preocupades per ella; han anat a parlar amb la tutora i amb la psicopedagoga de l’IES. El canvi de centre es va produir perquè en l’anterior –on encara està matriculat el seu germà petit– els ho van aconsellar. Als tres anys se li va realitzar una valoració de capacitats en un centre privat per recomanació de l’escola, ja que presentava facilitat per a l’aprenentatge. En les proves va obtenir un QI de 150; se li va diagnosticar superdotació.
• Els pares. Després del diagnòstic, la van matricular al Conservatori. Estaven orgullosos de la seva filla, l’únic infant en una família extensa fins que, al cap de vuit anys, va néixer el seu germà. A partir de 3r de primària, el seu rendiment va baixar. Els pares opinen que no està motivada per res, que no s’ho passa bé amb res, que no és autònoma ni té iniciativa. Tot i que aporten informació de la noia i de l’entorn familiar que pot ser rellevant per a interpretar el què li passa, no hi donen importància. Han consultat un parell de psicòlegs, però ho van deixar al cap d’un temps. Decebuts amb la seva filla. No és el que imaginaven quan era petita i anava a tot arreu amb la maleta de les lletres, que era la seva joguina preferida.
• La noia. A l’IES tot li va malament: els estudis, la relació amb els altres… Explica el mateix del centre anterior. Continua estudiant música en un centre privat. Evidencia forts malestars personals.