En l’apartat “què entenem per altes capacitats” hem intentat distingir diferents conceptes que responen a uns perfils intel·lectuals determinats, evitant que es consideressin aquestes capacitats de forma homogènia. Cada un d’aquests perfils no presenten característiques homogènies, com no ho són els potencials cognitius i les formes d’aprendre. Procurarem explicar les manifestacions de cada un dels perfils perquè ens serveixin per a la seva identificació.

El perfil que defineix bàsicament la superdotació és l’aptitud excepcional per treballar qualsevol informació, ja sigui verbal, matemàtica, figurativa, etc. i/o processar-la de forma flexible. Aquest perfil permet que determinades situacions complexes es puguin resoldre mitjançant l’acció combinada de diferents recursos de forma eficaç. Una bona combinació de recursos és la memòria, a més del raonament lògic i la creativitat. Les respostes que proporcionen l’ús combinat d’aquests recursos són els millors indicadors de la presència d’aquest potencial. En els seus aprenentatges, l’alumnat amb altes capacitat tendeix a interessar-se per fets molt llunyans, per la relació entre continguts i l’explicació de sistemes complexos, més que per la memorització d’aquests. No aprenen coses perquè sí i de forma mecànica, sinó que cerquen explicacions a les coses. El treball per projectes els és molt escaient.

El perfil que defineix el talent acadèmic (talent complex) és aquell que diposa d’un conjunt de recursos que fan l'alumne molt capaç per al treball amb material estructurat o formal. El suport verbal, una bona gestió de la memòria i el raonament lògic li permeten obtenir uns alts rendiments acadèmics, ja que els plantejaments escolars contenen una saturació alta d’aquestes capacitats. Treballa molt bé els coneixements de base arbitrària com els comprensius, i manifesta aquestes capacitats en qualsevol àmbit acadèmic. L'alumne amb aquest talent no presenta problemes escolars si no apareixen dificultats de desmotivació o d'avorriment, la participació en les activitats de l’aula és satisfactòria, participa en les activitats grupals i se’l reconeix per l’alt rendiment escolar. No obstant això, una excessiva confiança en ell mateix el podria enfrontar amb altres companys i, fins i tot, separar-lo del grup.

Dins dels talents complexos n'apuntaria un que habitualment no es valora suficientment. Es tracta del talent artístic. Es descobreix més fàcilment en les activitats extraescolars, ja que és un entorn que accepta millor el pensament divergent i el trencament de les normes socials establertes. Els i les alumnes amb aquest talent dominen el llenguatge en qualsevol de les seves formes, el dibuix i la pintura, la creativitat i l’obtenció de respostes diferents de les habituals. Els coneixerem per la qualitat i l'originalitat de les seves produccions. Solen tenir un cert prestigi entre els companys, però poden ser una mica conflictius per la singularitat de les seves respostes i actituds. L’excentricitat d’algunes de les respostes que donen els complica l’adaptació escolar. Quan destaquen només en aquest talent l’autoconcepte es pot veure afectat pel baix rendiment en la resta de les àrees.

Altres talents, com el musical i l’esportiu, estan composats per habilitats complexes com poden ser la coordinació motriu, el domini del propi cos, la potència muscular, la intuïció, el càlcul del temps i de l’espai, les capacitats de visualització, el control emocional, entre d’altres. Alguns d’aquests components són funcions intel·lectuals (càlcul del temps i de l’espai) i d’altres són facilitadors de les respostes (control emocional).

Quan parlem dels talents simples ens referim a un perfil que respon molt bé a una àrea o àmbit del coneixement. Poden no destacar en les altres àrees i, fins i tot, respondre pitjor que la resta dels companys. Podem reconèixer els talents verbals, matemàtics, socials, etc. per l’alt rendiment en aquestes àrees o àmbits de conducta. El talent social destaca per la facilitat d'establir relacions amb les persones, iguals o adults. Tenen el vocabulari segons el grup i les seves conductes s’adapten fàcilment a l’entorn social en què es troben. Poden ser líders de grup, són molt aptes per al treball en grup i tenen empatia amb els sentiments dels altres.

Tots els alumnes poden destacar per un àmbit de la conducta o per una funció intel·lectual com a recurs, o per una combinació de tots dos. El nen que juga molt bé a bàsquet (talent esportiu) pot no ser un bon estudiant (talent acadèmic). Però també ens podem trobar amb un bon talent acadèmic que és un bon esportista, que possiblement s’acosti més al concepte de superdotat si la resta de funcions són acceptables.

Quan aquests perfils es manifesten abans de completar el procés maduratiu, la comunitat científica ha acordat acceptar el terme de precocitat per definir-los. Les raons ja han estat explicades i la prudència davant falses expectatives ha de ser la norma a seguir.

Trieu una de les dues opcions.

a) En el cas que exerciu de docent: Per la vostra experiència, compareu les diferents manifestacions d'un o més talents en un grup classe, si pot ser, el vostre. Què us fa pensar que un determinat alumne és talentós, superdotat o precoç?.

b) En el cas que treballeu en un servei educatiu: Expliqueu quins són aquells perfils que es poden observar més habitualment en un grup d’alumnes de 12 anys a 14 anys (Responeu segons sigueu d’un servei educatiu o no. Per contestar-ho, feu una observació al respecte.