Competència comunicativa i lingüística.

El llenguatge es consolida

"Quan el nen arriba a l’adolescència, hi ha un canvi substancial en diferents aspectes: la interacció que es dóna amb el seu grup d’amics pren molta importància i això li permet compartir i contrastar les seves idees i opinions. Per això necessita haver adquirit un bon domini del discurs. Té una competència lingüística en els diferents aspectes lingüístics que li facilita elaborar varietat de discursos. Pot analitzar i interpretar, de manera crítica, les diferents situacions que es donen en el món.

En el cas dels alumnes amb pèrdua auditiva aquesta és una etapa força crítica, ja que el llenguatge és fonamental en totes les activitats tant d’aprenentatge com de relació amb els seus iguals. Per tant, es troben amb força dificultats per poder seguir el mateix ritme que els seus companys. Acostumen a perdre’s força informació tant a nivell formal com informal. Han de fer un gran esforç i necessiten normalment l’ajut de diferents estratègies per facilitar l’accés a la majoria d’informacions.

Caldrà vetllar perquè el nen amb pèrdua auditiva:

  • Es senti implicat en el grup.
  • Pugui manifestar la seva opinió.
  • S'expressi quan hi ha incomprensió.

Les diverses interaccions que es van donant en les diferents etapes permeten al nen desenvolupar la seva competència comunicativa i lingüística. Els pares primer, i els mestres i companys després, tenen un paper determinant en el seu desenvolupament." 1)

Eines de comunicació integral

Establir i mantenir el contacte entre el nostre alumnat sord, que pot trobar-se molt dispers pel territori, ha de ser un repte a assolir.

Molts dels nostres alumnes amb D.A. no tenen oportunitat de conviure amb altres nens sords a la seva escola, al barri o al poble. Les trobades, lúdiques o de treball, que s’organitzen als CREDA, per a que es coneguin i es retrobin els infants sords són ocasions puntuals que no han de ser les úniques durant l’any.

Ara tenim diverses opcions que ens permeten parlar a distància com si fóssim davant per davant.

L’Skype i també els videoxats amb Gmail són eines gratuïtes i de cost zero, que resulten ideals quan hi ha una deficiència auditiva.

Logo programa Skype per a vídeo-trucadesimatge de vídeo-xat del Gmail de Google

D’aquesta manera, els nostres alumnes, poden accedir a una comunicació on el missatge oral, la informació de context gestual i de lectura labial i el text que s’hi pot afegir es combinen en un tot que elimina barreres.

A més, no té requeriments tècnics complicats ja que la interfície és molt assequible per a totes les edats.

Fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes eines, tant en situacions educatives entre escoles com entre les famílies, afavoreix el sentiment de pertinença a la comunitat. En tot allò que té d’específic i de trets diferencials, la comunitat sorda i les seves famílies poden compartir dubtes i solucions salvant les distàncies físiques.


Una experiència d'Agrupament Virtual

Des del curs 2009-2010, s’ha anat desenvolupant al CREDA de Tarragona -Terres de l’Ebre 2) l’Agrupament Virtual d’alumnes sords, escolaritzats en 10 IES diferents que es troben fins a més de 100 km. de distància, en alguns casos.

L’Eix transversal que li dóna sentit és considerar:

L’Aula Virtual com un espai que em permet:

  • Parlar de mi.
  • Interactuar amb els altres.
  • Conèixer el món que m’envolta.

El Moodle com a espai de treball i d’interacció.

Dins aquest esquema de treball té sentit parlar del curs al Moodle. L’entorn del Moodle possibilita donar publicitat a la tasca de l’alumne, poder-la compartir per un costat i, per altra, possibilita que aquest alumne que treballa no ho faci aïlladament sinó sentint-se part d’una classe, d’un Agrupament, on ell n’és part integrant.
Com s’organitza el Moodle? Dins de les possibilitats que dóna treballar en aquest tipus d’espais interactius es restringeix a tres vessants.

  • Vessant acadèmica. Durant el curs es treballen tres temes, un per trimestre. El binomi alumne/logopeda accedeix al curs i despenja les activitats proposades. El logopeda adapta l’activitat al seu alumne, si s’escau, i es treballa. Un cop acabada, l’activitat es penja al Moodle on la resta de la classe la pot mirar, alhora que aquest alumne pot veure què i com han treballat els seus companys.

Podeu veure'n un guió complet en aquest document.

Unes activitat s’havien de fer a l’Institut amb el/la logopeda i altres a casa amb els pares.


  • Vessant interactiva controlada pels logopedes. Un cop per setmana, durant una sessió de logopèdia, alumne/a i logopeda es connecten en un xat per tal de parlar sobre el tema que es treballa o qualsevol qüestió que interessi al grup.

El llenguatge utilitzat en el xat mostra qui “domina” el xat, l’alumne o el logopeda.

  • Vessant interactiva lliure pels alumnes. El Fòrum esdevé l’espai on els alumnes poden interactuar lliurement. Fora d’horari escolar, en caps de setmana, etc. … els alumnes es connecten al fòrum i conversen sobre pel·lícules de moda, de temes que els preocupen…


Cada tema es treballa en diversos blocs

  • Recollida d’informació: l’alumne va recollint informació sobre cada tema, de diferents fonts i formats.
  • Recopilació i estructuració de la informació:
  • Treball paral·lel dels pares: Sempre hi ha un tema de treball a fer a casa amb els pares, que sovint gira a l’entorn de la sordesa.
  • Elaboració final de la tasca proposada.

El vídeo com a mitjà de comunicació.
La introducció del vídeo possibilita treballar molts aspectes del llenguatge i de la parla: planificació del discurs, adequació sintàctica, precisió semàntica, respiració adient, articulació clara…

Conclusions provisionals

Els logopedes participants valoren el fet que han pogut treballar aspectes fonamentals de llenguatge, que es treballen a l’etapa de l’ESO, amb una metodologia que ha motivat als alumnes. Fer l’acompanyament d’aquest Agrupament ha portat més feina per part del/la logopeda però ha estat estimulant veure tant motivats els alumnes.
A banda de l’aspecte lingüístic, un altre vessant que es valora molt és la consciència de grup que ha anat creixent entre els alumnes, les interaccions que s’han establert entre ells, complicitats…

2) A partir d’una idea inicial del logopeda Cels Galofré, que va coordinar el primer grup de treball amb Imma Adell, Teresa Allepuz, Montse Cunillera, Josep Escoda, Ana Loras, Vicent Pedro, Imma Querol, Alícia Tomàs i Cels Verge