El marc legal contempla que l’alumnat amb altes capacitats ha de veure ateses les seves necessitats educatives d’igual manera com es fa per atendre la d’aquells altres alumnes que presenten necessitats educatives de suport educatiu per discapacitats i dèficits cognitius. Així ho contempla la Llei Orgànica de l’Educació que afirma en el seu preàmbul que l’educació ha de servir per a la constitució de societats avançades i justes. Això permet que l’educació per a tots els alumnes sigui el recurs més important d’un país. Tots els alumnes tenen el dret de rebre l’educació de qualitat i extensió que respongui a les necessitats de la població escolar. La qualitat i l’equitat estan relacionades de forma que una i l’altra són complementàries. Tanmateix la Llei Catalana d'Educació (2009) fa clares referències a l'atenció educativa als alumnes d'altes capacitats. Amb caràcter general fa referències a raons de caràcter educatiu, social, econòmic i cultural. Probablement les econòmiques i culturals són les que tenen menys a veure amb aquest alumnat però les educatives i socials incideixen de ple en les necessitats de millorar el rendiment escolar fins a on sigui possible i en l'obligació de garantir l'èxit per a tots els alumnes amb independència de la seva condició social. Amb caràcter específic, l'article 83 estableix criteris per a l'atenció educativa del alumnat amb altes capacitats: "…atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa"."L'administració educativa ha d'establir, per mitjà dels serveis educatiius, protocols per a la identificació de les altes capacitats i l'atenció metodològica adequada".

S’han fet avenços respecte al que determinaven diverses lleis: la Llei 14/1970 General d’Educació i de Finançament de la Reforma Educativa, la 8/1985 Reguladora del Dret a l’Educació, la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), de 1990, la de 1995 sobre la Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEGCE) i, ja en aquesta dècada, la Llei de Qualitat de l’Educació (LOCE, 2002) i la Llei Orgànica de l’Educació (LOE, 2006). Aquesta darrera té entre els seus eixos bàsics que els ciutadans aconsegueixin el màxim que permetin les seves capacitats individuals, socials, intel·lectuals, culturals i emocionals, per a la qual cosa necessiten rebre una educació de qualitat adaptada a les seves necessitats. La responsabilitat d’aquest objectiu no recau en l’alumnat com a individu sinó en les famílies, els centres docents, el professorat i l’administració. Aquesta darrera és la responsable final de la qualitat del sistema educatiu.

L’atenció a la diversitat de l’alumnat és el punt clau. És un punt controvertit si no es donen les condicions per fer-ho. És cert que la diversitat genera necessitats i que aquestes s’han de satisfer a partir del que són les bases de l’educació. La inclusió, com a principi educatiu, dóna respostes a aquestes necessitats. Aquest és un dels elements diferencials respecte a les anteriors lleis orgàniques. D’aquest principi ens en cuidarem en el primer apartat del mòdul.

El títol II del Capítol I (article 76) de la LOE fa referències als alumnes que requereixen una atenció educativa diferenciada perquè presenten necessitats específiques de suport educatiu entre els quals s’hi inclouen els que presenten altes capacitats intel·lectuals. La Llei Catalana d’Educació, de la que ja n'hem parlat, també fa esment en el seu preàmbul al dret de totes les persones a rebre una educació que els permeti el creixement personal, la igualtat d’oportunitats i el progrés col·lectiu. És del tot evident que el text aposta per l’aprofitament de totes les capacitats en benefici individual i de la col·lectivitat. Es tracta d’aprofitar els talents existents, donar-los sortida i procurar el seu desenvolupament.

Al capdavant tenim un nombre de reptes importants: com transformar la uniformitat en diversitat, fer que el professorat, en base a aquesta diversitat, proporcioni respostes educatives singulars i flexibles a les diferents capacitats, ritmes i interessos d’aprenentatge, fer que aquesta diversitat es concreti en una igualtat d’oportunitats real.

Alhora, si parlem de flexibilitat no podem deixar de comentar la importància que té la creativitat i la lliure elecció de coneixements que abracen molt més que les competències bàsiques un cop assolides. I d’això en som responsables tots, l’administració educativa en el que pertoca de regulació i formació dels seu professorat, el professorat en l’aplicació de mesures educatives a les aules i la societat en la valoració de la diferència i en la desmitificació de les altes capacitats. Des de la nostra posició ens pertoca fer un pas més perquè això sigui possible. Creiem en la potencialitat del canvi des del professorat i les famílies. Ara, des dels professionals de l’educació fem l’aposta ferma per l’educació dels alumnes, la igualtat d’oportunitats educatives i l’equitat.

Aquest material formatiu vol servir per això, conscients que aquesta acció, nostra i vostra, contribueix a l’obtenció de l’objectiu. Sense la complicitat del col·lectiu docent i dels serveis educatius això no serà mai possible.