Les persones amb discapacitat motriu no poden accedir a tot el que volen. En cas d'haver de demanar a un alumne amb discapacitat motriu que es faci responsable d'alguna tasca de l'aula com obrir o tancar llums, finestres, portar encàrrecs, etc. podem comprovar que hi ha tasques que no podrà realitzar a causa de les seves limitacions motrius: potser no arriba als interruptors, no té força per obrir les aixetes, no té la possibilitat de desplaçar-se carregant pes… El control sobre l'entorn és fonamental per dotar de contingut i experiència. Si pretenem que manipulin, accedeixin, etc., en definitiva, que gaudeixin d'oportunitats, haurem de facilitar-los els recursos necessaris. L'escola, com a generadora d'oportunitats educatives, ha de preveure quins entrebancs ha de solventar per compensar el desavantatge de què poden ser objecte…

Es poden proposar moltes solucions: fer les tasques amb l'ajuda d'un company, cosa que no serà el mateix que si ho pot fer de manera autònoma, o bé, aprofitar les dificultats de control de l'entorn amb les que es troben les persones amb discapacitat motriu. A tall d'exemple: si posem un interruptor més gran i que s'accioni amb poca pressió sobre el dispositiu es facilitarà que l'alumne amb discapacitat motriu amb moviments involuntaris associats, pugui obrir i tancar els llums. Facilitant això, l'alumne assolirà unes noves competències i tots junts transformem la realitat.

Un seguiment per part del tutor, lligat a la motivació per fer coses de l'alumne, farà obrir el ventall de noves habilitats que permetrà que l'alumne amb discapacitat motriu estigui molt més per tot el que fa que no pas per com ho fa o per si podrà fer-ho.

El control de l'entorn és una habilitat que tothom ha de poder realitzar en qualsevol moment i en qualsevol lloc: persianes, llums, portes, aixetes, etc. Qualsevol persona ha de poder tenir la possibilitat de fer-ho. I no és tant important el com es fa, com el fet de fer-ho. Així, si uns utilitzen un interruptor, altres poden controlar diferents dispositius amb un ordinador, amb un suport visual amigable i amb distintes maneres d'accedir-hi (commutadors, pantalla tàctil, etc.). No cal que sigui d'última generació tecnològica, però fora bo disposar d'un programari de comunicacions amb el suport de veu que permetés anar afegint dispositius a controlar.

Vegeu el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=5r5D0AIdX3M

Partint de la idea del control de l'entorn per a tots, un centre escolar hauria de tenir un gran nombre d'adaptacions. No només les arquitectòniques (rampes, mobiliari, alçada piques de rentar mans…). Un alumne amb cadira de rodes hauria de poder tenir portes i llums que s'obrissin en detectar la seva presència, aixetes que regessin en detectar les mans, adequar l'entrada de llum de les persianes segons la voluntat de l'usuari…, però això requereix una inversió i un manteniment infraestructural.

Revisa el disseny de l'aula en què treballes i les activitats que s'hi realitzen pensant en un disseny per a tots. Quins elements modificaries? Creus que els únics beneficiaris serien els alumnes amb discapacitat motriu?