Alguns Models explicatius
Els models teòrics que agrupen les diferents interpretacions de les altes capacitats ho fan en base a quatre categories:
1. Models basats en les capacitats: és el model anomenat també “clàssic” ja que la intel•ligència general i la mesura del quocient intel.lectual són els factors que prenen més rellevància. Són les teories de Terman (1921) mesura de la intel•ligència general i Gardner (1995) la precisa a partir de les intel•ligències múltiples.
2. Models basats en el rendiment: centren la seva importància en la creativitat i la motivació com a manifestació de les altes capacitats. Renzulli (1981) elabora un model en què interaccionen les tres variables. Mönks (1992), Feldhusen (1991), i Gagné (1981) hi introdueixen la predisposició personal, la importància de l’entorn i la diferenciació entre competència i rendiment.
3. Models basats en la cognició: centren l’atenció en els processos cognitius que estan en joc i no tant en el producte final. Sternberg (1990) exposa la teoria triàdica de la intel•ligència a partir de tres subteories: la componencial, l’experiencial i la contextual. Diu que els processos externs no es poden separar dels interns i defensa la multidimensionalitat de les altes capacitats.
4. Models basats en l’entorn sociocultural: defensen que el context social és el factor més rellevant en la construcció de les altes capacitats. Tannenbaum (1991) considera que, en el món de les idees, les persones són rellevants segons les condicions del moment en què viuen. Moment i cultura situen el valor i el sentit que es dóna a les capacitats excepcionals.
Dins d’aquest marc de les teories explicatives, destacar la teoria dels tres anells de Renzulli que va definir les altes capacitats com la interrelació de tres característiques diferencials: una capacitat general superior a la mitjana (que més tard va substituir aquest terme per “habilitats superiors”), un nivell alt de compromís amb la tasca i el tercer anell, un nivell alt de creativitat. Renzulli destaca dos tipus de sobredotació:
- Sobredotació acadèmica: són els alumnes que obtenen excel•lents resultats acadèmics.
- Sobredotació creativa-productiva: són alumnes més productors que consumidors de coneixements. El seu perfil individual acostuma a passar desapercebut en l’etapa escolar.
Model dels tres anells (Renzulli)
https://www.youtube.com/watch?v=jwfarKBwkWA
Si voleu ampliar informació sobre els models educatius, veure “Altes Capacitats Intel·lectuals. Guia actualitzada del Col·legi de Psicologia de Catalunya i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (2018)”
Destacar també la coneguda teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner (1995). Segons Gardner, no podem parlar d’una intel·ligència general, sinó de set intel·ligències: la verbal o lingüística, la logicomatemàtica, la cineticocorporal, la musical, la interpersonal, la intrapersonal, i la visuoespacial; més endavant n’afegeix una vuitena, que anomena «intel·ligència naturalista».
L’aportació de Gardner adquireix una gran importància en l’àmbit escolar ja que segons l’autor tots els alumnes poden destacar en una habilitat determinada i en una o més intel·ligències, però serà necessari que els docents treballin, programin i organitzin les activitats tenint en compte les intel·ligències múltiples.
A trets generals, les dues idees clau de Gardner són: a) tots els alumnes poden ser capaços de destacar en un àmbit intel·lectual concret i b) qualsevol alumne amb una determinada habilitat podrà desenvolupar-la amb plena consciència si li oferim les oportunitats per desenvolupar-la i què ell/a prengui consciència d’aquesta capacitat.
Aquest article us ajudarà a interioritzar el concepte d'intel·ligències múltiples de Gardner:
Us atreviu a conèixer en quina intel·ligència múltiple us situeu vosaltres? Per fer-ho us proposem que contesteu les graelles de valoració (adjuntem a continuació) que es troben a la Guia d’Altes Capacitats del Departament d’Ensenyament.
