Mòdul 1 - Pràctica 4

La presència d’alguns mites sobre les AC i la doble excepcionalitat poden dificultar la intervenció educativa. Els mites més freqüents són:

• Tenir AC compensa les dificultats d’aprenentatge i d’atenció.
• L'alumnat amb altes capacitats han de tenir totes les habilitats bàsiques desenvolupades, per tant no si mostren dificultats en algunes és que no s’estan esforçant prou.
• L'alumnat amb doble excepcionalitat no són susceptibles d'adaptacions o un PI (Pla Individualitzat).
• Les altes capacitats i les dificultats no es poden abordar al mateix temps.
• Ocupar-se de les dificultats hauria de ser la prioritat quan s’ajuda als i les estudiants amb doble excepcionalitat.
• Els estudiants amb doble excepcionalitat haurien de ser més madurs que altres nois de la seva edat.

Tipologia o manifestacions de la doble excepcionalitat: Hi ha una gran dificultat per identificar els i les estudiants amb doble excepcionalitat ja que les seves capacitats poden ocultar o emmarcar el seu do o aquesta sobredotació ocultarà les seves dificultats (Baum & Owen, 2004) Aquest és un nou camp d'investigació dins de l'àmbit d'atenció a la diversitat.

L’existència de l’alumnat amb doble excepcionalitat pot passar desapercebuda per no respondre a l’estereotip que es té de l’estudiant amb AC (Whitmore, 1982). Aquestes categories ajuden a explicar per què els estudiants sovint passen per l’escola sense rebre l’atenció i l’estimulació que necessiten:

• Estudiants que amb les AC emmascaren les seves dificultats d’aprenentatge i d’atenció.
• Estudiants que amb les seves dificultats d’aprenentatge i d’atenció emmascaren les AC.
• Estudiants que amb les dificultats d’aprenentatge i d’atenció i la seva AC s’emmascaren entre sí.

CONEJEROS SOLA, María Leonor, SANDOVAL RODRÍGUEZ, Katia, CÁCERES SERRANO, Pablo i GÓMEZ ARIZAGA María Paz (2018), “Sección 1: Fundamentación de la doble excepcionalidad” a Doble excepcionalidad: Manual de Identificación y orientación psicoeducativa, Escuela de Pedagogía- Pontificia Universidad Católica de Valparaíso y Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica, Viña del Mar, pàgines 15 a 29.

1- Altes capacitats i dificultats d'aprenentatge

És una alta capacitat combinada amb algun tipus de dificultat en el seu aprenentatge manifestat per unes debilitats en una o diverses àrees acadèmiques, impedint que el seu nivell d’execució sigui l’esperable en funció de les seves capacitats i habilitats (Baum, 1994a; Beckley, 1998; 1997; Yewchuk, 1984).

La seva alta aptitud cognitiva no es desenvolupa plenament degut a que la seva dificultat li priva de poder expressar de manera plena els seus talents (National Association, 2006; Silverman, 2003).

L’alumnat amb AC que també tenen un trastorn d'aprenetatge són la població amb doble excepconalitat amb major percentatge (Baum, 1994b)

Es comprova que a les aules aquest grup d'alumnes ha estat emmascarat (Baum, 1994a; Beckley, 1998; Brody & Mills, 1997) perquè el potencial acadèmic independent de l'execució és un concepte difícil d'acceptar per molts dels implicats en el món educatiu. Per això, s'han anat formant en les aules grups d'estudiants doblement excepcionals que apareixen adscrits a altres situacions que no responen a la seva pròpia:

• Estudiants que han sigut identificats com alumnat amb superdotació amb baix rendiment acadèmic atribuït a un baix autoconcepte, poca motivació o simplement mandra, sense detectar les dificultats d'aprenentatge de base, amb la qual cosa no es dona cap resposta específica.
• Alumnat al qual se li ha diagnosticat la dificultat d'aprenentatge però no la superdotació per un inadequat assessorament i/o baixes puntuacions en tests d'intel·ligència.
• Estudiants que van a classes ordinàries a qui no se li han diagnosticat ni la superdotació ni les dificultats d'aprenentatge. Aquest alumnat aparenta habilitats mitjanes degut a l'emmascarament mutu d'ambdues excepcionalitats.
• Són tractats com alumnes poc qualificats sense necessitats especials que atendre.

Segons la última versió del DSM-5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) en l’apartat de trastorns de l’aprenentatge, inclou:

• Trastorns en la lectura (dislèxia)
• Trastorns del càlcul (discalcúlia)
• Trastorns de l’expressió escrita
• Trastorns de l’aprenentatge no especificat.

Us convidem a llegir aquets articles:

Estudiants 2E, què vol dir?

