Pràctica 1
QUÈ ENTENEM PER ALTES CAPACITATS?
1- REFLEXIÓ INICIAL
Comencem formulant-nos unes preguntes:
1- Com definiries d’entrada les altes capacitats?
2- Quins serien els trets, les característiques generals que us farien pensar que un alumne/a pot ser d’altes capacitats ?
3- Has tingut mai un/a alumne/a d’altes capacitats a l’aula? Com era?
Quan tinguis la teva resposta a aquestes preguntes, fes clic AQUÍ.
2- CARACTERÍSTIQUES DE L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS
Les altes capacitats són una habilitat, que s’hereta (Lehrke, Hameister)i es cultiva (Friedman, Mönks, Feldman).
Per tant, en les altes capacitats hi ha múltiples factors implicats que variaran d’una persona a l’altra. És per aquest motiu que, a banda dels factors hereditaris, cal que les capacitats siguin “conreades, estirades i treballades”, per poder arribar a la seva màxima maduració.
La configuració de la intel·ligència no ve determinada ja des del naixement, ni es manté intacta, sinó que evolucionarà en funció de la interacció del conjunt de factors del context sociocultural que ens envolta.
CONCEPTE D'INTEL.LIGÈNCIA | |
Ara se sap que: | Abans es pensava que: |
---|---|
Es pot desenvolupar | Era només una. |
És educable | Innata |
No definida | Invariable |
Capacitat/potencialitat | Quantificable |
Pot variar segons experiències viscudes |
En aquest sentit és important reiterar en la idea que les altes capacitats són potencials cognitius que poden o no manifestar-se segons els estímuls que es rebin de l’entorn. Per tant, serà necessari que els agents educadors (pares, mares, docents, orientadors, EAPs..) estimulin i ofereixin vivències i experiències obertes i riques per tal que els nens i nenes puguin desenvolupar, estimular al màxim aquestes capacitats.
Partint de què cada alumne és únic i irrepetible, val a dir que el grup d’alumnes amb altes capacitats no és un grup homogeni, per la qual cosa no podem definir característiques generals per a tot el grup. No obstant això, és possible diferenciar trets generals que ens permeten agrupar els alumnes en perfils que ens proporcionen una informació més precisa per poder descriure l’alumnat.
Entre els alumnes amb altes capacitats podem distingir de forma general tres perfils:
2.1- SUPERDOTACIÓ INTEL·LECTUAL. Les característiques principals són:
- Ja en la infància manifesten precocitat en l’aprenentatge.
- A partir del cicle superior de primària ja podem parlar d'alumnat "superdotat", abans hem de parlar de precocitat intel·lectual.
- Estructures cerebrals desenvolupades.
- Nivell molt elevat de recursos en totes les aptituds intel·lectuals
- Capacitat intel·lectual manifesta i estable
Exemple: En Joan de 2n de Batxillerat.
En Joan té 16 anys i està fent 2n de batxillerat, ja que es va accelerar un curs a l’ESO. Té passió per la cinemàtica i tot el que veu i viu ho relaciona amb l’energia cinètica. Fa el batxillerat internacional, però alhora aprofita per assistir a alguna classe de grau d’enginyeria de la facultat amb qui s’ha fet molt amic d’un dels professors. L'apassiona també el tema de la robòtica i els caps de setmana aprofita per fer uns tallers relacionats. Els seus resultats acadèmics són excel·lents tot i que manifesta que les llengües no li agraden gens.
2.2- TALENT:
Elevada aptitud en un àmbit o tipus d’informació (Ex: talent verbal, matemàtic..) o bé en un tipus de processament (talent lògic o creatiu).
- Talent simple: destaca en una sola àrea concreta i en la resta presenta valors normals, i en alguns casos, podrien ser deficitaris. Dins l’àmbit del talent les diferències es destaquen per la velocitat d’execució i l’automatització de processos. (Ex: talents simples creatiu, lògic, matemàtic, verbal, social, musical, esportiu..)
- Talents complexos : Combinen diferents aptituds específiques. Per exemple, el talent acadèmic en el qual es combinen, com a mínim, recursos elevats de tipus verbal, lògic i de gestió de la memòria. Estan capacitats amb una gran eficàcia per als aprenentatges estructurats o formals, obtenen informació de qualsevol font estructurada i presenten un bagatge de coneixements i vocabulari més ampli que els seus companys d’edat.(Talent acadèmic i artístic)
Exemple: l'Anna de 5è de Primària.
Des de ben petita que tenia obsessió pel piano. Els seus pares estaven desesperats, ja que qualsevol taula que veia hi pintava les tecles o se’ls imaginava fent veure que tocava el piano. Els seus pares als 3 anys la van apuntar a l’escola de música i quan va entrar ella sola havia aconseguit aprendre totes les notes. Actualment, té 10 anys i assisteix a classes al conservatori i en més d’una ocasió l’han avisat per tocar a la jove orquestra. Pel que fa a les notes, els pares estan preocupats perquè li costen les matemàtiques i el castellà i pot arribar a suspendre aquestes dues assignatures.
2.3- PRECOCITAT
Com la mateixa paraula diu, ser precoç no implica un fenomen intel·lectual pròpiament dit, sinó que estem davant un fenomen evolutiu.
Són alumnes que presenten un ritme de desenvolupament i aprenentatge ràpid. Els seus recursos intel·lectuals bàsics estan en procés de maduració que podria arribar a concretar-se en una superdotació o talent. Una vegada finalitzat el procés de maduració, l’alumne pot presentar més i millors aptituds que la mitjana, com és el cas de la superdotació, o bé la seva capacitat intel·lectual pot ser completament normal. És a dir, una vegada assoleixi la plena maduració de la seva capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se les altes capacitats. És per aquest motiu que, abans del cicle superior de primària, seria més adequat parlar d'alumnat amb precocitat intel·lectual.
L'alumnat que té precocitat:
- Té estructures cerebrals en desenvolupament.
- Es dona abans del cicle superior de primària.
- Està motivat per aprendre coses noves.
- Encara que sigui precocitat s'han de presentar mesures educatives.
- Presenten una gran curiositat.
Exemple: En Pol de I3.
En Pol és un nen que des de la llar infants (dos anys) ja llegia els rètols dels supermercats quan anava pel carrer. Va començar a parlar molt aviat i als tres anys presentava una curiositat il·limitada cap a l’astronomia, fet que demanava als seus pares llibres o quan aconseguia la tauleta únicament era per cercar aquest tema. Quan va començar I3 ja sabia llegir i inclús ho feia en anglès, ja que la major part de la informació que li interessava sobre astronomia, quan ho buscava al Google, era amb aquest idioma. A I3 va presentar molts problemes d’adaptació i de relacions socials puix explicava als seus companys qui era l’Armstrong i com eren les constel·lacions estel·lars. Així mateix, a I3 s’ensenyava a escriure el nom i ell ja escrivia nom i cognoms. Era necessari dins l’aula oferir-li a ell noves experiències d’aprenentatge que fessin ús ja de la lectoescriptura i que tinguessin en compte els seus interessos, ja que si no l’avorriment, la manca d’aprenentatge i la pèrdua de temps dins l’escola era més que evident.
Superdotats, talentosos o bé precoços