Introducció
L’ésser humà, per la seva pròpia condició, necessita comprendre allò que l’envolta, una comprensió que li atorga seguretat, ja que li permet interpretar i actuar amb un cert control. En la recerca d’aquesta comprensió, la formació de categories i de generalització l’ajuda a organitzar el coneixement adquirit en el transcurs de la vida i de la història. Els coneixements -no necessàriament científics- es transmeten per generacions i formen part de la cultura de la societat. La societat té la seva cultura, una llengua, uns costums, unes creences…, que permeten als seus membres comprendre, interpretar i actuar dintre del context. Les creences que es transmeten són de diversa naturalesa i fan referència a tot tipus de coneixement. Aquestes creences són transmeses verbalment, amb actituds i comportaments des que som petits. Per tant, tenen un component emocional-afectiu important, difícil de modificar, malgrat que puguin ser errònies. Per una altra part, els mitjans de comunicació reforcen, en moltes ocasions per interessos econòmics, polítics…, mites, estereotips i falses creences en relació amb situacions, col·lectius de persones…
Els psicòlegs socials han estudiat molt extensament els processos de percepció, d'atribució, els prejudicis i com aquests influeixen en les actituds i aquestes en els comportament. Breument, i com punt de partida d’aquest mòdul, definirem alguns conceptes que ens permetin compartir i valorar la importància de tenir en compte, en la nostra pràctica educativa, aspectes rellevants que influeixen en la nostra intervenció en general i, en concret, en l’alumnat amb altes capacitats.
La percepció és el procés pel qual s’acumula i s'interpreta la informació (Zaden, 1986, 51). Transformem els estímuls externs en un sistema interior, al qual atribuïm significat. L’atribució ens permet preveure esdeveniments i ens explica allò que succeeix; tenim així un sentiment de control sobre el món que ens aporta seguretat. En l’àmbit educatiu l’atribució d’un bon rendiment està associada a la capacitat, fins al punt que un error o un fracàs d'un alumne amb un bon rendiment és atribuïble a la mala sort o a la manca de motivació o de treball, en cas contrari, un èxit d'un alumne amb poc rendiment s’atribueix no a la seva capacitat, sinó a l’esforç o a la bona sort. D’aquesta manera l'autoconfiança dels primers està assegurada i serveix d’estímul per seguir tenint un bon rendiment.
Allport (1968, 21) defineix el prejudici com “un sentimiento favorable o desfavorable, con respecto a una persona o cosa, anterior a una experiencia real o no basado en ella”. El prejudici s’aprèn. En els primers anys hi ha semblances en les actituds de pares i fills, desprès també entre mestres i alumnes. A l’adolescència el grup d’iguals té un paper molt important en relació amb els estereotips i les actituds. Quan aquestes creences són estables, malgrat que hi hagi evidències del contrari, es converteixen en estereotips, és a dir, en un ”conjunt de creences sobre les característiques d’un tipus de persona amb un tret comú que es considera característica intrínseca en la condició de la categoría”. El prejudici és una actitud, un estat anímic (Zaden, 1986, pàg. 507), i com a actitud té un component cognitiu (quadre mental que ens formem d’una persona o grup de persones), un component afectiu (els sentiments i les emocions que aquesta persona o persones desperten en nosaltres) i un component conductual (la nostra tendència a actuar cap a aquelles persones). Cal remarcar que és una tendència a actuar que no necessàriament està vinculada a l’actuació real i manifesta, ja que aquesta està matisada per la situació, tal i com s’ha demostrat en diversos estudis sobre la relació entre l’actitud i l’actuació (Zaden, 1986, pàg. 206).
Els estereotips són difícils de canviar, ja que són reforçats pel grup i el medi social. Tenen una base afectiva, per tant no es poden canviar sense una resistència emocional.
Si ens situem en el tema de les altes capacitats trobem, sovint, que tant pares com professionals centren els seus raonaments en idees estereotipades o en prejudicis.
En la pràctica educativa, els professionals de l’educació, ja siguin docents, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs…, com a persones i membres d’una societat, tenen unes creences i uns estereotips apresos i interioritzats, alguns des de la infància.
Fer una reflexió sobre aquestes creences en relació amb el tema que estem treballant en aquest curs és un exercici obligat i necessari per ser conscients d’allò que pensem, a priori, d’aquest tema, i entendre altres companys de la professió i els pares. Servirà com una autoavaluació inicial d’allò que considerem que és una veritat inqüestionable i que, potser en el transcurs d’aquest curs, ens comporta un conflicte cognitiu amb més o menys èxit de resoldre, en funció del grau d’interiorització de les creences i de la nostra personalitat més tolerant o més rígida. Els processos cognitius de les persones amb prejudicis són diferents dels de les persones més tolerants. Les primeres tenen tendència a veure les coses en termes de bo i dolent, les segones són més flexibles, estan més obertes a noves explicacions i tenen una millor predisposició al canvi.
Proposta de treball
Responeu el qüestionari: Què penseu sobre la superdotacció? Es tracta de poder plasmar quines idees prèvies teniu sobre el tema. Presa de consciència.