Competència social: és la capacitat de mostrar un repertori de comportaments i accions (les habilitats socials) que promoguin relacions positives i que s’acceptin en l’entorn cultural i social de la persona. No es podrà assolir sense una autoimatge positiva.

Les habilitats socials són conductes apreses que s’utilitzen en l’intercanvi social per obtenir resposta de l’entorn.

Tenen unes característiques:

• són apreses

• tenen un context determinat i són específiques

• són recíproques

• augmenten el reforç social i la satisfacció mútua

Els nens i les nenes, a mesura que creixen, adquireixen aquestes habilitats sobretot a través de l’observació i la imitació.

El nen o la nena amb ceguesa tindrà dificultats per adquirir les habilitats socials a través de l'observació i la imitació. Necessitarà l’ajut de la família i l’escola per desenvolupar l’autoestima, l’autoconfiança i el sentit d’identitat, necessaris per a la competència social, és a dir, per adquirir i aplicar les habilitats socials, i obtenir un repertori de conductes i accions que li permetin desenvolupar relacions socials significatives.

El sentit d’identitat l’haurà d’establir a partir de l’autoestima, però també de la comprensió de la seva discapacitat.

Autoconcepte: és el conjunt de percepcions i sentiments que l’individu té sobre si mateix, siguin o no realistes.

Autoestima: és la dimensió afectiva de l’autoconcepte, l’avaluació que l’individu fa sobre si mateix. És un judici personal de valor.

El nen cec necessitarà també l’ajut de la família i l’escola per rebre informacions valuoses sobre tot allò que no pot percebre visualment, per exemple, la riquesa de significats i intencions que es creen a partir de l’expressió gestual o les convencions de comportament social. Aquesta informació, la resposta de l’entorn i la pròpia experiència seran els indicadors de què disposa per anar construint la seva competència social.

Les primeres experiències de socialització comencen amb la interacció del nen amb la família: contacte ocular si és possible, postura corporal adequada, control de l’espai corporal propi i el dels altres, comprensió i utilització de gestos i expressions, respectar el torn, utilitzar fórmules d’interacció social, activitats de comunicació social.

Quan el nen comença l’escola, tant la família com l’entorn educatiu han de posar especial atenció a promoure activitats i experiències que li facilitin la integració social: experiències reals multisensorials, activitats de grup, assumpció de responsabilitats, activitats extraescolars, participació en les activitats de la comunitat. Igualment, haurem de posar especial atenció en la potenciació de l’autonomia, tant a nivell personal com escolar.

Cal crear oportunitats orientades a l’èxit en la presa de decisions, responsabilitats, riscos, accions, etc. que augmentin l’autoestima dels nens amb ceguesa, tant en l’àmbit familiar com escolar. Alhora, cal ser molt realistes.

Serà necessari, també, potenciar la voluntat de relacionar-se amb els altres. De participar i compartir. El nen cec ha de ser capaç de comunicar als altres les seves necessitats. Un nen que pot comunicar les seves necessitats i desitjos als companys i als adults, obtindrà l’acceptació i el suport de l’entorn.

Haurem de treballar, també, amb el grup classe, perquè comprengui l’especificitat del seu company i trobi canals de relació més enllà dels habituals, que potser el seu company cec no pot compartir adequadament.