Manipulació d'objectes

Com a conseqüència de les limitacions en la mobilitat, les persones amb discapacitat motriu presenten dificultats en la manipulació dels objectes. Quan són petits els cauen més sovint i tenen menys possibilitats de recuperar-los (i, per tant, d'explorar-los, de conèixer-los, d'integrar-los). Això redueix, també, les oportunitats de realitzar aquestes accions. Altres vegades, necessiten utilitzar una mà per mantenir l'equilibri i això condiciona les possibilitats de manipulació amb la mà lliure.

Quan són més grans, els objectes sovint no s'ajusten a les seves capacitats: uns cops són massa petits o prims, d'altres massa pesants, d'altres requereixen la coordinació d'ambdues extremitats, els botons dels comandaments poden ser massa petits, massa sensibles o massa durs, estar massa junts… Les joguines, normalment, quan més sofisticades són, més delicades… i això impedeix que persones amb dificultats en el control de les mans o en la força que imprimeixen a la manipulació els puguin utilitzar.

Això pot anar conformant una història de frustració i rebuig que requereix la intervenció de les persones de l'entorn per ajudar a no perdre oportunitats de maneig d'objectes, de recerca i fabricació artesanal d'adaptacions, i de consulta amb els especialistes sobre aquestes adaptacions o sobre l'existència comercial dels objectes necessaris.

Adaptar els materials pot consistir a fixar-los a la taula per impedir que caiguin o facilitar recuperar-los si cauen, enganxar-los amb Velcro® o amb imants, engruixir-los, posar-hi mànecs més grans (per exemple a les fitxes d'encaixos); en el cas de joguines amb piles es pot posar un commutador per posar-les en marxa; en el cas de llibres, podem encrespar les pàgines enganxant una escuma en els vèrtex, per afavorir que es puguin passar; també es pot posar un clip a les pàgines per poder-les passar amb l'ajuda d'un imant; etc.

teletubi.jpegflor.jpegmagnetiques.jpeg
Exemples de joguines adaptades (Imatges captades d'Internet)

Si alguna vegada dubtem de si un alumne és capaç, o no, de realitzar una acció, més val comentar-ho al fisioterapeuta o al terapeuta ocupacional i deixar-lo provar. Sovint, observant allò que és capaç de fer, podrem veure les dificultats que es presenten i podrem planificar solucions a aquestes dificultats. En el cas d'alumnes de secundària, sovint ells mateixos poden proposar solucions a les situacions problemàtiques que es puguin presentar.

Proposta de treball per aprofundir

Pensa com adaptaries el racó de la cuineta, com la de la imatge, perquè fos accessible a una nena que presenta moviments d'extensió involuntaris a les extremitats superiors, cosa que li provoca que qualsevol cosa li caigui de les mans en qualsevol moment (per exemple, com a reacció a un crit d'un company de classe, un soroll inesperat…). Va en cadira de rodes en la qual s'hi encaixa un taula on hi haurem de posar aquesta cuineta. Aquesta cuineta compta amb diferents pots, olles, estris de servir, algunes verdures de plàstic… Com ho faries perquè la nena no jugués sola?

cuineta.jpeg