"El desenvolupament dels nens depèn en gran mesura de la interacció que estableixen amb el seu entorn i de la qualitat d’aquestes interaccions, atès que aquestes són el motor del seu desenvolupament en general. En tot aquest procés, la comunicació i el llenguatge hi juguen un paper primordial com a mitjà en el procés de la interacció i també com a mitjà d’expressió i representació.

Els primers anys de la vida d’un nen corresponen a una etapa molt important en el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge, ja que en aquest període comença a descobrir la interacció amb l’entorn i aprèn les bases comunicatives, demostra interès per les persones, es donen els primers intercanvis i és capaç de començar a compartir experiències, jocs i converses amb els altres. S’inicien les habilitats comunicatives i lingüístiques.
És una etapa en la qual comencen a aparèixer nous interlocutors en la vida del nen, la qual cosa li dóna més oportunitats per interactuar per tal que la seva comunicació i el seu llenguatge vagin evolucionant. És un moment en què pot organitzar millor la seva realitat i comença a tenir unes estructures sintàctiques més elaborades que li faciliten les seves explicacions. Al final d’aquesta etapa comença a ser capaç d’utilitzar un llenguatge més descontextualitzat.

Un nen amb pèrdua auditiva no adquirirà el llenguatge oral en les mateixes etapes cronològiques que la resta d’infants perquè necessiten tenir moltes més experiències comunicatives. L’adquisició del llenguatge no tindrà lloc només a partir de la interacció amb l’entorn, sinó que necessitarà actuacions específiques i unes ajudes auditives i visuals que l'ajudaran en el seu desenvolupament. Per a l’adquisició de la llengua oral caldrà una actuació planificada, intencional i continuada, a més de les esmentades ajudes auditives." ¹⁾

És justament aquesta actuació planificada, intencional i continuada la que ajuda i guia l’assoliment de les competències lingüístiques. Us presentem ara una aplicació de les TAC a aquest guiatge en l’adquisició del Discurs narratiu.

El portal edu3.cat sorgeix d'una col·laboració de Projectes TIC per a l’Educació amb la Televisió de Catalunya (TV3).

En aquest portal, els usuaris d’internet poden gaudir de la reproducció dels milers vídeos del fons de la videoteca que va augmentant progressivament.

Els vídeos es poden cercar dins del portal en un cercador integrat on s'hi poden posar descriptors que filtraran els vídeos per a mostrar-vos els que tinguin a veure amb el que es demana.


També es poden fer cerques especialitzades podent escollir entre:

• Àmbit temàtic
• Àrea i nivell curriculars
• Frase exacta
• Algunes paraules
• Mots clau
• Títol

La pàgina d'inici compta amb un accés a l'Àrea Professorat dins de la qual, a més de poder veure els vídeos, vos els podeu descarregar. Només cal identificar-vos amb el nom d’usuari i la contrasenya de la XTEC. D'aquesta manera, sobre del vídeo que es reprodueix, hi apareix la icona que permet fer la descàrrega.


Se us despenjarà un arxiu MPEG-4 movie, amb l'extensió *.mp4 Lamentablement, aquests vídeos no són encara accessibles a la discapacitat auditiva.

Els contes són una recurs primordial en la tasca de crear, consolidar i avançar en les estructures lingüístiques i en el llenguatge en general. Els audiovisuals, si a més són accessibles, són l'eina que millor ens pot garantir que s'arribi a la comprensió i integració de les informacions que contenen. Amb la web Una mà de contes podem tenir tot això i, a més, tota una sèrie de materials i activitats per a treballar els contes clàssics i d'altres.
Com heu vist a l'apartat de l'edu3.cat, heu pogut des carregar el conte de "La Caputxeta vermella" per veure'l tants cops com us calgui. Però no és un conte que incorpori subtítols.
Feu-ne ara la cerca en aquesta web. Aneu a la secció de Contes i decidiu com la feu.
Adoneu-vos que, encara que es tracta del mateix conte, del mateix vídeo, aquesta web incorpora unes utilitats que el fan ideal per a ser treballat de forma exhaustiva.

Torneu ara a la pàgina d'inici i aneu a la secció dels Tallers.


Observeu que teniu quatre opcions:

• Taller de dibuix.
• Retall i composició.
• Contes il·lustrats: En aquest taller podreu compaginar les imatges i el text de qualsevol conte d’Una mà de contes de manera que es podrà imprimir el resultat en forma de llibre il·lustrat.

