El nen cec rep la informació de l’entorn a través dels sistemes hàptic-cinestèsic i auditiu bàsicament.

Segons S. Millar (1994) les modalitats sensorials són fonts especialitzades que proporcionen informació complementària i convergent (els sentits no funcionen com a sistemes completament independents però tampoc proporcionen la mateixa informació). El que és important per a la codificació i l'organització dels inputs sensorials és la convergència i el solapament dels inputs complementaris.

La integració de la informació convergent multimodal és un factor principal en la codificació espacial. La codificació espacial exigeix informació de referència; la redundància dels resultats de la convergència i del solapament dels inputs complementaris proporcionen aquesta referència. La maduració i el coneixement redueixen la necessitat de redundància i de relleu dels inputs que arriben al sistema i disminueixen les dificultats de processament.

La total absència d’una font sensorial té efectes específics sobre la codificació o representació espacial: cap sistema sensorial, ni la visió, és necessari ni suficient per a la codificació espacial, però la total absència d’una modalitat sensorial elimina un output (resultat del processament de l’input que ha arribat al sistema; producte del processament) especialitzat i redueix la redundància.

No hi ha cap raó per suposar que el cec es diferencia del vident en el potencial per a la comprensió espacial. Potencial, o aptitud, no s’ha de confondre amb competència. La competència és una capacitat latent, i l’aptitud és el potencial per adquirir aquesta capacitat. No hem de pensar, doncs, que la diferència en actuació provinent de diferències en la informació és una manca d’aptitud o una ineptitud per adquirir la competència adequada.

El cos és per al nen cec la plataforma central a partir de la qual pot abordar el coneixement del moviment i de l’espai.

Caldrà, doncs, fer un treball molt acurat en relació amb els aspectes següents:

• Esquema corporal

• Lateralitat

• Plànols corporals: sagital, frontal, transversal

• Moviments del cos i moviments del cos a l’espai

Amb aquesta base treballarem de forma progressiva i contínua les habilitats motores i les destreses de motricitat fina, que prepararan el nostre alumne per desenvolupar les seves capacitats en OiM (orientació i mobilitat).

Segons Piaget, el desenvolupament espacial consisteix en la substitució dels marcs egocèntrics (relació de l’entorn amb el propi cos) pels marcs primer topològics (relació del propi cos amb punts de referència o relació de punts de referència entre si) i, finalment, euclidians o geomètrics (relació del propi cos i els punts de referència amb estructures organitzades de l’entorn, com, per exemple, una estructura urbana).

Habilitats motores. Destreses a desenvolupar:

• Control de la postura corporal, estàtica i dinàmica

• Control de la direccionalitat

• Habilitat per realitzar girs

• Control de l’equilibri estàtic i dinàmic

• Control del ritme

• Control de la coordinació

• Control de la marxa i els desplaçaments

Cal remarcar que la postura és el patró bàsic a partir del qual es desenvolupen tots els altres patrons de moviment. Els nens cecs tenen tendència a presentar postures corporals inadequades, ja que la ceguesa impedeix la percepció i, per tant, la imitació, de models.

En aquest vídeo podeu veure el treball de direccionalitat i girs amb un alumne cec i la posterior aplicació d'aquests aprenentatges en una activitat de grup.

També és habitual que els nens cecs presentin conductes motores estereotipades. Una estereotípia és un model o patró fix de conducta que té tres característiques:

• és sempre idèntic;

• es repeteix constantment de la mateixa manera;

• l’activitat o conducta que es produeix no respon a cap objectiu, no se li pot reconèixer una funció.

És una conducta repetitiva i no voluntària que no té una causa orgànica i que respon a factors diversos relacionats amb l’estat emocional.

A mesura que el nen cec pot anar controlant l’entorn i se sent més segur i confiat emocionalment, pot anar prescindint de les estereotípies.

Treballarem també la memòria muscular, que és l’habilitat d’automatitzar moviments habituals que repetim al llarg del temps. Els serà molt útil per aprendre a menjar amb autonomia, a incorporar tècniques de protecció o a entrenar-se en els esports.

Hem d’entendre, però, que la majoria de nens i nenes amb ceguesa mostrin por a l’hora de desenvolupar les diferents habilitats motores. Cal que els donem prou temps i les estratègies necessàries per anar dominant aquesta por: exploració prèvia del lloc on es desenvoluparà l’activitat, que ha d’estar lliure d’obstacles, reforç sonor per als desplaçaments (dóna seguretat i ajuda a l’orientació), confiança en la persona que l’està entrenant…

Habilitats de motricitat fina:

Són la base de les habilitats manipulatives i de molts aprenentatges escolars.

Resulten molt importants per a la realització de les HVD (habilitats de vida diària: les que realitzem habitualment en relació amb la higiene, el vestit, el menjar, la utilització d’objectes quotidians, etc.).

Es basen en les capacitats d’agafar, subjectar, sostenir i deixar anar.

Caldrà entrenar dits i mans en els aspectes de:

• força

• prensió

• pressió

• independència

• coordinació i cooperació

L'objectiu de l'entrenament en orientació i mobilitat (OiM) és que el nen es desplaci de forma efectiva i eficaç, i amb el major grau d’independència possible. Que integri tota la informació sensorial i conceptual en pautes de conductes motores.

L’entrenament en OiM inclou diferents tipus de tècniques: de protecció personal (autoprotecció), de desplaçaments per interiors i de desplaçaments per exteriors amb bastó.

Podeu veure en el següent vídeo l'entrenament de la tècnica de bastó amb un alumne cec de segon de primària.

És molt difícil obtenir un bon resultat en aquest entrenament si no han estat assolits una sèrie de requisits previs:

Requisits perceptius:

• Utilització adequada de la visió funcional, si n’hi ha

• Utilització de l’oïda

• Utilització del sistema hàptic

• Utilització dels sistemes olfactiu i gustatiu

• Utilització de la percepció cinestèsica: equilibri, girs, memòria muscular

Requisits cognitius:

• Conceptes corporals:
  • Consciència del cos (esquema corporal, imatge corporal)
  • Plànols corporals
  • Parts del cos
  • Lateralitat
  • Direccionalitat
• Conceptes espacials (posició i relació) i temporals
• Conceptes mediambientals i geomètrics (formes i volums)
• Comprensió i expressió verbal
• Capacitat de resolució de problemes (presa de decisions)
• Capacitat de generalització
• Comprensió espacial

Requisits motors:

• Destreses de motricitat grossa:
  • Control de la postura
  • Control de la marxa
  • Ritme
  • Coordinació
  • Control d’estereotípies
• Destreses motores fines
• Destreses manipulatives

Requisits actitudinals i relacionals:

• Actitud positiva, del nen cec i de la família
• Confiança en un mateix i en els altres
• Capacitat de comunicació
• Capacitat d’ajustar les demandes d’ajuda