No pretenguem canviar-ho. No hem de perdre de vista que hi ha una lesió, una deficiència en l’origen d’aquesta lentitud. No es tracta de manca d’interès, de falta de motivació, ni de ganduleria. Per tant, la nostra actuació ha de partir d’aquesta base i hem de programar el temps necessari per realitzar les tasques que els encomanem. Potser amb pràctica els alumnes milloraran un xic, però no sempre hi ha un guany significatiu. Tanmateix, hem de tenir clar que aquesta lentitud és tal en la comparació amb les persones sense discapacitat motriu. La percepció que tenen les persones amb discapacitat motriu de la seva velocitat d’execució no és la mateixa que en tenim les persones sense discapacitat. Podem posar en marxa un conjunt d’estratègies (habilitadores) per reduir els efectes d’aquesta lentitud:

• Suprimir les tasques irrellevants: A vegades demanem als alumnes que copiïn l’enunciat d’un problema i, després, el resolguin. A l’alumne amb disminució motriu li pot costar tant la còpia que arribi cansat (i desmotivat) a la resolució. En cada exercici que els proposem hem de valorar quin és l’objectiu principal i treballar-lo a costa de reduir altres ensenyaments secundaris.

• Valorar la qualitat per sobre de la quantitat: Quan demanem als alumnes que realitzin una sèrie d’exercicis, eliminem aquells menys importants. Potser així aconseguirem que l’alumne amb discapacitat motriu assoleixi acabar la tasca al mateix temps que els altres. Això no vol dir, però, que els exercicis no es puguin fer en un altre moment.

• Proporcionar el treball en paper més estructurat: Per exemple, en el cas d'un alumne que realitza una lletra que és il·legible, si els alumnes han de posar les capitals d'Europa en un mapa, l'alumne amb discapacitat motriu pot disposar d'un mapa i, en cada capital europea un número. Ell podrà escriure a ordinador el número i el nom de la capital que li correspongui. També se li podrien donar enganxines perquè les situï en el lloc corresponent… Seria inadequat utilitzar aquesta "adaptació" per a tots els alumnes de classe?

• Facilitar la tasca motriu: Procurem treure el pes motriu de les tasques. Per exemple, en un dictat, l’alumne amb discapacitat motriu pot tenir el text escrit amb buits en aquelles paraules de les quals vulguem treballar l'ortografia. Això l’ajudarà a guanyar velocitat, sense perjudici dels objectius que estiguem treballant.

• En prendre apunts, per exemple, podem donar-li a l’inici de la classe un esquema amb les quatre idees principals, de manera que l’alumne només hagi de prendre aquelles notes complementàries que a ell li interessin. També podem establir un càrrec a classe consistent a prendre els apunts per al company amb discapacitat motriu (a més, així, aconseguirem tenir atent un altre alumne); facilitarem que aquest alumne faci fotocòpies en acabar la classe.

• Encara que sigui obvi, una altra mesura que podem prendre és deixar-li més temps que a la resta perquè realitzi una tasca.

• Habitualment els alumnes porten els seus objectes personals en una bossa o cartera. Els alumnes amb discapacitat motriu sovint la porten penjada al darrera de la cadira de rodes o els la porta alguna altra persona. Moltes persones amb discapacitat motriu no poden accedir als materials de dintre la bossa. Uns cops perquè no poden girar el tors fins a l'extrem de poder agafar-la del darrera la cadira de rodes, altres perquè les habilitats motrius no els permeten obrir una cremallera, altres perquè no disposen del grau de coordinació i força requerida… Sovint aquestes situacions se solucionen comptant amb els companys de classe.

A vegades les limitacions físiques no permeten fer el moviment. No es tracta de lentitud, sinó d'impossibilitat. Cal preguntar-ho al professional de la salut de referència.

Els alumnes amb discapacitat motriu, també seran lents utilitzant les TAC. El que passa és que el seu treball serà de millor presentació i es faciliten les rutines. Si el treball està ben preparat, no cal copiar enunciats. Si convé reescriure un text, no cal repetir-ho tot. Si s'ha de fer un treball escrit, és més fàcil recollir la informació i reelaborar-la.