Mòdul 1 - Pràctica 3

1- REFLEXIÓ INICIAL

Comencem formulant-nos unes preguntes:

2- EINES PER A LA DETECCIÓ

A simple vista no es detecten necessàriament les altes capacitats ni tot el que s'hi podria associar són realment conductes pròpies d'una capacitat superior. És per aquest motiu que ens hem de dotar d'un mínim d'informació prèviament recollida a través d'instruments formals i informals que sistematitzin i donin sentit a les observacions realitzades per tal de fer una detecció adequada i eficaç a fi d’optimitzar els recursos personals, professionals implicats : mestres i professors, EAP i Orientadors de centre… Les eines bàsiques que utilitzem per fer la detecció són :

La Guia Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu (2013) és una eina imprescindible per fer la detecció de les Altes Capacitats dins l'aula.

En la Guia es presenten diferents propostes per a l’observació sistematitzada dels alumnes a fi de detectar-ne habilitats, capacitats i destreses excepcionals. La Guia d’ Altes Capacitats ( 2013) ens aporta una sèrie de graelles per a la detecció que estan classificats per edats i per àmbits d'observació. Permeten una valoració quantitativa dels elements significatius que expressen una potencial capacitat superior i que s'hauran de valorar exhaustivament.

Aquí podeu veure totes les eines d'observació que ens proporciona la guia:

Però també podem realitzar observacions més qualitatives que de forma alternativa o complementària a les anteriors ens orientaran sobre unes possibles altes capacitats.

Els informes escolars

Caldrà demanar i tenir en compte les qualificacions obtingudes en les diferents matèries al llarg de l'escolaritat de l'alumne. Observarem:

• Si les qualificacions són similars, i es mantenen regulars cada curs. Els resultats són: alts, mitjans, baix.
• Si obté qualificacions altes en una, diverses o totes les matèries i aquestes es mantenen regulars cada curs.
• Els comentaris que apareixen amb més freqüència i a què es refereixen: motivació, esforç, capacitat d’atenció, participació, relacions interpersonals…
• Els resultats de les proves d'avaluacions diagnostiques o competències bàsiques.

Les produccions escolars: revisió de treballs

• Revisió de la carpeta o arxivador on l’estudiant desa els seus treballs.
• Revisió de les produccions destacades: àrea o àrees en què es donen.

Altres aspectes a observar:

• Ordre. Si les tasques són en l’apartat que els pertoca, si hi ha altres produccions, com per exemple, dibuixos o altres fulls que no corresponen als exercicis realitzats a l’aula.
• Tasques inacabades. Si n’hi ha en totes les matèries o només en algunes.
• Qualitat de la presentació. Organització en l’espai de treball, tipus d’escriptura i de material gràfic.
• Contingut. Grau d’elaboració.
• Autonomia en l’execució.
• Anotacions del professorat en els treballs. Valoració oral que en fa l’alumnat
• Valoració i comentaris que l’alumne/a fa de les seves produccions.

També cal tenir present que l'alumnat que presenta una alta dotació intel·lectual, mostra al llarg del seu desenvolupament diversos indicadors en la conducta i en els aprenentatges que són subjacents a l'existència de recursos cognitius superiors. Aquests indicadors s'obtenen bàsicament de tres àmbits:

3- INDICADORS DELS TRES ÀMBITS

L’ALUMNE

La importància de la informació aportada per l'alumnat és doble. És el mateix alumnat el que informa del què creu, què sap i què vol. Això, serà bàsic en la presa de decisions posteriors ja que sense la seva contribució poques accions específiques seran possibles. I com que estarem definint la detecció, l'alumnat serà una font tan directa com indirecta per obtenir la informació desitjada en aquesta primera fase. Per una altra banda, els companys aporten informació d'aquells companys amb qui comparteixen espai i activitats. Complementen la informació i formen part del context d’interacció.

L'èxit de la detecció dependrà en gran part de la qualitat de la comunicació que s’estableixi entre família-escola, en la informació que es comparteixi i s’expliciti de manera clara. Serà el moment per establir un vincle de col·laboració estreta amb la família i facilitar així la presa de decisions. També caldrà una bona coordinació entre professionals- docents, EAP ,Orientadors, especialistes-.

EL CENTRE ESCOLAR

En el context escolar, l’observació atenta de l’alumnat esdevé la primera eina de detecció de les necessitats de l’alumnat.

Pot ser que les sospites de que un alumne presenta Altes Capacitats comencin al centre escolar.

