De vegades, la voluntat d’ajudar aquests infants de baixa visió, condueix a la creença que com més gran se’ls ofereixi el material escrit, millor. Això només és cert en part. Generalment, la mida de lletra que trobem en els llibres de cada curs escolar ja és adequada per a aquests alumnes. Durant els primers cursos, perquè els llibres ja tenen una mida de lletra prou gran; i més endavant perquè han après a utilitzar lupes i diferents ajudes òptiques per compensar la baixa visió en la lectura. Tampoc és recomanable oferir per norma fotocòpies ampliades dels llibres, ja que suposa la pèrdua de color i qualitat. Referent als exàmens i a les fitxes que es puguin utilitzar per a diferents activitats sí que cal tenir en compte alguns criteris que facilitaran el treball a l’alumne/a amb dificultats visuals.

La lletra no hauria de ser excessivament petita (una mida al voltant de 12). La tipografia “arial”, per exemple, és més adequada que la “times new roman” ja que permet una major discriminació entre caràcters. En el cas que hagin de respondre a qüestions, cal deixar suficient espai, perquè el seu traç és més tremolós, insegur i generalment de mida més gran.

Tant o més important que la mida ho és el contrast que tingui el material gràfic que donem a aquests alumnes. La visió borrosa que sovint va associada a la baixa visió dificulta la discriminació dels materials poc contrastats o sobrecarregats de detalls. D’aquí la importància d’oferir documents de presentació prou nítida.

Llegiu el següent document sobre fonts tipogràfiques i feu la proposta de treball. fonts_tipografiques.pdf

Ja hem vist com n’és d’important el contrast de les imatges per als alumnes amb baixa visió. Imaginem-nos una activitat, a l’àrea de coneixement del medi, per exemple, on cal treballar amb mapes. A partir de cicle mitjà ja sol ser habitual la utilització d’atles. En aquest cas, l’alumne/a de baixa visió tindrà dificultats per entendre’ls i situar-s’hi, tant per la mida de la informació que hi apareix com pel poc contrast que solen presentar. Podem cercar aquells materials que reuneixin unes característiques més adequades a aquesta població, però sovint els haurem d’acabar elaborant o adaptant els mateixos professionals, ja sigui el mestre d’aula o bé l’especialista en discapacitat visual.

A la xarxa podem trobar recursos que ens facilitin les adaptacions, per exemple a l’adreça de “Luventicus”. Fixeu-vos com podem tenir a l’abast mapes d’arreu del món amb unes condicions de contrast excepcionals. Els podem copiar i editar des d’un processador de textos. Feu-ne la prova.

http://www.luventicus.org/mapas.html

Imatge: Mapa

Observeu que sota els mapes podeu clicar regions més concretes. La informació que porten associada sol ser de caire turístic, però orienta sobre el nom de comunitats, regions i localitats. També podeu triar entre diferents idiomes, i en el cas de França, per exemple, també hi apareix el català.

També podeu explorar els recursos d’aquesta adreça:

http://www.aularagon.org/files/espa/Atlas/mapasmudosindex.htm

Imatge: Mapa

En aquesta adreça hi trobareu una opció per descarregar mapes en blanc i negre, opció preferent si l'ha d'utilitzar un alumne amb acromatòpsia.

La majoria d'alumnes de baixa visió no poden llegir la pissarra d'aula encara que seguin a primera fila. Alguns d'ells podran accedir-hi si les seves característiques visuals els permeten utilitzar telescopi monocular, però, tot i així, serà una tasca molt feixuga.

Tot seguit us plantegem alguns recursos i estratègies per compensar aquesta limitació:

• Facilitar que l'alumne s'aixequi del seu lloc per consultar, sempre que calgui, la pissarra, cartells o materials penjats a les parets.
• Posar una taula i una cadira sota la pissarra per asseure-s'hi en moments puntuals.
• Sovint escrivim a la pissarra coses que tenim preparades a l'ordinador (esquemes, operacions matemàtiques, etc). Podem portar imprés en paper per a l'alumne/a que ho necessita el mateix que escriurem a la pissarra.
• Verbalitzarem a mesura que escrivim a la pissarra per facilitar-ne la comprensió i/o la còpia de qui no ho veu.
• Fomentarem l'ajuda del company o campanya de taula tot incentivant el treball cooperatiu i els valors de saber donar i rebre ajuda.
• Caldrà respectar el ritme de treball de l'alumne/a amb baixa visió i buscarem moments per poder aclarir dubtes, revisar errors de comprensió, etc.

Un bon recurs per als alumnes amb baixa visió són les pissarres digitals interactives (PDI). No són imprescindibles per treballar amb alumnat de baixa visió, però és un recurs més de la tecnologia que podem adaptar en benefici de qui ho necessita.

Les pissarres digitals que, a més de l'ordinador i el videoprojector, disposen d'un “tauler interactiu” es denominen “pissarres digitals interactives. Les PDI disposen d'un llapis punter que permet escriure sobre elles (com si es tractés de pissarres convencionals) i interaccionar des del tauler pantalla amb els programes.

Les PDI permeten escriure directament sobre elles i controlar els programes informàtics amb un punter (de vegades, fins i tot simplement amb els dits).

A més, la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA permet:

• Escriure i dibuixar des de l'ordinador i amb colors (“funció pissarra”, utilitzant un editor de textos Notebook).

• Visualitzar text, imatge, so, etc.

• Interactuar amb programes i persones.

• Escriure directament sobre la pissarra, subratllats, etc.

• Interactuar des de la pantalla amb els programes.

• Disposar d'altres utilitats del programari associat a la PDI.

Aquesta descripció respon bàsicament a les pissarres tipus SMART, INTERWRITE i HITACHI, etc. N'hi ha d'altres, com les MIMIO, EBEAM, etc., que afegeixen la característica de ser portables i poder-se utilitzar damunt de qualsevol superfície de pissarra tipus "veleda". Actualment disposem també dels canons interactius.

Tradicionalment els alumnes de baixa visió per poder veure la pissarra recorren a les següents solucions:

• S'asseuen a les primeres files.

• Els més petits s'acosten a la pissarra.

• Els més grans miren els apunts dels seus companys.

• Alguns d'ells utilitzen ajudes òptiques (telescopis).

Malauradament, tot i aquests esforços, sovint la informació obtinguda és deficient i ha de basar-se més en les explicacions del mestre i els llibres que no pas en les anotacions que pugui prendre de la pissarra.

En funció de l’etapa educativa en què es troba l’alumne, i segons l’assignatura, la necessitat de visualitzar la pissarra és cada cop més important.

Les PDI permeten resoldre un dels problemes principals que els alumnes amb discapacitat visual tenen a l'aula ordinària: la visualització de la pissarra.

En la presentació següent observareu quina és la metodologia general a seguir per usar la PDI com una pissarra tradicional (escriure a la pissarra), i que l'alumne de baixa visió a través d'un monitor o un ordinador portàtil pugui visualitzar en el seu lloc d'estudi tot allò que el mestre escriu o fa a la pissarra.

En aquest vídeo podeu observar una de les funcions bàsiques de la pissarra interactiva per una alumna amb discapacitat visual.