Comunicació

Els humans ens comuniquem utilitzant molts canals alhora. Uns, no verbals, com la mirada, l'expressió facial, la postura corporal, els gestos. Altres, verbals. Habitualment, el canal bàsic per vehicular la comunicació és el canal verbal, la parla. Però aquest canal requereix una coordinació dels òrgans bucofonatoris molt important i moltes persones amb discapacitat motriu presenten dificultats per poder expressar-se oralment. És per això que moltes d'elles requereixen la intervenció d'un logopeda.

Les persones amb discapacitat motriu poden presentar dificultats en la comunicació: des de la manca d'intel·ligibilitat (en tots els graus possibles: per exemple, a vegades hi ha persones a les quals els interlocutors nous no entenen, però els interlocutors coneguts entenen perfectament), fins a l'absència de parla.

Segons la gravetat de les necessitats, el logopeda haurà de valorar la conveniència de posar en marxa un conjunt de mesures rehabilitadores de la parla (per millorar la intel·ligibilitat, per exemple) o si s'introdueix, de manera complementària o alternativa, ajudes a la comunicació.

Les ajudes a la comunicació serien aquells suports amb els quals poder expressar-se. Poden ser molt variades: fetes de paper, es poden utilitzar objectes quotidians (com per exemple una llibreta, una pissarra…) per a aquesta finalitat; existeixen aparells específics per comunicar-se; es poden fer servir ordinadors amb aplicacions específiques per ajudar a la comunicació o amb programari fet per a altres objectius, però amb el qual es poden construir aplicatius per a la comunicació. Existeixen moltes possibilitats diferents i el professorat haurà de demanar al logopeda el seu consell, ja que no es tracta d'aparells estàndard que es compren i estan a punt per a l'ús. Cal adequar-los a cada usuari, incloure-hi el vocabulari específic pertinent, pensar en aquelles expressions que l'usuari necessita, decidir quin conjunt d'imatges és el més apropiat perquè l'usuari pugui vehicular les seves idees, fer un estudi dels entorns en què els haurà de fer servir, etc.

plafo1.jpeg itpc.jpeg dynasims.jpeg usuari4.jpeg usuari1.jpeg

Imatges captades d'Internet per exemplificar la varietat d'ajudes a la comunicació existents: en paper, aparells específics per donar suport a la comunicació i ordinadors

Estratègies per afavorir la comunicació

1. Respondre a qualsevol intent comunicatiu per sobre del canal utilitzat o de la correcció morfosintàctica. Les persones es comuniquen molt abans de parlar. Cal percebre qualsevol gest comunicatiu com a intent i reaccionar-hi conseqüentment. Els estudis apunten que les persones sense discapacitat tendeixen a interpretar les persones amb discapacitat amb els mateixos paràmetres que a les persones sense discapacitat. Per exemple, que un alumne amb paràlisi cerebral davant d'un oferiment d'aigua reaccioni fent un espasme extensor, algunes persones poden interpretar-ho com un rebuig; quan, de fet, està mostrant alegria per poder beure aigua. Això vol dir que cal fer un esforç per entendre el veritable significat dels gestos, ja que les dificultats d'expressió poden confondre els interlocutors.

2. Seguir les iniciatives del nen: És a dir, reaccionar immediatament a allò que es comuniqui; parlar d'allò que l'interessi a ell, de les coses que li cridin l'atenció, dels objectes pels quals mostri un mínim d'interès. Cal respondre a la seva iniciativa mostrant interès per allò que diu, fent una entonació expectant, ampliant els continguts d'allò que ens estigui comunicant.

3. Donar temps: Esperar el temps que calgui per deixar que s'expressi, sigui quin sigui el mecanisme que utilitzi i el temps que trigui.

4. Crear oportunitats: Si l'alumne no participa gaire, haurem de crear oportunitats per promoure aquestes comunicacions. Per exemple, donar-li una mica de suc i esperar que en demani més; donar-li una galeta tancada en un pot que sabem que no pot obrir… Es tracta de promoure que ens demani ajuda.

5. Deixar-lo triar entre dues o més opcions en lloc de passar a l'acció sense comptar amb ell. Per exemple, a l'hora de pintar deixar-lo triar un color en lloc de donar-li directament.

Sistemes Augmentatius de Comunicació

Algunes persones amb discapacitat motriu presenten greus dificultats en la comunicació que els impedeix expressar-se oralment amb claredat. Per a aquest grup de persones es construeixen les ajudes a la comunicació. Consisteixen en una base física (que pot anar des del paper fins a un ordinador) en la que s'hi representen els conceptes amb imatges, fotografies, dibuixos lineals o realistes… També es poden construir ajudes a la comunicació amb objectes.

El fet que els usuaris de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació necessitin imatges per a comunicar-se, exigeix per part del logopeda d'un estudi de les capacitats visuals (cal decidir la mida i la capacitat de discriminació entre icones massa semblants), cognitives (per valorar el grau abstracció de les imatges), motrius (cal decidir la mida i la seva situació en el paper o la forma que utilitzarà per assenyalar-la quan utilitza un aparell específic o informàtic), etc. El sistema de dibuixos que es trii s'utilitzarà per a les diferents ajudes que pugui disposar l'usuari. En canvi, els aparells amb els que es comuniqui, poden ser variats.

La comunicació utilitzant ajudes a la comunicació segueix patró normal de comunicació i, per tant, els punts anomenats anteriorment (respondre a qualsevol intent comunicatiu, seguir les seves inicatives, donar temps…) són perfectament aplicables. A més dels punts citats, poden ser necessàries altres estratègies més específiques. El logopeda ja ens en informarà. Un aspecte important és la necessitat de generalitzar-ne l'ús a tots els ambients en què viu l'usuari.

En el nostre context, els sistemes més utilitzats són: Bliss, SPC, MIC i ARASAAC, però n'hi ha molts. Es diu que n'hi ha més de 700.

Propostes de treball per aprofundir

1. Busca el significat de conceptes del tipus anàrtria o disàrtria (i altres dificultats de la parla) i cerca informació sobre com s'acostumen a treballar.

2. Mira les adreces següents. Són les adreces oficials on trobaràs els diferents sistemes dels quals parlàvem anteriorment però, evidentment, no són les úniques que en parlen. Unes tenen un caire comercial i pretenen vendre els símbols. Altres deixen baixar-los gratuïtament (altres només demanen registrar-se…). Llegeix les explicacions dels diferents sistemes i fes un resum comparatiu de les característiques principals de cada un d'ells.