REFLEXIONS SOBRE LES PREGUNTES DEL MÒDUL 1, PRÀCTICA 2

Generalment hi ha més nens que nenes amb altes capacitats.

No és veritat que hi hagin més nens que nenes però sí és veritat que generalment es detecten molts més els nens que les nenes tot i que no hi ha cap raó neurològica ni d'intel•ligència que ho justifiqui. Segons la Dra. Pérez (2014), els estudis que s'han fet demostren que tot plegat s'explica per un "substrat social que comença pràcticament des del naixement". "Un problema principal del qual no som conscients són les expectatives socials, la gent no pensa d'entrada que una nena és un Premi Nobel, en canvi, ho pensa molt més fàcilment d'un nen, i a partir d'aquí es va construint la imatge que la dona és molt menys propensa a buscar un futur d'alt nivell." La Dra. Pérez també afirma que l'educació femenina encara segueix sent diferent a la masculina i "les nenes adopten inconscientment un model de dona adaptada, sociable, que no és arriscada ni decidida, i aleshores ningú es fixa en elles, ni els professors ni els pares detecten que tenen altes capacitats".

L’alumnat amb altes capacitats és molt aplicat i treu molt bones notes.

Un rendiment acadèmic elevat no és un indicador fiable per assegurar una capacitat cognitiva superior.

És impossible que tingui altes capacitats si no treu excel·lent en cap matèria, al contrari, tendeix al fracàs escola.

Al contrari que la situació anterior, el fet de no treure bones notes no vol dir que no pugui ser un alumne d’altes capacitats. L’aprenentatge es construeix, s’activa per l’emoció, la motivació, curiositat etc.. i com a qualsevol altre alumne si no està interessat per aquell aprenentatge aleshores no hi dedicarà esforç, ni treball ni es comprometrà amb la tasca. Així mateix, el motiu de baix rendiment també pot ser degut a un sistema d’ensenyament inadequat o un clima escolar poc estimulant, i com a qualsevol altra alumne, no s’adaptarà ni connectarà amb el nou aprenentatge.

Aquest alumne no pot ser d’altes capacitats perquè sempre està als núvols, sembla que no li interessi res.

Tots els alumnes, inclòs els d’altes capacitats, si no els interessa el que s’està treballant, desconnecten i s’evadeixen dins la seva gran productivitat mental, tot i que la majoria de les vegades si els hi preguntes que s’estava fent en aquell moment a l’aula, podem comprovar que saben dir-nos perfectament el que s’estava fent i explicant.

Tots els alumnes d’altes capacitats necessiten d’una atenció específica i, de vegades, fins i tot terapèutica.

No tots els alumnes amb AC necessiten ajuts especials. Molts d’ells es troben molt ben adaptats al seu entorn i no fa falta un tractament específic si la resposta i l’atenció educativa és correcte. Dins l’aula inclusiva l’alumnat d’AC pot o no presentar unes necessitats específiques concretes de la mateixa manera que qualsevol altra alumne en un moment determinat i/o concret del procés pot arribar a necessitar.

Els alumnes amb altes capacitats presenten poques habilitats socials.

Socialment es relacionen més bé amb nens més grans i prefereixen fer treballs individuals que amb grup, tot i que com a qualsevol altre alumne no hi ha una personalitat única i comuna i depèn del context que l’acull i de com se sent ell/a en el sí de la classe i dels companys/es. Sí és veritat que poden presentar una disincronia entre el desenvolupament intel.lectual i el social que pot generar dificultats de relació. A l’altre extrem però, hi ha alumnes amb altes capacitat que són líders positius del seu grup classe i són grans socialitzadors .

L’alumnat amb altes capacitats és seriós, reservat i no té sentit de l’humor.

Té un sentit de l’humor més avançat que el que correspondria per la seva edat. Però seran els trets de personalitat i moltes vegades les experiències que han viscut que els farà ser així, ja que de vegades no han trobat el seu lloc en la societat que pertany.

