Estratègies d'aprenentatge

Caldrà ajustar les estratègies comunicatives i lingüístiques a cada situació educativa per tal que l'alumne pugui accedir al contingut de l'aprenentatge i participar de les diferents activitats que es realitzin a l'aula. Tant la ubicació de l'alumnat sord, l'ús dels recursos, el paper del llenguatge i els processos d'autoregulació de l'aprenentatge, seran diferents segons l'organització i la metodologia emprada a l'aula.

Ubicació a l'espai i l'ambient sonor

Tal i com hem assenyalat en la primera pràctica d'aquest mòdul, per tal d'eliminar les barreres comunicatives i d'accés a la informació a l'aula, cal tenir en compte sempre aquests tres paràmetres: potenciar la via visual, millorar l'audició i ajustar l'atenció compartida. Per tant, tenint en compte aquests tres paràmetres, el primer que se'ns planteja quan tenim un o varis alumnes sords a l'aula, són qüestions sobre la ubicació:

  • on s'han de situar els alumnes sords?
  • on s'ha de situar el professor o professors?
  • on s'ha de situar l'intèrpret, si n'hi ha?

En la pràctica anterior ja hem recollit les condicions que s'han de tenir en compte per afavorir la lectura labial i el control de l'ambient sonor a l'aula. Aquests paràmetres seran importants a l'hora de determinar on s'ha de situar l'alumne sord i quina és la millor organització de l'espai a l'aula. Aquesta organització variarà segons l'etapa educativa en què estigui l'alumne i el tipus d'activitat que es realitzi en cada moment. Així doncs, l'organització de l'espai i del mobiliari i la ubicació de l'alumne sord no serà la mateixa si els alumnes estan mirant una projecció audiovisual, si estan fent un treball en grup o si estan fent un debat. Per tant, caldrà analitzar i preveure en cada tipus d'activitat quina serà la millor ubicació de l'alumnat.

"Com parlar als alumnes sords" CREDA Baix Llobregat Curs 2000-2001

En Carles Llombart, a la pàgina Tinc un alumne sord a l'aula"" de l'apartat "L'alumne sord i la informació a l'aula" analitza en diferents quadres la ubicació tant de l'alumnat sord com del professor segons els paràmetres esmentats anteriorment.

L'ús de recursos visuals i gràfics

Visiteu la pàgina d'en Carles Llombart "Tinc un alumne sord a l'aula", apartat "L'alumne sord i la informació a l'aula". Hi trobareu dos vídeos d'una mateixa explicació: "El pastís d'aniversari", amb i sense l'ús de recursos visuals.

Tal i com es veu en aquests dos vídeos, l'ús de les estratègies visuals són una estratègia de compensació molt eficaç. Actualment tenim al nostre abast una gran varietat de recursos visuals: imatges, el text escrit, gràfics, DVDs, blocs, pàgines web… Cadascun d'aquests recursos permet un ús diferent; així, les imatges tenen la qualitat de la permanència i es poden usar com a referent. Són molt útils per situar el tema, anticipar coneixements previs i poder fer hipòtesis sobre el contingut. Els esquemes serveixen per ordenar els coneixements, els mapes conceptuals per establir relacions i el mural facilita una representació global del tema i, per tant, és idoni per fer un resum o presentar el tema.

L'ús del text escrit també és un instrument eficaç per transmetre informacions. Facilitar per escrit mitjançant la pissarra o en un full totes les consignes importants (dates d'examen o d'entrega de treballs, materials a portar, horaris…) assegura que la informació arribi a tothom, i a més, en quedar permanent, no comporta confusions.

Actualment són de fàcil abast els DVD i les pel·lícules per Internet. Un vídeo pot ser útil per entendre la seqüència dels fets, per "veure" i situar-se històricament en algun període, per conèixer altres realitats geogràfiques o formes de vida. Tot i que amb la implementació del DVD disposem de més pel·lícules subtitolades, algunes vegades haurem de complementar la visualització amb explicacions sobre els fets o les situacions en aquells alumnes que ho necessitin.

Amb l'ús de recursos visuals i gràfics caldrà estar molt atent amb l'atenció dividida, és a dir, a l'hora d'alternar l'explicació i la visualització del recurs visual.

Per als alumnes d'Infantil i Primària, es poden utilitzar els recursos visuals per tal de comprendre i recordar aspectes com les normes de comportament, les rutines, els horaris… Un bon recurs és destinar un espai a les parets de l'aula per deixar anotades les dates de lliurament de treballs, exàmens i informacions importants.

