Comunicació augmentativa i/o alternativa
El tercer mòdul, igual que el quart, està dedicat a explicar els recursos que poden oferir les TAC a un dels majors problemes que poden presentar les persones amb discapacitat motriu: la dificultat o impossibilitat d'expressió oral.
L'objectiu del mòdul és explicar com crear els plafons de comunicació més senzills, aquells que s'acabaran imprimint en paper, ja sigui per a la comunicació general o per a situacions concretes. Això es pot aconseguir amb programes informàtics pensats per a aquest objectiu, i que tenen un cost econòmic, o amb programes informàtics genèrics. Aquesta darrera qüestió és la que s'explica en aquest mòdul.
Per arribar aquí, però, cal fer una brevíssima introducció sobre el que és la comunicació augmentativa i alternativa, sobre el que són els sistemes gràfics, sobre com s'ha d'organitzar una ajuda a la comunicació, etc. Són temes dels quals en cal saber un mínim abans de començar a explicar com utilitzar programes genèrics per construir les ajudes a la comunicació de baixa tecnologia.
Som conscients que hi ha molts conceptes que no s'expliquen. La formació teòrica necessària per omplir aquests buits s'haurà d'obtenir de manuals sobre el tema.
Pràctiques
- Pràctica 1: La comunicació augmentativa i/o alternativa.
- Pràctica 2: Sistemes gràfics de comunicació.
- Pràctica 3: Característiques d'un plafó de comunicació.
- Pràctica 4: Els símbols SPC.
- Pràctica 5: Els símbols ARASAAC.
- Pràctica 6: Confecció d'un plafó.