Imatge: Llegir i escriure

La lectura i l’escriptura en braille són dos processos diferenciats que no sempre són simultanis. Es desenvolupen en un període de temps comú, en estreta relació, però amb característiques singulars que caldrà treballar específicament. Allà on es produeixin punts d’intersecció, podrem incentivar l’aprenentatge significatiu i interrelacionat de la lectura i l’escriptura.

Inherents al propi sistema:

• Les lletres són configuracions espacials de sis punts.
• Aquestes configuracions es poden confondre a causa de simetries o rotacions espacials (vegeu e-i o bé f-d-h-j).
• La mida de les lletres és estandarditzada i invariable: 5 mm x 2,5 mm.
• És un codi rígid i no personalitzable.
• És un codi auster, no admet variacions per fer-lo més atractiu.
• El material és voluminós. Per exemple: un llibre de matemàtiques de 6è de primària pot ocupar sis volums en braille.

Relacionades amb el canal sensorial de percepció, el tacte:

• Fonamentalment és analític i seqüencial, encara que es pugui donar algun grau de percepció global. Caldrà un temps per interioritzar, identificar i discriminar aquestes percepcions.
• El nivell d’atenció ha de ser alt, sobretot en els moments inicials. Això pot causar fatiga.
• A les dificultats pròpies de l’aprenentatge de la lectura cal sumar-hi les dificultats que puguin aparèixer de discriminació tàctil.

• Cal passar de la imatge mental del signe generador braille a la disposició espacial horitzontal, és a dir, poder fer la correspondència entre la disposició vertical dels punts braille i la disposició horitzontal de les tecles de la màquina d’escriure.
• S’ha d’associar un dit a cada tecla.
• S’ha de treballar força i independència de dits.
• Alhora s’ha de treballar la coordinació de dits i mans.
• La utilització de l’eina és complexa: posar i treure el paper, canvi de línia, manipulació del carro, esborrar…

L’alumne cec iniciarà l’aprenentatge de la lectura i l'escriptura al mateix temps que els seus companys de classe, amb les orientacions i el suport de l’especialista en el dèficit, ja que no sempre s’ajustaran a l’especificitat del seu aprenentatge els mètodes i/o els procediments emprats a l’aula.

En aquest procés caldrà tenir en consideració:

a) La pobresa d’estímuls externs

Imatges: Llenguatge escrit, material imprès, lectors

b) La limitació de la capacitat d’imitació

Imatge: Conductes d'imitació

c) La necessitat d’induir l’experimentació i de potenciar la qualitat i la quantitat dels estímuls

Imatge: Potencial individual d'aprenentatge

Per tant, haurem de tenir molt present que:

El bagatge i les estratègies d’experimentació tàctil facilitaran l’aprenentatge de la lectura. És fonamental que de ben petits els nens rebin estímuls tàctils de l’entorn i aprenguin a interactuar-hi amb exploracions guiades per la intencionalitat, és a dir, servint-se del sistema hàptic general i del tacte actiu.

Tots els nens amb visió reben constantment estímuls de missatges escrits de l’entorn. Aquest esdevé un factor motivacional que tindrà el seu paper en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Per aquesta raó, convé que el nen o la nena amb ceguesa també entri en contacte amb estímuls de lectura i d’escriptura fins i tot abans que els pugui desxifrar. De petits, els oferirem contes adaptats on les il·lustracions gràfiques han estat substituïdes per il·lustracions en relleu. Els ajudarem a interpretar aquestes il·lustracions amb el tacte, però també els farem notar que hi ha lletres i paraules en braille que expliquen aquella història que algun dia podran llegir tots sols. En la mateixa línia, podem intervenir en el context aula introduint rètols en braille per facilitar la familiarització de l’alumne/a amb el codi: enganxant el seu nom i el dels companys en braille damunt la taula, al penjador (i, si és possible, il·lustracions en relleu), damunt determinats objectes que ell tocarà (porta, barana, calendari del temps climatològic, nom de la classe…).

Igualment, haurem de tenir molt presents les següents característiques i les conseqüències que se’n deriven, especialment en relació amb la velocitat lectora, que en general serà inferior a la d’un bon lector en vista, sense que això impliqui una diferència en la capacitat de comprensió.

En relació amb l’escriptura, haurem d’entendre la dificultat del domini de la tècnica, sobretot a l’inici, que comportarà també major lentitud en la producció, fins a poder aconseguir un ritme suficientment àgil.