Els mestres i professors són els qui, a l'escola o institut, observaran la qualitat i quantitat dels aprenentatges realitzats per part dels alumnes amb altes capacitats i en un determinat període de temps. Per fer-ho, hauran de ser sistemàtics en la recollida d'informació. Quan la detecció s'inicia a l'escola, encara és més necessària la clarificació d'objectius perquè la desorientació i confusió de la família pot ser important. S’ha d’actuar amb claredat i prudència per evitar negacions, neguits, sobreprotecció …i certes expectatives que més que ajudar poden suposar barreres difícils de superar . Caldrà fer , per part de l’EAP o Orientador una entrevista amb la persona que té la sospita i comença a fer la detecció per tal de concretar les conductes o els aprenentatges indicadors de la probable alta capacitat. Cal recollir amb detall aquestes observacions per contrastar-les amb el que són conductes pròpies de l'edat o de l'estadi de desenvolupament que li correspongui.

Precocitat Durant l'Educació Infantil, i sobretot en el primer any, les observacions s'han d'analitzar amb cautela ja que els efectes de la precocitat són molt més presents quan més petita sigui la persona. La variabilitat dels processos de maduració és, així mateix, molt més gran en els primers anys i això, podria conduir a conclusions errònies i poc justificades. Amb això, no estem defensant la inhibició dels docents sinó tot el contrari. El que defensem és la mirada més profunda i afinada del que són uns comportaments que ens criden l'atenció per la seva singularitat, primer per valorar-los i després, per atendre'ls des de l'acció educativa a l'aula. Això no impedeix que al llarg del segon any de l'educació infantil o abans de l'entrada a l'ensenyament primari apliquem els instruments necessaris per determinar el moment evolutiu, les funcions cognitives destacades i les variables socials i emocionals associades. Això ens ajudarà a prendre decisions. També, podem recollir dades evolutives que poden ser claus per la detecció de la precocitat:

L'observació a l'aula permet l'obtenció de molta informació. Les interaccions són molt importants:

• docent-alumnat
• alumne-alumne
• alumnes-aprenentatges
• alumnes- comunicació

Serà convenient realitzar més d'una observació, en més d'una franja horària i en activitats diverses. Per fer-ho utilitzarem els instruments per a la detecció continguts a la Guia o els que el centre pugui haver adaptat.

Existeixen múltiples i diversos instruments per a la recollida sistemàtica d'informació prèvia i els de la Guia estan suficientment contrastats, ben ordenats i estructurats. N'hi d'altres més qualitatius que també us poden servir d'orientació. Uns i altres tenen un alt grau d'eficàcia com indicadors d'un potencial intel·lectual.

LA FAMÍLIA

A partir de la pròpia formació i experiència de la família, les interaccions que els pares tenen amb altres persones del seu entorn i del que senten als mitjans de comunicació poden interpretar i sospitar que el seu fill /a presenta altes capacitats.

Quan la sospita d'Altes Capacitats parteix de la família

Aquesta sospita pot comunicar-se a l’escola, generalment al tutor/a escolar del seu fill/a.

Quan aquesta informació es descobreix un cop escolaritzat el nen o nena, la pregunta que sovint es fan els familiars és si el tipus d'escolarització serà la més adient. El tutor/a que rep aquest dubte per part de la família convé que atengui aquesta inquietud des de la professionalitat, serietat però també des de la humilitat. La funció d’acompanyament en tot el procés educatiu als alumnes i la seva família ens porta indiscutiblement a tenir una actitud d’escolta plena i atenta i de respecte. La coordinació amb altres professionals (especialistes, equip docent, EAP) es fa necessària i és útil i recomanable per poder contrastar opinions, creences …i iniciar un procés de detecció.

Una entrevista amb la família conjuntament amb altres professionals és del tot recomanable, davant dels dubtes, neguits, creences que poden manifestar-se. En aquesta primera entrevista és convenient deixar parlar a la família. Cal crear un clima de tranquil.litat i de confiança mútua. Cal saber el perquè d’aquesta sospita i compartir les observacions realitzades en el context escolar. Clarificar interpretacions davant de les conductes, determinar que els hi preocupa, i acabar explicitant el que farem fins a la propera entrevista són alguns dels aspectes que haurem de tractar. En el cas que es considerés que caldria una avaluació psicopedagògica és necessari demanar-los el seu consentiment. Hi ha casos en què les famílies només ens demanen què poden fer amb el seu fill o filla i algunes orientacions que els ajudi en la seva educació. Determinades deteccions, si estan fetes de forma rigorosa i triangulada, poden ser suficients per a una primera orientació amb un seguiment establert al llarg dels cursos i que ens determinarà les mesures , suports i decisions a prendre en cada cas. A partir de la informació del professorat i dels resultats dels instruments emprats per sistematitzar-la, el tutor/a, l’especialista de centre i l’EAP, si escau, estableixen quines altres fonts d’informació són necessàries per obtenir una visió més rica i global.