Als alumnes amb discapacitat motriu els costa molt més realitzar les tasques motrius amb la mateixa precisió i pulcritud que als companys. Ens referim al dibuix de lletres o de qualsevol representació gràfica, a les diferents activitats de plàstica, a la realització de tasques escolars com retallar, punxar o enganxar. La inversió de temps i d’esforç per assolir nivells de realització similars als companys els pot ser tan gran que perdin el sentit del contingut que es treballa, o que el resultat final estigui tan allunyat del que podrien haver assolit si el comparem amb les intencions cognitives de l’alumne que no obtinguem més que frustració i negativisme en futures ocasions. Podem, però, posar en marxa un conjunt d’estratègies habilitadores per reduir els efectes d’aquesta dificultat en la plasmació física dels seus treballs:

• En lloc de demanar a cada alumne que es faci responsable de tot el procés d’elaboració i/o transformació d’un producte, podem distribuir les tasques entre els alumnes de manera que cadascun participi en allò que pot fer millor. Podem variar la participació de molts dels alumnes, però potser no podrem aconseguir-ne més d'una o dues en el cas de l’alumne amb discapacitat motriu (envernissar un possible treball de plàstica?). L’alumne viurà el procés i el sentirà com a propi. El resultat final està garantit per a tots.

• Podem utilitzar altres eines per realitzar les tasques de manera que el resultat sigui comparable. Per exemple, utilitzar l’ordinador.

• Tenim la possibilitat de donar-los rètols escrits en enganxines perquè ells els situïn en aquell lloc del mapa, quadre, dibuix que correspongui. Això també els ajudarà si han d’estudiar a partir d’aquest esquema.

• Podem presentar-los un gràfic on assenyalem diferents aspectes amb números. A continuació disposarà d’una llista de noms als quals l’alumne ha de fer-hi correspondre el número del gràfic.

• A vegades els manca força per poder mantenir el pes dels objectes de treball. Necessiten descansos, suports físics…

En tot cas, sempre cal valorar més el contingut que la forma, el treball cognitiu que el resultat físic del seu treball.

En el treball amb les TAC, els alumnes amb discapacitat motriu poden presentar dificultats per:

• Prémer més d'una tecla alhora (quan ens cal una majúscula, quan volem reiniciar l'ordinador, quan volem utilitzar un accés ràpid…).
• Prémer una tecla i no la del costat.
• Prémer una tecla el temps suficient per activar un caràcter i només un.
• Fer anar el ratolí convencional.
• Mantenir la mà en suspensió sobre el teclat mentre premen la tecla pertinent, perquè els pot faltar força.