La informació que necessitem per poder comprendre el món que ens envolta i poder-nos-hi relacionar ens arriba en un 85% a través de la vista.

Com ja heu llegit, la vista és l’únic sentit que percep de forma global i analítica a la vegada, de forma contínua i en la distància. A més, registra simultàniament diferents estímuls i assabenta de les qualitats dels objectes. Informa també de les relacions espacials, tant entre el subjecte i els objectes, com dels objectes entre ells. Finalment, actua com a aglutinant en la integració perceptiva dels altres sentits.

El nen cec ha de comprendre l’entorn i relacionar-s’hi a través dels altres sentits, especialment a través del tacte i l’oïda. De l’adequada estimulació d’aquests sentits en dependrà gran part del seu desenvolupament global i escolar.

D’altra banda, la interacció entre aquests sentits permetrà al nen cec el desenvolupament d’habilitats específiques, que determinaran unes peculiaritats cognitives diferents de les desenvolupades per les persones amb visió. Una persona amb visió que es tapi els ulls temporalment, el que experimentarà no serà equiparable al que experimenta una persona sense visió.

Un exemple seria el desenvolupament del sistema hàptic. També caldrà que ens fixem en la percepció i la comprensió de l’espai, l’orientació i la mobilitat, la incorporació del llenguatge, les habilitats motòriques i manipulatives, i altres aspectes propis del seu aprenentatge, com ara la dificultat d’imitació. A més, caldrà estar molt atents al desenvolupament de les seves habilitats relacionals, que s’hauran de desplegar sense tota la informació que ens facilita la vista.

"Els cecs i l'elefant" és una faula de l'Índia que ens presenta sis homes cecs que troben un elefant i, en tocar-lo cada un d'ells per una part diferent, arriben a conclusions molt diverses sobre com és l'animal: com una paret, com una llança, com una serp, com una columna, com una corda…

Si teniu ocasió podeu gaudir d'una adaptació d'aquesta faula en forma de conte publicat per l'editorial Ekaré. Es titula "Set ratolins cecs" i és obra de l'il·lustrador Ed Young. Fa més de trenta anys que Ed Young il·lustra llibres per a infants, amb els quals ha estat guardonat amb molts premis.

En aquesta adaptació, els ratolins, sumant les diferents percepcions que han tingut per separat, aconsegueixen comprendre que el que tenen al davant és un elefant.

Així és com els nens i les nenes amb ceguesa construeixen les imatges del món que els envolta, a partir de percepcions parcials.

Imatge: Set ratolins cecs

En aquesta pàgina no en podem reproduir les il·lustracions però us podem remetre a una adaptació que n'han fet els alumnes d'una escola.

"Set ratolins cecs" Escola General Prim

Podeu veure també aquest vídeo d'un grup de nens i nenes amb ceguesa que han de descobrir què és el seu regal.

El sentit del tacte és el canal prioritari de coneixement de la realitat que té una persona cega. A través de l'exploració sistemàtica dels objectes, el nen cec ha d’aconseguir informació rellevant per vestir el món conceptual i aconseguir una interacció eficaç amb el món físic. Però el tacte no té les possibilitats de la vista: pel tacte només existeix la realitat immediata, aquella que podem abastar amb les nostres mans, i que si està més enllà, és massa gran o massa petita per a les nostres mans, deixa d’existir com a realitat perceptible.

Podem pensar que les maquetes o les reproduccions d’aquests tipus d’objectes són una bona manera de compensar aquestes dificultats, però, tot i que aporten informació, per al nen cec és verdaderament dificultós entendre la relació de proporcions entre aquella representació i la realitat, a part de la distorsió que suposa la diferència de materials i, per tant, de textures entre l’una i l’altra.

L’exploració tàctil requereix intencionalitat i necessita acompanyar-se del desplaçament per poder integrar la informació que registra. Aquesta intencionalitat en l’exploració i recerca d’informació és el que s’anomena tacte actiu o percepció hàptica.

