Per tal d'establir una bona comunicació i que l'alumne sord pugui comprendre i accedir a la informació oral, hi ha tot un seguit d'estratègies que cal que els docents incorporin a la seva pràctica diària. Aquestes estratègies estan dirigides a potenciar:

1. la comunicació
2. els canals visuals i l'audició
3. la comprensió i l'ús del llenguatge
4. la comprensió dels altres i de si mateix

Mostrar interès per parlar amb l'alumne sord mitjançant un esforç comunicatiu compartit, adreçar-se amb més freqüència i, per tal d'establir una bona sintonia, mirar l'alumne sord, sobretot quan s'estan fent explicacions a l'aula, i adreçar-se amb un estil interactiu obert que permeti fer argumentacions o respostes obertes.

"Com parlar als alumnes sords" CREDA Baix Llobregat Curs 2000-2001

Els alumnes sords no poden estar observant qualsevol gràfic, objecte, pissarra, etc., i, alhora, escoltar qui explica perquè necessiten fer la lectura labial. També passa el mateix quan a l'aula hi ha un intèrpret de llengua de signes. Com que no poden fer les dues coses alhora, lectura labial/o mirar a l'intèrpret i mirar el que han d'observar, cal establir una alternança entre l'observació i l'explicació. Aquestes situacions es donen a l'aula contínuament: explicació d'un conte amb suports gràfics, treball amb l'ordinador, tallers, projectors, observació amb microscopi… Fins i tot ho hem de tenir en compte en aquelles situacions quotidianes on, sense adonar-nos, es donen situacions en què es produeixen missatges orals importants, sobretot consignes, en moments en què el sord no està mirant l'interlocutor o l'intèrpret (ex: dir els deures en el moment que toca el timbre i l'alumne està guardant el material a la motxilla o buscant l'entrepà per sortir al pati, parlar quan està anotant a l'agenda o prenent apunts…).

Cal captar la seva atenció perquè es posi a "escoltar" dient el seu nom, donant copets o movent la mà en el seu camp visual. També cal ser comprensiu amb el cansament que a alguns sords els produeix el fet d'escoltar. Per als oients és una activitat insconscient i involuntària. Per a les persones amb pèrdua auditiva és conscient i voluntària i, moltes vegades, esgotadora.

L'expressió facial ajuda a entendre el to i la intenció del que s'està dient i que potser no s'acaba de captar únicament amb l'audició. Fins i tot, si cal, fóra bo d'acompanyar l'explicació amb el recurs de l'escriptura i/o el dibuix, ja que l'important sempre és que la comunicació acabi sent efectiva.

Tot i que l'alumne pugui utilitzar ajudes tècniques per afavorir l'audició (audíofons, implants, emissores…), molts segueixen necessitant la lectura labial per tal de completar la informació auditiva que reben. Per això caldrà vetllar perquè l'alumne sord pugui, en tot moment, llegir els llavis de les persones que parlen, tant dels professors com dels companys de l'aula. Així doncs, haurem d'evitar, quan parlem, moure'ns per la classe, escriure a la pissarra, tenir un llapis a la boca, posar la mà davant la boca, girar-nos…evitar totes les interferències visuals que puguem trobar.

"Com parlar als alumnes sords" CREDA Baix Llobregat Curs 2000-2001

Quan visionem un vídeo, o amb el projector amb la llum apagada, o mig a les fosques serà necessari tenir una petita llum que enfoqui la cara del professor mentre explica a l'intèrpret.

En situacions de debat, discussions de grup, l'alumne amb pèrdua auditiva haurà de situar-se de tal manera que pugui veure la cara de tothom que parli. En aquestes situacions és important respectar els torns i no parlar tots alhora. Caldrà que el professor gestioni aquestes situacions fins que els companys aprenguin a fer-ho.

Caldrà evitar reflexos i enlluernaments de la cara de l'interlocutor que parla, i, per tant, vigilar de no tenir la llum d'esquena o una finestra al darrere.

L'ambient de soroll de l'aula pot provenir de diverses fonts. Algunes poden provenir del mateix disseny de l'aula, normalment de forma quadrada o rectangular, amb materials molt reverberants i amb dimensions gens apropiats. Altres provenen de problemes més estructurals, com el soroll invasiu de les aules properes, patis, passadissos, soroll provinent de l'exterior (soroll del trànsit, el mateix soroll intern generat pels propis alumnes, com el moviment de les cadires, les eines escolars o les converses).

La principal conseqüència de l'ambient de soroll és el deteriorament en la intel·ligibilitat de la parla i les molèsties físiques; per tant, és important que controlem el nivell sonor de l'aula quan hi hagi alumnes sords. Però també haurem de tenir en compte el nivell d'ambient sonor en els espais del centre escolar fora de l'aula, passadissos, menjador, pati, gimnàs… Atès que en aquests espais és pràcticament impossible controlar l'ambient de soroll, haurem de reduir molt la distància per parlar amb l'alumne sord, i fins i tot, si és necessari, apartar-lo d'aquest ambient per tal de donar-li les consignes necessàries o bé utilitzar els recursos gràfics especialment.

Fixeu-vos en la vostra pròpia pràctica docent i en la vostra aula:

• Reuneix les millors condicions acústiques? Què en podrieu millorar?
• Si tinguéssiu un alumne sord a l'aula, la distribució de l'espai i de les taules seria l'adient?
• En quines situacions i activitats habituals de l'aula hauríeu de estar atents/es per tal de respectar l'atenció dividida?