Com en la resta de necessitats educatives, la identificació de les altes capacitats s’efectua al llarg d’un procés que inclou diversos escenaris i diferents agents. Procés circular, que s’inicia i finalitza en el seguiment, per recomençar de nou. Les reunions de tot el professorat que intervé en un mateix grup és el marc on poder intercanviar informacions i impressions. No solament dels coneixements adquirits per cada alumne/a –que poden ser força homogenis, o no; més alts en una o més àrees…-, sinó també d’aspectes personals -interessos, autoestima, actitud davant les tasques, iniciativa…– i relacionals –consideració que té en el grup d’iguals; si cerca, accepta o rebutja la relació amb companys i companyes; facilitat per comunicar-se amb els altres… Per fer-ho possible, caldria destinar-hi més temps, i que la organització horària del professorat permeti la coincidència de l'equip docent en una mateixa franja horària als efectes de permetre la coordinació pedagògica.

Per tant:

1. La detecció inicia un procés que no s’acaba amb l’avaluació, ni tan sols amb les orientacions que se’n puguin desprendre. L’atenció a l’alumnat amb necessitats és un contínuum que va des de l'avaluació inicial fins a les orientacions que de forma circular retorna sobre si mateix.
2. Aquest és un procés compartit -no pas compartimentat- que es desenvolupa en diferents escenaris i inclou diversos agents. Aquest fet aproxima les interpretacions diverses que es fan de les capacitats d'un alumne, dels seus resultats i de les mesures a aplicar.

El primer element és l’observació que, en el context escolar realitza el professorat, sobretot el tutor o tutora que generalment és qui detecta aquells infants o joves que adquireixen els continguts amb més rapidesa i amb un grau més elevat d’aprofundiment i amplitud, que mostren interès i curiositat per conèixer, que fan preguntes o donen respostes poc habituals, que comprenen les normes que regulen la convivència i tenen una bona relació amb la resta de companys i companyes, que presenten un rendiment molt superior a la mitjana en una o més àrees… El coneixement de cada infant, així com de les característiques de l’edat, permet situar de manera ajustada les manifestacions del seu potencial. A vegades, però, l’elevat nombre d’alumnes que hi ha en el grup o la parcialització excessiva de l’horari lectiu, condicionen que hi hagi aspectes –sobretot de com aprenen- que puguin passar desapercebuts. Per això resulta més efectiu seleccionar les activitats en què volem registrar les observacions. Aquests registres són vàlids per preveure i planificar qualsevol tipus d’ajustament, amb independència del motiu que el faci aconsellable. Les activitats programades haurien de:

1. Ser obertes i permetre diferents nivells d’execució. Sovint s’enfronta els infants o joves a tasques de resposta única; l’objectiu és que el màxim nombre d’alumnes arribin a la “solució correcta”, que és el professorat qui valida. Sovint, els infants petits, però no solament aquests, quan se'ls atansa un adult per comprovar com realitzen la feina, el miren interrogant i agafen la goma d’esborrar. Aquestes situacions minven la confiança dels alumnes en les seves capacitats, alhora que generen dependència dels adults, cosa que dificulta el desenvolupament de la seva autonomia, tant intel·lectual com moral. Semblen més interessants, pels objectius proposats, les situacions en què es generen múltiples respostes que cal argumentar i compartir, que permeten la manifestació de diferents tipus d’habilitats, i que enriqueixen les aportacions individuals. Poden ser activitats del tipus: com podem organitzar… (el material recollit sobre un tema); construeix quelcom (a partir d’un material donat); interpreta i comenta (la informació que aporten unes dades o una imatge)… Si només es té en compte el producte final, la detecció es limita als talents acadèmics, que són els que obtenen millors resultats.
2. Comprendre totes les àrees. Distribuir aquestes activitats al llarg del curs, i en les franges horàries en què es fan les diferents matèries. Els especialistes d’àrea són qui millor poden percebre les habilitats que presenta un alumne/a en relació amb els continguts d’aprenentatge, i la possibilitat que hi tingui talent.

Caldria programar quan es treballa en grup reduït, o quan es compta amb la presència de dos adults a l’aula. La col·laboració de l’especialista de centre (mestre/a especialista d’educació especial a primària, mestre/a de pedagogia terapèutica i psicòleg i pedagog a secundària), en el disseny de les activitats i mentre es porten a terme, facilita que es pugui seguir més acuradament cadascun dels alumnes, així com contrastar posteriorment el que s’ha observat.

Analitzeu una programació d'una activitat d'aula (real i anònima) i comproveu si compleix els requisits següents:

• Nivell en el que s'ha d'aplicar.
• Àrea curricular.
• Ubicació: aula o altres espais de dins o fora de l’escola.
• Quins alumnes hi participen: tot el grup; la meitat, perquè es fa un desdoblament; grup de reforç…
• Desenvolupament de l’activitat: metodologies a utilitzar, recursos, organització de l'aula…
• Aspectes que s'han d'observar com a criteris d'avaluació, grupals i individuals. Existeix un full de registre d'observacions?.
• Valoració de la proposta (és una valoració personal).