La primera de les barreres a la participació i a l'aprenentatge que cal comentar és la dificultat o impossibilitat que presenten algunes persones amb discapacitat motriu a l'hora de mantenir el control postural i/o de controlar els moviments del seu cos. Cada persona amb discapacitat pot presentar un grau d'afectació diferent tant pel que fa a l'extensió (nombre d'extremitats compromeses), com pel que fa a la gravetat (limitació del control i/o de l'amplitud de moviments).

Això ha de posar al professorat en alerta, perquè cal el suport de professionals específics del camp (fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, metges rehabilitadors…) per poder donar resposta a les necessitats que l'alumnat amb discapacitat motriu pugui presentar a l'escola.

El control postural fa referència a la postura de base, en repòs. Algunes persones amb discapacitat motriu tenen dificultats per poder mantenir una postura correcta i això pot tenir implicacions en, per exemple, l'atenció que l'alumnat sigui capaç de tenir a les explicacions de classe. També pot tenir conseqüències pel fet que el professorat pot mal interpretar aquella postura com un signe de manca d'interès.

Decidir quin és el mobiliari més adequat per a un alumne i adaptar els seients per ajustar-los a les característiques de l'usuari és una tasca dels professionals de la salut, als quals cal consultar sempre. Les persones sense discapacitat no utilitzen els mateixos seients per dibuixar un plànol, per menjar, o per mirar la televisió… De la mateixa manera, en el cas de les persones amb discapacitat, la cadira per als desplaçaments no té perquè ajustar-se a les necessitats de la cadira per estar escoltant a l'aula, o que el seient necessari per treballar a l'ordinador… Cada situació pot requerir un seient diferent i cal consultar cada cas. A més a més, s'ha de considerar que les necessitats canvien amb el temps. Les persones creixen, les limitacions posturals i/o les dificultats de moviment poden canviar… i això implica una revisió, com a mínim anual, pel que fa a la valoració del mobiliari.

També haurem de demanar informació a fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, metges rehabilitadors… sobre com fer les transferències d'un suport a un altre.

Imatges captades d'Internet per mostrar suports per millorar el control postural

Les persones amb discapacitat motriu presenten una mobilitat reduïda en grau i extensió variable. Les estratègies per compensar aquestes limitacions corren a càrrec dels professionals de la salut. Per exemple, decidir si un alumne necessita cadira de rodes per als desplaçaments per l'escola és una decisió que implica més professionals que els estrictament docents. Els professionals de l'educació hauríem de detectar les dificultats que apareixen en el dia a dia escolar i hauríem de recórrer als professionals de la salut per cercar la millor solució.

Les limitacions en la mobilitat poden ser molt variades, tant en la gravetat com en l'extensió: mans, extremitats superiors, extremitats inferiors. Cada cas requerirà un abordatge diferent. A més a més, hi ha estils personals. Partint de la base general que a més afectació, més dificultats, hi ha persones amb més afectació que d'altres, però més capaces de resoldre situacions diàries. Per exemple, els autors hem conegut alumnes que, sense mans, eren capaces de dibuixar utilitzant un llapis (subjectat amb la boca) i un regle alhora.

Imatge captada d'Internet per mostrar diferents elements per ajudar a la mobilitat

Les adaptacions a la mobilitat poden ser de moltes maneres diferents: cadires de rodes (de les quals n'hi ha molts models diferents), crosses (de les quals també n'hi ha molts models diferents), caminadors…

Fes una recerca d'imatges d'Internet en què es vegin 3 adaptacions al control postural i 3 a la mobilitat.