Els materials que els alumnes amb discapacitat motriu poden necessitar amb més freqüència són, entre altres:

• mobiliari adaptat: taula amb escotadura, faristol, plànol inclinat, bipedestadors…
• plàstic antilliscant: plàstic en el qual els objectes s'hi adhereixen lleugerament. Cal tenir present que també s'hi enganxa la pols i, llavors, perden adherència. Cal netejar-los amb aigua i sabó i tornen a anar bé.
• adaptadors de llapis
• llapis tous o retoladors
• materials imantats
• ordinador personal

Alguns d'aquests materials ja els hem pogut veure en pràctiques anteriors. Només caldria explicar un xic els aparells de caire més rehabilitador, però això ultrapassa els objectius del curs. Per tant, i seguint la màxima "una imatge val més que mil paraules", observeu les imatges dels materials que no s'han vist anteriorment. Com en casos anteriors, cal tenir clar que existeixen molts models diferents i que les imatges que oferim només són a tall d'exemple.

Exemples de taules adaptades, de faristol i un bipedestador

Exemples obtinguts d'internet de plans inclinats

Com es pot observar, moltes de les taules adaptades no permeten a l'alumne desar-hi les seves pertinences personals. Tanmateix, les taules de les imatges permeten inclinar el taulell de treball.

Observeu, a tall d'exemple, les imatges de les pàgines següents:

http://www.mediatric.com/index.aspx http://www.cvi-bcn.org/ca/video

Recordem que l'adopció d'una solució o una altra ha de venir avalada per un professional de l'àmbit de la salut.

A vegades, quan es decideix utilitzar un programa informàtic per resoldre una dificultat d'un alumne amb discapacitat motriu, la quantitat de dificultats que genera aquesta nova eina pot ser tan gran (per ella mateixa, perquè hi ha incompatibilitats entre diferents versions de programes, per desconeixement dels professionals d'aquesta nova eina…) que en lloc de resoldre la dificultat inicial s'acaba perdent el nord i això porta l'acció educativa a un punt mort (si allò que volíem fer no es pot posar en pràctica; què es fa ara?).

Els programes informàtics més ben acabats, sovint, costen diners perquè estan creats i comercialitzats per empreses. No sempre, però molts tenen un cost. Tanmateix, aquests programes, poden requerir formació. Quan es compra un programari, es paga per unes prestacions i uns suports. A vegades, costa trobar aquests serveis perquè el nombre de persones interessades és molt baix. Tots els programes requereixen temps dels professionals per conèixer-los i poder adaptar-los a les necessitats dels alumnes.

Això no treu que també n'hi ha que són realment bons i que són de distribució gratuïta. Sovint, aquests programes estan realitzats sense ànim de lucre. Cal estudiar les diferents possibilitats i posar en pràctica aquells que siguin de més utilitat per a l'usuari.

Pocs programes acompleixen totes les expectatives i cobreixen totes les necessitats dels usuaris. Sovint cal combinar-los.