Tot seguit comentarem algunes estratègies per tal d'ajustar el llenguatge a les seves capacitats comprensives i ajudar l'alumne a progressar en el seu ús.

Marcar de manera clara l'inici i/o el canvi de tema, la vinculació entre idees amb algun nexe, dir amb expressió facial les frases exclamatives, interrogatives, dubitatives… Estar atents per tal d'adonar-nos quan l'alumne no comprèn i poder ajudar-lo tot reformulant l'expressió lingüística o utilitzant altres recursos.

Tot i que s'ha d'utilitzar un llenguatge que s'adeqüi a les capacitats comprensives de l'alumne, el model lingüístic ha de ser l'estàndard i totalment correcte. Així doncs, cal evitar el llenguatge telegràfic, ja que el professor és un model per a tots els alumnes, tant oients com sords. L'ús de paraules d'argot, frases fetes i estils irònics caldrà utilitzar-lo només amb aquells alumnes sords que el seu desenvolupament lingüístic ho permeti. Moltes vegades, però, caldrà fer-los aclariments sobre el significat i el context de les expressions utilitzades.

Hem de parlar de forma clara, tranquil·lament, però sense exagerar i controlant el to de veu, sense cridar; sense sil·labejar ni exagerar la pronunciació, ja que això dificulta la comprensió del missatge.

Quan l'entorn no és sensible a les dificultats i l'esforç dels alumnes sords amb més dificultats, a vegades l'alumne pot acabar per no persistir i abandonar la comunicació. Cal ajudar-los a reparar el seu missatge mitjançant preguntes, allargant les seves frases, demanar-los la repetició si és necessari i, sobretot, mostrant interès per allò que ens està explicant.

Per tal que pugui participar en les converses en grup, s'hauran de donar tot un seguit de condicions:

• Respecte pels torns de paraules, no parlar dues o més persones alhora i aixecar la mà per parlar.
• Situar-se de tal manera que pugui fer la lectura labial de totes les persones que participen.
• Ajudar-lo a localitzar qui està parlant quan el grup és molt gran.
• Donar-li pistes visuals que facilitin la comprensió del que s'està parlant.
• Quan la conversa és amb tot el grup classe, és convenient que algú vagi escrivint les aportacions més importants a la pissarra.

Totes aquestes condicions han de ser conegudes i treballades amb tots els companys de l'aula per tal que les tinguin presents tant en converses de treball com en converses més informals.

En la pràctica anterior ja hem vist com a l'entorn es donen actes comunicatius de forma intencionada i d'altres de forma incidental (informacions a les quals estem exposats de forma involuntària i inconscient). En els actes comunicatius incidentals que hi ha en l'entorn es transmeten informacions, matisos, pensaments, desitjos, creences, comportaments…, per tant, informacions que ens ajuden a anar entenent les situacions, comprenent i predient les conductes dels altres. Amb aquestes informacions incidentals aprenem a reconèixer les emocions, els sentiments i les dinàmiques interpersonals. Aprenem també a entendre les relacions de causa-efecte en la conducta i el punt de vista de l'altre.

Així doncs, els alumnes sords que no hagin accedit a aquesta informació incidental mitjançant explicacions, poden arribar a fer inferències inexactes de causa-efecte de les situacions socials, ja que els pot costar distingir entre els esdeveniments accidentals i els intencionals. Poden tenir dificultats per reconèixer els sentiments i les emocions dels altres i desenvolupar la capacitat d'empatia, i, alhora, reconèixer i gestionar les pròpies emocions. És a dir, poden tenir dificultats per comprendre els estats mentals dels altres.

És per això que cal tenir present la importància de totes aquestes informacions que es donen en el context, i utilitzar estratègies per tal que els alumnes amb pèrdua auditiva puguin accedir a tota aquesta informació incidental.

Podeu consultar l'article de la Marian Valmaseda: "La alfabetización emocional de los alumnos sordos" A la pàgina 151 parla de l'efecte de les experiències conversacionals en el desenvolupament de la teoria de la ment, i, a la 155 fa referència a la incidència de les dificultats comunicatives en el desenvolupament emocional.

En la primera infància és important fer entendre a la família la importància de donar explicacions sobre el que li està passant en cada situació a l'alumne sord, i, de la mateixa manera, s'ha de tenir en compte a l'escola i en concret en el context de l'aula. Explicar-li què passa, per què passa, com ha passat, per què se sent així… tot utilitzant un vocabulari gens restringit on s'emprin paraules relacionades amb les emocions i els sentiments.

El fet d'utilitzar les situacions conflictives per intentar resoldre-les donant explicacions i argumentacions sobre "el que ha passat i el perquè", algunes vegades pot ser complicat per les dificultats lingüístiques dels alumnes sords, però caldrà insistir-hi i no deixar-les passar. Fins i tot, en algunes ocasions, caldrà representar la situació conflictiva que s'ha donat per poder entendre tot el que ha passat i anar posant vocabulari i expressions relacionades amb la causalitat i els efectes de les accions i sobre les emocions i sentiments dels implicats.

Donar-li aquestes explicacions, raonaments i argumentacions, l'ajudaran a entendre les situacions i els altres, i també a sentir-se integrat en el grup classe.

Cal preparar i dur a terme activitats específiques on hi hagi intercanvi d'opinions, valoracions, argumentacions, que es puguin dur a terme en les sessions de tutoria o en qualsevol altra àrea.

Quan són més petits cal començar per fets més propers (l'elecció d'un projecte de treball, el nom de la classe, la realització d'una o altra activitat), i quan són més grans cal treballar amb fets més socials, però igualment propers (la necessitat de reciclar a l'aula, l'estalvi d'aigua a l'escola…) per arribar a l'adolescència a donar opinions sobre fets històrics o actuals.

Existeixen programes específics per treballar amb els alumnes en les diferents etapes educatives. Tal i com veureu en la segona pràctica del mòdul següent, en Manel Segura ha elaborat un programa de competència social amb algunes referències per la seva aplicació amb els alumnes sords.

Tot i amb això, cal assenyalar que, segons Marian Valmaseda, un programa d'habilitats socials per als alumnes sords hauria de contemplar els següents aspectes:

1. Reconeixement i acceptació d'un mateix.
2. Coneixement emocional mitjançant un treball específic de vocabulari sobre les emocions, comprendre les seves causes, els diferents graus i les seves particularitats a l'hora d'expressar-les lingüísticament.
3. L'autorregulació emocional.
4. La comprensió de les situacions socials, els diferents punts de vista dels altres i les habilitats de la comunicació assertiva.

Aquesta presentació l'han elaborada dues alumnes sordes de 1r d'ESO per explicar als seus companys sords què és i què representa la sordesa. Visioneu-la i fixeu-vos, sobretot, en les següents diapositives:

• Quines dificultats té una persona sorda?
• Què fem els sords per superar les dificultats?
• Què poden fer els oients per ajudar-nos?