Hablando en confianza: la disléxia i la alta capacidad

2- Altes Capacitats i TDA/H

Mostra uns trets peculiars que promouen una problemàtica associada més complexa que la d’un o una alumna d’AC o amb TDA/H. El perquè d’aquesta situació es deu a:

• La percepció que té l’estudiant del desfasament que presenta la seva alta capacitat, respecte de la seva execució. Normalment, aquests i aquestes alumnes mostraran un rendiment acadèmic molt per sota del seu potencial d’aprenentatge.
• Destaca el problema que aquesta doble excepcionalitat genera en l’àmbit social. És obvi que un alumne o alumna amb TDAH presenta una sèrie de problemes socials, a vegades amb conseqüències greus, pel seu procés d’integració en el grup-classe, en la societat en general i fins i tot, en l’àmbit familiar. Però a aquesta situació s'hi suma el handicap derivat de les expectatives d’assoliment que es generen sobre ell o ella per la seva condició d’alta capacitat intel·lectual, principalment per les persones adultes. (Pardo de Santaiana, 2000)

Però, els i les alumnes d’AC amb TDAH també presenten avantatges derivats de la doble excepcionalitat: la possibilitat de controlar amb menys esforç i més eficàcia la seva atenció davant estímuls que els motiven i els interessen durant un temps considerable i de manera productiva.

Us convidem a llegir els articles:

Alta capacidad i TDaH, ¿Doble excepcionalidad o falso diagnóstico? - La rebelión del talento

I a visualitzar aquest vídeo:

3- Altes Capacitats i Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

De manera creixent s'està reconeixent que els i les alumnes amb el trastorn de l'Espectre Autista (TEA) poden presentar així mateix altes capacitats a nivell cognitiu i acadèmic (TEA d'alt funcionament). De fet, hi ha algunes característiques generals dels i les alumnes amb AC molt extremes es solapen amb les característiques dels i les alumnes amb TEA (per ex. interès focalitzat en un tema).

Una de les diferències més importants entre un neno una nena amb TEA i un/a altre d'Altes Capacitats, sortirà a la llum quan aquests es relacionin amb nens o nenes del seu mateix nivell intel•lectual.

Algunes de les característiques que poden trobar de l’alumnat amb AC i TEA són:

• Ampli maneig del vocabulari
• A l'hora de realitzar tasques múltiples i simultànies, presenten dificultats degut a un processament d'informació més lent, en comparació a altres estudiants només amb AC (Neihart & Poon, 2009).
• Es presenten nivells inferiors a la memòria de treball i velocitat de processament (Foley-Nicpon et al., 2012; Foley-Nicpon et al., 2011)
• Més dificultat amb el pensament abstracte (Bashere & kirby, 2005; Horn, 2009).
• Estudiants que es preocupen pels altres, malgrat ser crítics amb ells i elles mateixos i amb els i les altres (Neihart & Poon, 2009).
• Es comú que hagi sentiments de fracàs i baix autocontrol, derivant a una autoestima i autoconfiança debilitada (Weng Wan & Neihart, 2015).
• Alguns estudis diuen que presenten un component emocional amplificat (sobreexcitabilitat emocional), que s'expressa en una reactivitat excessiva als estímuls i una ràpida formació d´experiències en la memòria
• Processament d'informació obsessiu, detallat i sobreexcitat, per la qual cosa l´ambient pot tornar-se tan dolorosament intens que els obliga a retirar-se (Markram & Markram, 2010)

Els i les nenes amb altes capacitats i amb TEA poden necessitar intervencions i estratègies diferents de les que poden necessitar infants amb AC convencionals o els i les nenes amb TEA sense AC (Neihart, 2000). L’objectiu de l’atenció és facilitar la competència social i comunicativa.

4- Altes Capacitats i Trastorn del llenguatge i/o la parla

Com que la nostra percepció de la intel·ligència es basa sovint en la capacitat verbal, els i les nenes amb doble excepcionalitat poden trobar-se amb importants dificultats. Es pot donar el cas d’un nen o nena que pot tenir una alta aptitud per a les matemàtiques, però que al mateix temps tingui dificultats per a llegir instruccions de manera efectiva o d’organitzar el llenguatge, la qual cosa pot afectar en el seu rendiment. També pot passar que un nen o nena sovint sembla malinterpretar la resta de companys o senzillament no escoltar-los, però al mateix temps pot solucionar problemes visuals complexos o fer tasques de raonament abstracte d’ordre superior. Si un o una nena té problemes per processar el llenguatge parlat, pot tenir dificultats per interpretar i organitzar el llenguatge oral. Això pot afectar a la capacitat d’entendre les explicacions impartides a classe, indicacions llargues o multi-instruccions, en assignatures en les què d’una altra manera podrien sobresortir.

5- Alumnes amb altes capacitats i Trastorn emocionals / conductuals

Històricament han conviscut dos punts de vista oposats sobre l’efecte de les altes capacitats en el benestar psicològic d’aquestes persones (Neihart, 1999):

• Les AC beneficia perquè aporta característiques positives per a una major comprensió que protegeix de la desadaptació.
• Les AC pot suposar dificultats a causa d'una alta sensibilitat, que pot fer la persona més propensa al desajust emocional.

La combinació d'algunes característiques d'aquest grup d'alumnes poden afavorir l'aparició de dificultats socials i emocionals, com ara:

• Disincronia interna
• Organització i planificació excessiva de l'entorn
• Perfeccionisme extrem
• Conducta evasiva
• Excessiva autocrítica
• "Sobreexcitabilitat"