Els alumnes amb altes capacitats poden ser hipersensibles.

La majoria d’alumnat amb altes capacitats presenten una elevada sensibilitat, un sentit ètic i moral molt desenvolupat (les injustícies no les suporten) i poder tenir una sensació de sentir-se diferents als seus companys d’aula. Si el context que l’acull hi troba respostes a les seves necessitats, tant a nivell individual com d’aprenentatge, no té perquè presentar una inestabilitat emocional. No obstant això, existeixen unes disincronies que de vegades podrien desencadenar aquesta inestabilitat.

- Disincronia interna: A vegades el desenvolupament intel•lectual pot ser més ràpid que l’emocional fent que l’alumne accedeixi a informacions complexes que la seva immaduresa afectiva no sap assimilar. O bé pot adoptar comportaments que no són propis d’ell/a amb la intenció d’amagar la seva immaduresa. És quan en Pol ens explica amb un exquisit vocabulari les lectures d'astronomia sobre el Sistema Solar i l'Univers i després ens fa una pataleta per fer-nos saber que està enfadat. No hem de perdre de vista que en Pol és un nen de tres anys.

- Disincronia social: El nen amb altes capacitats és troba en un nivell de desenvolupament intel•lectual superior al dels seus companys. Per tant hi ha un desfasament tant en l’aprenentatge que es troba a un altre nivell com en les relacions socials, fet que fa que l’alumne es pugui sentir diferent, estrany en relació als seus companys i no sàpiga com s’ha de relacionar amb el seu grup d’iguals

- Disincronia familiar: Quan els pares no li proporcionen l’atenció i l’ajut necessari i adequat degut al desconeixement o a la no acceptació del tema.

Aquestes disincronies poder ocasionar a l’alumnat en algun moment del procés algun desajustament que caldrà que l’ajudem a situar-lo i a entendre la situació. No obstant això, el desplegament d’aquestes disincronies dependrà dels trets de personalitat de cadascú, de les vivències personals i sobretot de com se senten, interpreten, s’acompanyen i s’acullen dins els diferents contextos de desenvolupament.

Els alumnes amb altes capacitats acostumen a avorrir-se a classe, facis el que facis.

L’alumnat amb AC com la resta d’alumnes s’avorreixen si no troben el què o la motivació per a connectar amb el nou aprenentatge. Classes basades en la repetició del coneixement, amb una metodologia rígida i unilateral , la realització d’exercicis repetitius, sense que hi hagi algun repte, algun efecte sorpresa, tal i com s’ha explicat anteriorment, constitueixen barreres per a l’aprenentatge i poden portar als alumnes a avorrir-se i/o desconnectar. Algunes de les línies generals d’acció educativa per evitar-ho seria plantejar dins i fora l’aula reptes, afavorir l’autonomia i la llibertat d’elecció, activar la curiositat, conèixer els seus interessos i debilitats, en definitiva, despertar la passió per aprendre.

L’alumnat amb altes capacitats prové de de famílies amb un nivell sociocultural alt.

Probablement les raons econòmiques i culturals tenen a veure amb prejudicis i estereotips que sovint fan que s’acabi desatenent aquest alumnat; a més, poden provocar clares discriminacions educatives. Val a dir que les altes capacitats es poden trobar en infants i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Als alumnes amb altes capacitats els hi hem de posar més tasques que a la resta.

Alerta! Fer ampliacions i/o enriquiments, com veurem en el mòdul d’intervenció no significa posar més feina o més deures de manera repetitiva i “més del mateix”. Implica que quan l’alumne acaba la feina que se li ha assignat pugui disposar d’un racó, d’un temps, d’un espai per ampliar, aprofundir, treballar en aquell aspecte que li permeti connectar amb els seus interessos, i que prèviament hàgim negociat i planificat amb ell/a.