• Subtitulat: En aquest taller podreu posar subtítols al conte que trieu.

L'storyboard va ser proposat com a eina de treball per Margarita Fortuny a la 1a Jornada InterCREDA del 2008 amb aquest document. Tot i que segons la definició del diccionari no és més que un guió il·lustrat, en aquest cas esdevé tant un guió com el producte final ja que permet treballar la narració amb un suport compartit de material/imatge i donar-li el format definitiu en forma d'història complerta.
Segons l'autora: Narrar és fer visible a l’interlocutor la realitat, present, absent o imaginària. Aprendre a narrar té com a objectius fonamentals:

• Ser capaços de fer veure allò que imaginen
• Aprendre a explicar allò que veuen
• Poder veure allò que els expliquen

En el treball de la seqüenciació temporal sovint els alumnes es queden en la descripció aïllada de cadascuna de les imatges que composen la seqüència. La narració implica que la imatge cobri sentit en relació a l'anterior i la posterior. Això fa necessari una mínima competència morfosintàctica que ajusti les relacions que s'estableixen entre els elements que composen la frase, que la llegeix.

Fets quotidians com llevar-se al matí, vestir-se, anar a l'escola o anar a comprar no sempre es viuen de la mateixa manera i, per tant, tampoc s'integren igual. Convertir en frases cadascuna de les accions que es succeeixen és el primer pas per a accedir al discurs narratiu. Adoneu-vos que s'ha parlat d'activitats que no necessàriament es realitzen a l'àmbit escolar i, per tant, la verbalització de les accions es dóna de manera natural no planificada. Així doncs, segons sigui d'enriquidor l'entorn lingüístic de l'infant s'afavorirà o no el seu discurs. Recordem però que en la discapacitat auditiva, l’adquisició del llenguatge no tindrà lloc només a partir de la interacció amb l’entorn, sinó que necessitarà d'una actuació específica: planificada, intencional i continuada.
Parteix dels scripts, descripcions de fets vivencials d'infant, que es representen amb objectes i personatges, en un escenari adequat i significatiu, perquè "per les mans, amb la manipulació, s'accedeix al pensament per la via directa, gairebé automàticament ens permet l'evocació immediata tant de la paraula com de les seves circumstàncies. Els referents propers que són presents ajuden a la compleció del missatge verbal ja que permeten establir comunicació entre l'adult i l'infant, permeten que col·laborem en una tasca comuna servint-nos de llenguatge per arribar a llenguatge".

Parteix dels interessos i necessitats de l'alumne i es serveix de la manipulació de joguines i escenaris per representar la realitat. El procés seguit a cadascuna de les històries proposades no era el mateix.

• En ocasions les joguines disponibles marcaven les possibilitats d'anar confegint una història coherent.
• En d'altres es planificava fer una història concreta a partir d'un tema centrat en els seus interessos, p.e.: coses que fan por.

Planificació. La possibilitat d'anar imaginant una història, què passarà i com es resoldran les situacions, problemes, dels protagonistes reforcen la planificació necessària que requereix el discurs narratiu en la seva argumentació. Passar de l'acció verbalitzada a la imatge mental i física era planificar quines imatges eren necessàries per il·lustrar la frase o el paràgraf.

Fotografiar les escenes planificades per part dels alumnes és una nova ajuda en la integració vivenciada de les experiències. Poder traspassar la pròpia història, dels objectes reals a la representació en fotografia, és un pas més en la representació mental seqüenciada.

Imprimir, retallar, seleccionar i ordenar finalment les imatges. La lògica argumentada dels paràgrafs sorgeix de manera gairebé natural i les frases i comentaris es defineixen a poc a poc. Primer es fa la seqüència dels fets, quina foto va primer i quina després, però alhora es fa un salt qualitatiu ja que es veuen les escenes, els moments de la història. Es seleccionen les accions/imatges que van lligades en el temps o l'espai i es separen d'aquelles que pertanyen a un altre moment que, com si es tractés d'un text, passen al paràgraf següent. Hi havia una vegada, aleshores, perquè, després, però, …al final, són les ajudes de sempre que ara formen part de la visualització de la narració.

Un cop fets aquests passos i assentada la història en l'alumne, es poden manipular tots els materials generats en diversos formats, atenent a l'edat i a les capacitats de cada nen/a:

• Documents de text.
• Enregistrament de veu.
• Presentacions.
• Vídeos.

Podeu veure'n algunes opcions a la web de l'storyboard.