La percepció hàptica és una manera d’extreure informació a través del tacte actiu, molt més rica i completa que la percepció tàctil i cinestèsica per separat; suposa la combinació del component tàctil i del component cinestèsic per proporcionar al perceptor informació útil sobre allò que l’envolta. Per percepció tàctil s’entén la informació adquirida exclusivament a través dels receptors cutanis de la pell, i en què el perceptor adopta una postura estàtica mentre dura el processament de la informació, tot i que els estímuls són moguts per la zona cutània de contacte. Les sensacions tàctils i cinestèsiques interaccionen i es modulen mútuament, tant de forma reflexa com intencional. La percepció hàptica suposa, doncs, la integració real del sistema tàctil i el cinestèsic. Té un fonament fisiològic, ja que les dues vies concorren a la regió somatosensorial del còrtex cerebral; i també té un producte: les imatges o configuracions hàptiques.

El sentit del tacte és fonamentalment analític, de manera que, per elaborar la representació d’un objecte com un tot, el nen cec haurà d’explorar les parts i després integrar les informacions seqüencials en un significat global. Aquest procés, la construcció d’una imatge mental a partir del tacte, com que és de síntesi, és més lent que quan podem partir d’una percepció global visual per analitzar-ne les parts. A més, necessita de més repeticions i varietat d’experiències. Tot plegat provocarà, en general, un ritme més lent en els aprenentatges, que haurem de saber respectar.

Imatge: Moviments exploratoris

Hem dit que és especialment a través del tacte i l’oïda que el nen cec ha d’entendre el món i relacionar-s’hi.

Caldrà, doncs, estimular aquests i tots els sentits de manera progressiva i ordenada a fi que proveeixin el nen de la major quantitat i qualitat possible d’informació útil, posant l’accent en la importància de potenciar la integració de les diferents modalitats sensorials de què disposa.

Treballarem el tacte en aquest ordre:

• Exploració: examen minuciós, atent i intencionat d’un objecte.

• Identificació: interpretació de la informació recollida. Cal que l’alumne disposi d’un repertori conceptual.

• Discriminació: de mides, textures, formes, pesos i temperatures. Igualment serà necessari un repertori conceptual i la capacitat d’integrar i d'interrelacionar aquestes informacions (agrupar, ordenar, classificar, contrastar, etc.).

• Seguiment: tant en el terreny tridimensional (parets, terres) com en el bidimensional (il·lustracions dels contes, plànols, mapes) com en l’àmbit de l’aprenentatge del codi de lectura i escriptura braille (vegeu mòdul 6).

Treballarem tant el tacte directe, amb el propi cos, com el tacte indirecte, per exemple, a través del calçat, dels coberts o del bastó.

Quant a l’oïda treballarem:

• Atenció: és la base de la percepció auditiva, ja que caldrà una intencionalitat per poder identificar.

• Identificació: és la interpretació de la informació. No és possible sense un repertori conceptual.

• Localització: identificació de la procedència del so.

• Seguiment: consisteix a determinar la direcció d’una font sonora mòbil i a desplaçar-se en la mateixa direcció.

• Discriminació: és l’habilitat per seleccionar sons identificats, per distingir-los d’entre altres.

• Ecolocació: capacitat de determinar la presència o l'absència del so reflectit en una superfície. Utilitzarem l’ecolocació per determinar la presència d’una paret o un altre obstacle a l’alçada de la cara.

• Ombra del so: detecció d’obstacles entre una font sonora i el receptor per alteració en la percepció d’aquest so.

I l’olfacte i el gust els treballarem a partir de:

• Identificació: d’olors i gustos.

• Descripció: fort, suau, dolç, amarg, agradable, desagradable…

• Reconeixement: de productes, materials, ambients, persones, aliments…

• Discriminació, contrast, classificació, agrupació.

Si voleu podeu gaudir d'un breu vídeo per recrear-vos en els cinc sentits
http://www.youtube.com/watch?v=p2t4hz_uaHI