Actuacions adreçades a la identificació: escales, qüestionaris, protocols
Si existeixen indicis que un alumne/a presenta altes capacitats, l’aplicació d’una d’aquestes eines ens permetrà objectivar les apreciacions, així com guiar l’observació de les àrees de talent o de dificultat.
L'emplena el tutor o la tutora, conjuntament amb l’especialista de centre –si coneix l’infant o jove-, amb la intervenció d’altre professorat –especialistes d’àrea, per exemple-, si escau.
Hi ha diferents qüestionaris traduïts o elaborats en llengua castellana. Destaquem:
- EDAC (Artola et al., 2003), que explora les capacitats cognitives, el pensament divergent, les característiques motivacionals i de personalitat, i el lideratge. Alumnes de 3er a 6è de primària.
- Escales de Renzulli –SCRBSS- (Renzulli et al., 2001), que consta de 10 escales per obtenir informació sobre aprenentatge, motivació, creativitat, lideratge, art, música, dramatització, comunicació i planificació. Poden utilitzar-se per a alumnes de primària i d'ESO.
- Protocols per a la detecció de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals en educació infantil i primària. Proposta de la Generalitat Valenciana (Arocas et al., 2002). Hi ha qüestionaris per al professorat i per a la família. L’adreçat al professorat explora quatre àrees: capacitat d’aprenentatge, creativitat, competència social i comunicació.
- Escala d’observació per al professorat –EOPRO- i Escala d’observació per a pares i mares –EOPAM-, adaptada per la Comunitat Canària (Artíles et al., 2005) de les utilitzades per Dolores Prieto (Prieto y Hervás, 2000). Àrees que s’exploren: llenguatge, aprenentatge, psicomotricitat, motivació, personalitat, creativitat. Poden aplicar-se a l’alumnat d’educació infantil i primària.
En llengua catalana disposem del “Qüestionari de detecció d’alumnat amb altes capacitats” (a Alumnado con Altas Capacidades. Graó.Pendent de publicació). Àrees que explora: capacitat d’aprenentatge, creativitat i habilitats socials. També proporciona una puntuació global, que facilita una primera hipòtesi sobre el tipus d’excepcionalitat.