Quan parlem de millorar l’atenció a l’alumnat d’altes capacitats des del context escolar se’ns plantegen, almenys, dues qüestions que tenen a veure amb la resposta a la pregunta formulada. La primera fa referència a les observacions que el docent fa dels seus alumnes i de quins indicadors disposa per detectar-les, sabent que algunes vegades les altes capacitats no es manifesten de forma clara. Contràriament algun dels conflictes que alguns alumnes presenten, en forma de comportament, es deu a l’existència d’altes capacitats no detectades i, per tant, no ateses en el sistema educatiu. La segona fa referència a les actituds dels docents, a les creences que aquests poden tenir a l’entorn de les altes capacitats, que alimenten mites i estereotips. També la manifestació de les capacitats excepcionals vindran condicionades per les actituds que els docents tenen davant el fet educatiu i que tenen efectes sobre els rendiments escolars. Els coneguts efectes Halo i Pygmalion, són una mostra d’això que diem. La profecia que es compleix ha estat àmpliament investigada en el món de la psicopedagogia.

Per tant, haurem de prestar molta atenció a les actituds dels alumnes i també als prejudicis dels docents, que estan alimentats per mites i estereotips socials amb l’ajut sovint dels mitjans de comunicació, que simpliquen el fet i obren expectatives a les famílies. La millora de la detecció i de l’atenció educativa psicopedagògica dels alumnes es pot afrontar a partir de la millora en els punts següents:

Una millor regulació a nivell legal a partir de les lleis vigents, la LOE a l’estat i la LEC a Catalunya. El recorregut pendent encara és molt gran.

Potenciar projectes de centre des de l’autonomia, amb propostes de curta tirada que permetin abastar les millores i poder-les avaluar. Aquests projectes han de contemplar aquells models organitzatius que permetin la inclusió de tots els alumnes i l’atenció suficient dels que presenten altes capacitats.

Aquells projectes que gaudeixin de la conformitat de l’administració educativa haurien de complir amb requisits relacionats amb la flexibilització de grups i programes, el treball per projectes i els grups cooperatius.

Comptar amb el nombre suficient de professorat per atendre la diversitat creixent i augmentar els perfils docents més generalistes i els blocs de continguts diversificats. La figura de l’orientador de centre és important en la gestió de tota aquesta diversitat. És necessari que aquest canvi serveixi també per atendre l’alumnat amb altes capacitats.

Valoracions positives dels centres docents dels perfils excepcionals dels alumnes, per contribuir d’aquesta manera a una millor comprensió escolar i social del fet de posseir funcions i recursos intel·lectuals superiors als dels altres.

Promoure activitats de formació del professorat sobre aquesta temàtica.

Elaborar catàlegs de recursos materials i virtuals que presentin diferents graus de complexitat i d’aprofundiment i que es puguin fer servir de forma immediata.

Millorar, si és possible, les ràtios d’atenció dels serveis educatius, incrementant la col·laboració amb els centres i amb altres serveis externs.

Potenciar la necessària col·laboració amb la família com a gran aliada en l’educació de tots els alumnes. En el cas de les famílies amb fills que manifesten altes capacitats, la relació ha de servir per millorar els canals de comunicació, informar, ajustar les respostes educatives a l’escola i a casa i reduir les seves angoixes.

Disposeu de tres lectures que s’adjunten al document. La primera fa referència a la col·laboració amb les famílies, la segona a l’avaluació de l’alumnat amb altes capacitats, i la tercera a un recorregut ampli i breu per tot el que significa una capacitat excepcional. Caldria que us les llegíssiu totes tres i feu un resum d'una d'elles segons creieu que és més útil i interessant. (Us podrà ser de referència per a l’elaboració del treball final).