"Com parlar als alumnes sords" CREDA Baix Llobregat Curs 2000-2001

Altres funcions dels recursos visuals es poden trobar dins de l'avaluació i permeten aïllar les dificultats lingüístiques de l'avaluació d'altres coneixements. Així, respondre preguntes mitjançant esquemes, gràfics, mapes conceptuals, etc., no ha de representar una dificultat lingüística per a l'alumne amb pèrdua auditiva. Actualment, bastants centres disposen en les aules de canons retroprojectors connectats a ordinadors. Alguns professors utilitzen a l'aula aquest mitjà per tal de facilitar la correcció d'algunes activitats que tradicionalment es feien de forma oral, com per exemple els exercicis gramaticals de llengua.

L'ús dels recursos visuals i gràfics a l'aula permet als alumnes ser més autònoms i no haver de dependre de l'ajuda dels companys o del professor.

Visualitzeu aquestes diapositives sobre l'ús a l'aula dels mapes mentals:

http://www.slideshare.net/nalart/im-i-mapes-mentals



Les metodologies a l'aula

El treball per competències i l'atenció a la diversitat es concreta en la pràctica docent amb un canvi metodològic important.

"Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc." Confuci

Per ser competent, cal primer de tot entendre les situacions que se’ns van plantejant, pensar quina és la resposta que hem de donar i finalment si cal donar-la. Per això el treball de competències es basa en propostes metodològiques que parteixin del context. En el treball a partir del context, es proposen situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d'estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d'una o vàries matèries del currículum. Connecten els continguts amb la realitat, comporten l'aplicació del coneixement per interpretar i comprendre la realitat i connecten diferents blocs de contingut.

Quines estratègies implica treballar a partir del context?

  • Verbalitzar: indispensable per fer emergir les representacions que l'alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.
  • Discutir en els treballs en petit grup i grup classe.
  • Experimentar i treball pràctic.
  • Saber utilitzar els materials escrits adequats per orientar l'estudi.

Assenyalem tot seguit algunes activitats competents ja conegudes, i d'altres més noves que s'estan incorporant a les aules com a conseqüència d'aquest canvi metodològic:

  • El treball per racons
  • Les agendes, itineraris, tutorials
  • Els treballs en grup
  • Els centres d'interès
  • Els projectes
  • Treball de camp o petites investigacions
  • L'aprenentatge cooperatiu: organització de la classe en petits grups heterogenis que treballen conjuntament per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
  • Les simulacions: diferents formes de debat estructurat a partir d'una situació polèmica que mostra diferents visions.
  • Webquest: activitats orientades cap a la investigació on gran part de la informació cal cercar-la a través d'Internet.
  • Caceres del tresor: un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes.
  • Aprenentatge basat en problemes (PBL): un conjunt d'activitats i propostes de treballs al voltant d'una situació, escenari o problema, amb la finalitat que l'estudiant aprengui a buscar, analitzar i utilitzar la informació i a integrar-ne el coneixement.
  • Anàlisis de casos: relat d'una situació de la realitat en un context similar al dels alumnes on aquests hauran de prendre decisions.

En l'ensenyament tradicional, basat en la transmissió i reproducció del coneixement, era fonamental saber escoltar, contestar i copiar. L'ensenyament basat en les competències es basa en la reconstrucció compartida del coneixement i cal saber preguntar, discutir i parlar. Per tal de poder realitzar aquestes activitats caldrà tenir en compte que els alumnes sords necessitaran més oportunitats i temps i caldrà proporcionar-los les estratègies comunicatives i lingüístiques necessàries per poder-les realitzar.

L'autoregulació de l'aprenentatge

"Aprendre a aprendre" implica conèixer i ser conscient del propi procés d'aprenentatge per tal de responsabilitzar-se'n. Per tal de dur-lo a terme, caldrà organitzar-lo tenint en compte el següent:

  • Explicitar els objectius d'aprenentatge, els procediments a seguir i les activitats a realitzar, i, si és possible, de forma escrita.
  • Organitzar i utilitzar materials que fomentin l'aprenentatge autònom.
  • Conèixer els criteris, els procediments i les eines d'avaluació. Revisar conjuntament l'avaluació per reconèixer els errors i poder millorar. Potenciar l'autoavaluació.

Respecte a aquest últim aspecte, l'avaluació, en l'aprenentatge de les competències, talment com en la metodologia, l'avaluació també es transforma. L'alumnat ha d'elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Cal avaluar allò que poden fer i no allò que saben.


Propostes de treball

1.

Penseu en la millor distribució de l'alumnat i la ubicació de l'alumne sord en una classe de 3r de Primària per realitzar les següents activitats:

  • Una assemblea
  • L'observació i conversa sobre un material de naturals
  • La correcció de problemes de matemàtiques
  • L'explicació dels procediments a seguir en una activitat de plàstica
2.

Reflexioneu: la millor ubicació de l'alumne sord, és sempre a la primera fila?

3.

Visualitzeu aquestes diapositives i fixeu-vos en les diferents propostes d'avaluació:

http://www.slideshare.net/nalart/competncies-bsiques-i-avaluaci-nalart