La sociabilitat i la personalitat presenten la mateixa variació en els alumnes excepcionals que en la resta de la població.

La idea més estesa sobre la relació entre rendiment acadèmic i AC és la identificació i alt rendiment acadèmic. Aquesta creença pot repercutir en la identificació de l’alumnat amb altes capacitats i pot repercutir en la imatge que tenim de l’alumne/a i que, com hem dit en la pràctica 2, influeix positivament, quan la realitat és l’esperada, però que desconcerta quan no hi correlaciona.

• Els alumnes d'AC no necessàriament han d'obtenir notes excepcionals, no és freqüent, ni presenten el mateix rendiment en totes les àrees, ja que depèn de la seva motivació. Normalment no tenen problemes escolars, ni de baix rendiment, ni de desmotivació. S’adapten bé al medi i busquen incentius intel·lectuals fora de l’escola si és necessari.

• L’alumnat amb altes capacitats pot presentar, com la resta de l’alumnat, problemàtiques específiques que dificultin el rendiment acadèmic.

En relació amb els professionals dels EAP (equips d’assessorament psicopedagògics) que reben la demanda de valorar si un alumne té altes capacitats, cal dir que aquest tipus d'alumnat no és la prioritat ni per als centres educatius, ni tan sols per a aquests equips, donada la quantitat de demandes i necessitats dels centres educatius. En tot cas, quan arriba i s’ha de valorar no existeix una unanimitat en els instruments d’avaluació. El Wisc és l’instrument comú en quasi totes les valoracions. Els professionals tenen dubtes sobre on situar els límits de la superdotacció. Dubtes que els porten a la contradicció existent entre la seva identificació i tot el procés administratiu associat (dictamen, modificacions…) (Guirado A. 2008). En el mòdul 3 s’exposarà en profunditat el tema de l’avaluació psicopedagògica.