La informació de l'entorn

Tots els alumnes han de participar del context ordinari del centre i de l'aula sempre que sigui possible, ja que és en aquest context on podran aprendre, socialitzar-se i participar. En el cas dels alumnes sords, participar d'aquest context ordinari els permetrà viure i interactuar en un context natural, i, per tant, millorar la seva competència comunicativa i lingüística, personal i social i aprendre.

En l'entorn es realitzen tant actes comunicatius de forma intencionada, com actes comunicatius de forma més incidental. Aquests últims fan referència a tota aquella informació auditiva que hi ha a l'entorn i que es capta pel fet d'estar-hi exposats; situacions on es parla o es comenta, encara que no vagin expressament dirigides a nosaltres i que aporten informació important. Ens estem referint a sons ambientals, la ràdio, la televisió, discussions entre companys, comentaris en veu baixa… En la comunicació incidental no hi ha la intenció manifesta d'ensenyar, però tot i amb això, és un mitjà pel qual es transmeten informacions i creences importants, sobretot de comportament.

Però, com ha de ser aquest context escolar perquè l'alumnat sord hi pugui participar i accedir a la informació tant intencionada com incidental?

Si recuperem el quadre de la pràctica anterior (m5p5), veurem que les persones sordes poden accedir a la informació mitjançant l'ús de canals visuals, l'optimització del canal auditiu i l'adaptació a l'atenció dividida. Per facilitar l'accés a la informació respectant aquestes característiques, s'utilitzen tot un seguit d'estratègies que explicarem en aquest mòdul i en el següent:

  • Estratègies comunicatives i lingüístiques (m6p2)
  • Estratègies d'aprenentatge (m6p3)
  • Estratègies personals i socials (m7)

Cal que tota la comunitat educativa (personal docent i no docent, pares, alumnes, professorat…) sigui conscient de les dificultats d'accés a la comunicació que tenen les persones sordes i incorporin aquestes estratègies a la seva pràctica diària.

De la mateixa manera, caldrà preveure i planificar les estratègies adequades perquè els alumnes sords puguin participar en totes les activitats dins i fora del centre: actes i festes del centre, sortides, excursions i colònies, diferents activitats tutorials, etc. Així, per exemple, quan es planifiqui una sortida caldrà preveure si hi haurà un contingut important d'informació oral i assabentar-nos si el lloc on es realitzarà l'activitat disposa de dispositius d'accessibilitat (emissores FM, bucles, audioguies, vídeos subtitolats, intèrprets de llengua de signes…). En alguns casos caldrà fer una activitat prèvia d'anticipació amb els alumnes amb pèrdua auditiva del contingut de la sortida: de les activitats a realitzar, dels objectius i de la tasca a realitzar posteriorment.

Les ajudes tècniques

Caldrà que es prenguin les mesures necessàries perquè tots els espais del centre estiguin habilitats per tal que els alumnes amb pèrdua auditiva puguin accedir a la informació de l'entorn. Per això disposem de tot un seguit d'instruments i dispositius que permeten l'accés a la informació i la comunicació en espais públics.

L'emissora de freqüència modulada

Tal i com s'ha vist en la pràctica 3 del mòdul 2, l'emissora de freqüència modulada proporciona una comunicació directa entre la persona que parla i l'usuari, en aquest cas, l'alumne sord. Les emissores utilitzen un sistema de freqüències de transmissió, i tant el transmissor com el receptor han d'estar en la mateixa freqüència. Les emissores es poden connectar tant en audiòfons (si té una entrada directa d'àudio), audiòfons de conducció òssia i implants. Els efectes del soroll de fons i de la reverberació es redueixen. En ser la transmissió sense cables, tant el professor com l'alumne tenen mobilitat. Tot i que la distància deixa de ser un problema amb l'ús de l'FM, molts alumnes necessitaran també el complement de la lectura labial, per tant, caldrà seguir respectant l'atenció dividida. El tranmissor amb el micròfon pot col·locar-se també a prop d'altaveus de TV, de l'ordinador, de reproductors d'àudio o, fins i tot, connectar el transmissor a aquests dispositius mitjançant una connexió especial.

Consells per a l'ús bàsic dels sistemes FM

  • Assegurar-se que tant l'emissor com el receptor funcionen correctament i que criden l'atenció del nen quan està d'esquena i lluny.
  • Situar el micròfon a 15-20 cm de la boca.
  • Activar el transmissor quan ens dirigin a tota la classe o al grup on està treballant l'alumne.
  • Recordar de desactivar el transmissor quan es parli amb altres persones.
  • Intentar no situar-se a prop de zones sorolloses com ara finestres, ja que el micròfon pot captar soroll de fons.
  • Si per algun motiu s'ha de cridar, cal desactivar el micròfon.
  • Intentar evitar el fregament de la roba i penjolls amb el micròfon.
  • Passar el micròfon als companys en activitats de participació, debats, treballs de grup, lectura en veu alta…
  • Preveure l'ús de l'emissora en activitats fora de l'aula i/o del centre on hi hagi informació oral: visites a museus, exposicions orals…

Bucle magnètic

Consisteix en un cable que transforma en ones magnètiques el senyal sonor recollit mitjançant un micròfon. Aquestes ones es transmeten directament a la pròtesi auditiva. L'ús d'aquest sistema té sentit si a l'aula o al centre hi ha bastants alumnes sords que utilitzin pròtesis amb bobina inductiva (que tinguin la posició T o MT), ja que s'ha d'instal·lar en els diferents espais. Tot i que es tracti d'un dispositiu col·lectiu , també hi ha bucles magnètics d'ús individual que es col·loquen al voltant del coll. Alguns espais públics disposen d'aquest sistema, i, per tant, quan es realitzi alguna activitat fora del centre, val la pena assabentar-se si disposen del bucle magnètic.

Ajudes visuals

L'ús de plafons informatius mitjançant els murals a la paret de l'aula, als passadissos, a la recepció, o els plafons electrònics, faciliten als alumnes l'accés immediat a la vida del centre, i, en conseqüència, afavoreixen l'autonomia.

També caldrà afegir als senyals sonors habituals, timbres d'entrada i sortida, patis, alarmes d'emergència… dispositius visuals per tal que els alumnes sords puguin assabentar-se del que està passant.

Els recursos informàtics

La xarxa d'Internet facilita tant l'accés ràpid a la informació gràfica i escrita com la intercomunicació amb els altres. L'ús del correu electrònic, els programes de missatgeria instantània… cal que estiguin a l'abast dels alumnes de forma fàcil. L'ús de programes de tractament de textos, imatges i vídeos per tal de gestionar i elaborar la informació, permeten a l'alumne sord treballar amb un mitjà gràfic i visual amb poca informació sonora.

La subtitulació

Actualment hi ha un percentatge alt de la programació televisiva que emet amb subtítols per a sords, amb aspectes informatius específics per diferenciar les persones que parlen per colors, amb informació sobre els sorolls ambientals… Cal que els alumnes sords i les seves famílies coneguin aquest recurs i cal ensenyar-los des de petits a utilitzar-lo. Tanmateix, també existeixen en el mercat i en els centres de recursos DVDs sobre documentals i pel·lícules que disposen de subtítols en diferents idiomes.



Proposta de treball

Doneu un cop d'ull als diferents espais del vostre centre (aules, laboratoris, recepció, pati, lavabos…) i penseu quines ajudes tècniques caldria instal·lar per tal que un alumne sord s'hi pugui bellugar de forma autònoma.