L’objectiu primordial de l’educació de l’alumnat sord és que integri tot un conjunt d’habilitats necessàries per dur a terme l’acció de comunicar-se i realitzar una determinada acció, sense que res no el pugui obstaculitzar en les seves interaccions comunicatives i socials. L’alumnat sord hauria d’assolir mínimament les competències i les habilitats lingüístiques de les llengües objecte d’adquisició i d’aprenentatge: la llengua catalana, la castellana i, en el seu cas, la llengua de signes catalana. Aquesta habilitat és assolida quan l’objectiu específic és realitzat amb eficàcia: tenir una llengua. Alhora, però, “comporta que s'assoleixi amb regularitat, implica un procés d'aprenentatge i implica una relació amb l'entorn”.

Aquestes habilitats i competències lingüístiques s’assoliran si el centre educatiu proporciona a l’alumnat sord un context real, en el qual pugui dur a terme una reflexió metalingüística en les llengües d’instrucció i d’accés al currículum, amb espais d’ús per a diferents registres lingüístics. Aquestes són les estratègies per accedir amb més facilitat i comprensió al codi lingüístic de la llengua catalana i/o castellana, i de la llengua de signes en els de la modalitat bilingüe.

En el context de l’educacio bilingüe, que ha de ser rica i accessible –sense cap mena d’obstacles comunicatius ni informatius-, cal comptar amb la presència de referents sords i oïdors amb una bona competència en ambdues llengües i amb una varietat de registres lingüístics i comunicatius, ja que això permetrà una bona adquisició per part dels alumnes i una realització del procés de transferència d’una llengua a l’altra. El contacte amb la segona llengua ha de ser també constant, i cal donar-li la mateixa importància rellevant que es dóna a la llengua de signes.

Els termes de competència i d’habilitats són els mateixos que els exposats anteriorment, però aquesta vegada en l’àmbit social. Les competències i les habilitats socials i lingüístiques es troben íntimament relacionades, i són interdependents. Unes bones habilitats lingüístiques poden comportar una millora en les habilitats socials, i aquestes una recerca i una progressió d’habilitats lingüístiques mitjançant la pròpia reflexió metalingüística. Globalment, parlem d’habilitats comunicatives -que precisen el conjunt de les socials i de les lingüístiques- com a conjunt d'estratègies verbals i no verbals mitjançant les quals les persones porten a terme determinats objectius comunicatius concrets (Del Rio, 1993).

Les competències socials requereixen unes habilitats que comporten un procés òptim de socialització sota el control d’hàbits i de normes socials.

És freqüent veure en l'alumnat sord la manca d'assoliment de força habilitats socials. El procés de sociabilització del sord es troba ple d’obstacles informatius i formatius per la seva discapacitat auditiva, i aquesta qüestió no li facilita un accés continuat i complet pel que fa a l’adquisició de significats compartits en el grup social. Per pal·liar aquesta deficiència d’hipoestimulació social, és important que l’alumnat sord es trobi acompanyat de persones sordes i oïdores que puguin compartir amb ell habilitats lingüístiques i que li puguin proporcionar eines per esdevenir un subjecte social, i reconegut, en una col·lectivitat social determinada.

En el mòdul de "La discapacitat auditiva", d’A. Marchesi, s'explicita clarament: “La comprensió de situacions socials i l’habilitat per a desenvolupar-s’hi adequadament depenen molt de la quantitat i la riquesa d’experiències en què es participa, tant de manera directa com per referències lingüístiques.” (pàg. 43)

Els alumnes sords, com a subjectes socials, tenen la necessitat d’establir interaccions i de relacionar-se socialment. També han de decidir a quin grup social pertanyen –comunitat sorda-, per tal d'assolir un òptim autoconcepte i identitat personal. Sovint, per la manca d’habilitats socials i d’interaccions, aquests subjectes sords es troben amb limitacions que afecten el seu desenvolupament integral, una qüestió que minva les seves habilitats socials i que provoca una exclusió social. Molts subjectes sords, amb poques habilitats socials i lingüístiques però amb una autoconcepció clara que són persones sordes, s’autosegreguen en grups socials només compostos per altres persones sordes, que en la seva majoria tenen pocs hàbits socials assolits. D'aquesta manera, es crea un cercle viciós en un entorn social pobre en processos socialitzadors lligat a conductes morals i empàtiques també deficients –hi ha una tendència a adoptar actituds antisocials, egocèntriques i sense tacte social o moral-.

Les habilitats socials estan facilitades si l’alumnat té unes bones habilitats cognitives (autostima, autoconeixement, capacitat d’autoregulació, autonomia personal), tot i que també ha de tenir personalitat moral –mitjançant estadis de creixement moral o estadis evolutius de raonament moral, segons Kohlberg -. En la major part de l’alumnat sord, les capacitats de diàleg, l’empatia i l’assertivitat són relativament inferiors si es troben en entorns hipoestimulants i amb deficiència comunicativa o de relació amb els altres.

Les habilitats socials i les competències socials han de ser apreses, en els subjectes sords, de manera sistemàtica, ja que moltes vegades no són conscients d’alguns hàbits socials existents en la nostra societat per manca de modelatge o d’agents educatius als quals no han tingut fàcil accés. Per aquesta raó, és summament important que els adolescents sords comptin amb un llenguatge amb el qual poder regular la seva pròpia conducta i a través del qual els altres puguin oferir-los l’orientació oportuna (Reyes Rodríguez, 2004).

Pel que fa a les competències socials, i amb l’objectiu de millorar les relacions interpersonals i la prevenció dels problemes socials, podem trobar molta bibliografia de l’autor Manuel Segura. N’hi ha per al primer cicle i per al segon cicle de l’ESO. Pel que fa a Primària, també podem trobar recursos del mateix autor, el Decideix I i II. Aquests programes estan destinats a la millora de la convivència de les persones en la societat, i en concret en els centres educatius, tot i que també es poden aplicar en l’àmbit familiar. En el tractament de la competència social de l’alumnat sord, és important que aquest alumnat tinguin establerta una bona comunicació positiva en l’entorn familiar i educatiu, de manera que la sociabilització hauria de ser òptima per al seu desenvolupament social, emocional i també cognitiu. En l’alumnat sord hi ha la tendència a tenir uns rols socials més limitats, i per tant és important que aquests subjectes rebin propostes educatives per treballar la reflexió i la intervenció en les seves pròpies competències socials per tal de contrarestar les diferències de competències.

En aquests Programes de Competències Socials hi ha una nota sobre la valoració del programa concret en la qual s’especifica que ha estat realitzat amb subjectes sords pregons.

Per acabar, cal subratllar que el treball, l’estudi o l’anàlisi de les competències socials sempre s'ha de realitzar des d’un enfocament cognitiu, perquè l’objectiu seria aconseguir que l’alumnat sord arribi a relacionar-se de forma òptima i positiva amb el seu entorn, tenint en consideració les seves habilitats socials i també la seva maduresa moral.

Podeu trobar més informació sobre els Programes de Competències Socials al vostre CRP http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp.