Lectura i escriptura

El procés de lectura va des del reconeixement dels caràcters escrits fins a l’adjudicació de significats i comprensió del text.

La capacitat per descodificar el missatge escrit i la recerca d’un significat sempre estan presents en la lectura. Però és aquesta recerca de significat allò que motiva els esforços per a l’aprenentatge de les normes de descodificació.

En els moments inicials d’aquest aprenentatge els mestres sabem que cal treballar estratègies relacionades amb la capacitat de descodificació i estratègies encaminades a la interpretació del significat.

En el punt de partida d’aquest procés hi ha les habilitats perceptives visuals, és a dir, les capacitats fisiològiques (grau de visió) i les habilitats funcionals (eficiència visual) que han de proporcionar una interacció eficaç amb el textos escrits. Cal que ens aturem en aquest aspecte per entendre, primer, com hauria de ser aquest procés per tal d'esdevenir el màxim d’efectiu i, en segon lloc, veure quins factors addicionals intervenen en els alumnes amb baixa visió.

Imatge: Eficàcia lectora



El mecanisme de la lectura

Quan llegim un text no desplacem de manera uniforme la mirada sobre les paraules, sinó que realitzem una successió de moviments ràpids i de pauses de l’ull: els moviments sacàdics. Mentre l’ull es mou no podem llegir. Captem el text en els petits intervals de pausa entre moviment i moviment, el que anomenem “moments de fixació ocular”. L’agilitat en aquest procés determinarà la velocitat lectora. En un lector expert es produeixen unes quatre fixacions oculars per segon. En aquest procés l’ull treballa per aconseguir la màxima agudesa visual, utilitzant la part central de la retina, la fòvea (visió fotòpica, foveal o de detall). Recordem que és en aquesta zona retiniana on s’obté una màxima discriminació visual, però amb un radi molt limitat d’acció (camp visual), per la qual cosa els moviments de fixació han de ser molt freqüents. A mesura que el lector acumula experiència es desenvolupa la capacitat d’incrementar significativament aquest camp visual destinat a la lectura, la visió paracentral, aconseguint una major velocitat lectora en poder copsar un nombre superior de lletres per cada fixació. En termes generals es considera que l’amplitud mitjana de cada fixació és d’uns 8-10 caràcters, xifra que pot doblar-se amb la utilització de la visió paracentral.

Hi ha uns altres moviments oculars que intervenen en el procés de lectura, els moviments de regressió, que tenen la finalitat de confirmar informacions o corregir errors d’apreciació. També cal tenir presents els moviments de retrocés que fem cada cop que canviem de línia.

La velocitat lectora dependrà de l’amplitud visual de cada moviment de fixació, del nombre necessari de moviments de regressió i de la precisió dels de retrocés. Però aquesta competència en el procés també estarà condicionada per altres aspectes, com són les característiques del text, la dificultat de vocabulari, la familiaritat amb el text que llegim, la capacitat més o menys alta de reconeixement immediat de paraules, els coneixements previs sobre el tema de la lectura, el disseny del propi text, la capacitat d’atenció, etc.

Tots aquests factors determinaran no només una velocitat lectora, sinó el grau de comprensió d’allò que llegim, objectiu últim del procés lector.

Eficàcia lectora: El resultat de relacionar la velocitat amb la comprensió. Podríem mesurar-la segons el nombre de paraules que som capaços de veure i comprendre per minut.

Amb els alumnes amb baixa visió hem de posar l'èmfasi en la comprensió perquè la velocitat sempre serà significativament menor. A partir d'una edat, i més a l'etapa de secundària, podem combinar la lectura visual amb la lectura en suport auditiu.

  • Podem facilitar-los algun dels llibres de lectura en format àudio per tal de compaginar-la amb la lectura tinta. Això és útil en alumnes amb baixa visió però amb nivell alt de fatiga visual.
  • Puntualment podem emprar recursos que faciliten la lectura de textos en format digital. Per exemple, el programa ZoomText permet ajustar els textos en les millors condicions de visualització: format, mida i contrast. També permet fer seguiments de la lectura amb marcadors i amb suport àudio de sintetitzador.




La lectura i la baixa visió

Per a l’alumnat amb baixa visió hi ha factors que condicionaran el procés de lectura que acabem d’explicar.

Podeu repassar el mòdul 1, pràctica 4 "Avaluació de la funció visual", on s'avançaven algunes dificultats de la lectura segons la manera de veure-hi.

En general, caldrà considerar:

  • Agudesa visual

Ens indicarà quina és la mida més petita de lletra que el nen o nena pot veure quan se li presenta en condicions òptimes d’il·luminació i contrast.

  • Camp visual

Les possibles alteracions en la visió central o en la perifèrica produiran diferents tipus de problemes en la lectura.


Us proposem…
Penseu de quina manera afecta a la lectura el fet de tenir una visió central (reducció de camp perifèric), i també com l'afectarà una visió perifèrica. Tingueu present aspectes com la precisió en les fixacions visuals, el seguiment de la línea, el canvi de línia, la fatiga visual, etc.


  • Sensibilitat al contrast

Hem vist que l’agudesa visual determinarà la mida ideal dels caràcters que cal utilitzar amb una persona amb baixa visió. Ara parlem del contrast, que és tant o més important que la mida. Les persones amb baixa visió tenen greus dificultats per llegir textos mal contrastats. En la proposta de treball següent podeu veure com la mida de la lletra serveix de poc quan va acompanyada d’un mal contrast.

Us proposem…
Observeu els següents textos extrets de la premsa i valoreu-ne la facilitat de lectura, tenint en compte les característiques de la mida de la lletra i el contrast entre el text i el fons. Envieu un exemple de bon contrast i un altre de mal contrast extrets de materials que utilitzeu habitualment.


  • Sensibilitat i adaptació a la llum

Moltes patologies visuals tenen associada una alta sensibilitat a la llum, de manera que les persones s’enlluernen amb molta facilitat, a vegades arribant a nivells de fotofòbia, i presenten una major dificultat per adaptar-se als contrastos lluminosos. Llegir sota els efectes de l’enlluernament provoca una disminució de l’agudesa visual i un cansament molt superior. L’enlluernament pot venir provocat per fonts intenses de llum, com finestres o llums, però també per superfícies reflectants, fins i tot determinats papers de “blanc nuclear” que utilitzem per treballar.

  • Funcions òptiques i motrius de l’ull

La capacitat de fer fixacions oculars estables i de qualitat, la precisió en el control motriu dels moviments oculars, la capacitat d’acomodació del cristal·lí (enfocament) i de convergència (binocularitat) són aspectes que també tenen el seu paper en el procés lector.

Quan hi ha nistagme ocular les fixacions i el control de la motilitat ocular són molt difícils, l’agudesa visual disminueix i el cansament augmenta.

També cal recordar i tenir presents tots aquells aspectes tractats en el mòdul 3 de tipus perceptiu (constància de la forma, orientació espacial i temporal, percepció figura/fons, etc.).


Algunes idees per fomentar i optimitzar la lectura

  • Utilitzar materials de lectura ben contrastats i amb les fonts tipogràfiques òptimes (ho veurem en la propera pràctica)
  • Utilització adequada de les ajudes òptiques i no òptiques (pràctica 2 d'aquest mòdul 3).
  • A educació primària, per evitar confusions de línia, utilitzar regletes-guia.
  • Estratègies per seguir lectures col·lectives quan la pròpia velocitat és més lenta: atenció auditiva, seguir amb la referència dels inicis de línia…
  • Anticipar i preparar el fragment de lectura col·lectiva que li tocarà a classe.
  • Amb el ZoomText utilitzar el lector de documents per recomposar la mida de les línies i evitar els desplaçaments laterals.
  • Treballar molt els signes de puntuació: treballar-ho específicament.

Algunes idees per a l'escriptura

L'objectiu final de l'escriptura és que l'autor se la pugui rellegir i li sigui útil. El traç dels nens i nenes amb baixa visió sovint serà tremolós i insegur. Per aconseguir una escriptura de més qualitat podem tenir en compte aspectes com:

  • Vetllar en el moment de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per una correcta incorporació del traç (direccionalitat de les grafies, pinça dactilar, control de la mida i la força…).
  • Utilització de llapis i bolígrafs que tinguin un bon contrast. Els llapis del núm. 2, d'ús generalitzat, són els que van millor.
  • Decidir el tipus de paper segons les necessitats de l'alumne/a i les característiques de l'activitat.
    • Si el volem pautat va bé que sigui d'una sola línia o de dues, però ben delimitades.
    • El paper blanc, sense cap pauta, pot ser adequat. Procurarem que no sigui brillant per evitar reflexos, i si parlem d'un nen o nena amb fotofòbia, aleshores buscarem un "blanc trencat".
    • Si volem paper quadriculat és recomanable el de quadrícula mitjana (hi ha tres mides) i de bon contrast (compareu diferents papers quadriculats i observareu grans diferències en el contrast, que resulten ser fonamentals per a l'alumnat de baixa visió).

En cap cas farem treballar aquest alumnat amb paper mil·limetrat per fer gràfiques. Com a alternativa farem servir el paper quadriculat, com si canviéssim l'escala de la gràfica.

  • Una possibilitat és que l'alumne escrigui únicament per una cara del paper o full de llibreta, així millorem el contrast i la presentació.
  • L'ordinador s'anirà convertint de manera progressiva en una eina habitual per a l'escriptura. Tanmateix, cal fer-ho de manera progressiva i en els moments adequats.

Lectura i escriptura amb l'ordinador

En aquest procés d'iniciació a la lectura i escriptura amb l'ordinador, la majoria d'alumnes de baixa visió no treballen amb el magnificador de pantalla. Inicialment s'aconsella iniciar aquest acostament a l'ús de l'ordinador utilitzant només les opcions d'accessibilitat del sistema operatiu, i en tot cas, les pròpies opcions de magnificació del programari utilitzat (tractament de text, pdf, etc.), ja que l'ús d'una eina magnificadora requereix un aprenentatge de rastreig de pantalla addicional.

En aquest apartat farem una introducció a les opcions d'accessibilitat del propi sistema operatiu, i posteriorment a les pràctiques 6 i 7 d'aquest mateix mòdul veureu en profunditat les opcions dels magnificadors i altres programaris.

Sabíeu que…

Prement simultàniament la tecla Ctrl i la tecla + fem un zoom d'ampliació en el visionat de pantalla?

Ctrl -, redueix

També podem fer-ho amb Ctrl i la rodeta del ratolí.

Accessibilitat sistema operatiu Windows

Per millorar la visualització de la pantalla a les persones amb discapacitats visuals podem modificar alguns aspectes de l’accessibilitat del sistema operatiu Windows(Windows XP aplicable també en Windows 7).

  • Millorar la visió de pantalla.
  • Configuració del ratolí.

Millorar la visió de la pantalla

No totes les persones amb discapacitat visual tenen ceguesa total. Legalment es considera cec aquell que té menys del 10 % del camp visual normal. En molts casos, una adequada configuració de la pantalla o la utilització del programa Lupa pot ser suficient per facilitar l'accés als equips estàndards.

El Windows i altres programes d'ordinador permeten configurar la mida de les lletres i de les icones, i també seleccionar colors contrastats. Aquestes adaptacions no tenen cap cost afegit, es poden fer en qualsevol ordinador i milloren sensiblement la visibilitat de la pantalla.

Propietats de pantalla

Hi ha diverses formes de poder accedir a les propietats de pantalla per poder realitzar els canvis necessaris.

  1. A través de la finestra Accessibilitat, que es troba en el Tauler de control.
  2. A través de la finestra Pantalla, del Tauler de control.
  3. Fent clic amb el botó de la dreta sobre un punt de l'escriptori, i en el menú que es desplega seleccionar Propietats.

A la primera opció hi ha menys possibilitats de canvis, per tant farem la pràctica amb la segona: clicar sobre Pantalla, que es troba a Tauler de control.

  • Aneu al botó Inici, Configuració, Tauler de control i seleccioneu Pantalla.
  • Seleccioneu la pestanya Presentació i cliqueu sobre Combinació de colors, desplegueu el menú clicant sobre la fletxa negre, i seleccioneu Negre alt contrast.

Aquesta finestra també apareix clicant en algun punt de l'escriptori amb el botó de la dreta, i seleccionant del menú l'opció Propietats.

Imatge: Propietats de pantalla

A la finestra Propietats de Pantalla, seleccioneu la pestanya Aparença. Desplegueu el menú Combinació de Colors, clicant sobre la fletxa negra, i seleccioneu Negre alt contrast. Si en seleccioneu altres, podeu comprovar els efectes que es produeixen en les diverses opcions. Heu de marcar-les amb el ratolí i després prémer D'acord. Si cliqueu el botó Aplica, s'activen els canvis.

Les més adequades per millorar el contrast de la pantalla són: Estàndard del Windows (gran), Estàndard del Windows (molt gran), Negre alt contrast (gran) i Negre alt contrast (extragran).

Vigileu!!! Com tornar a la configuració inicial

Per tornar a la configuració inicial que teníeu, cal que a la finestra Opcions d'accessibilitat, pestanya Pantalla, desmarqueu l'opció Utilitza l'alt contrast i premeu sobre Acceptar.

Canviar la mida de les icones

Seleccioneu Efectes. Una opció interessant és la d'Usar Icones Grans, que ens permet tenir totes les icones de mides més grans per a l'escriptori, les barres d'eines, etc. També es poden fer més grans a través de l'opció Opcions Avançades, que expliquem a continuació.

Finestra Opcions Avançades de Presentació. Desplegueu el menú Elements i busqueu Icones.

Imatge: Opcions de configuració avançades

Us proposem…


Ara feu una configuració personal, amb gran contrast de colors i lletres grans, que pugui ser d'utilitat per a un alumne amb dèficit de visió:

  • Aneu a la pestanya Temes de la finestra Propietats de Pantalla. Podeu partir de qualsevol model de configuració de l'apartat. No treballeu amb el model Estàndard del Windows per evitar fer-hi modificacions.
  • Dins la pestanya Presentació, a Element modifiqueu aquells elements que cregueu més rellevants: Barra de títol activa i el seu tipus de lletra, Barra de títol inactiva, Escriptori, Finestra…
  • Aneu comprovant els canvis que feu a la zona de previsualització de la mateixa finestra de Propietats de pantalla. Aneu a la pestanya Temes i premeu a Anomena i desa per desar amb el nom que considereu més adequat aquesta configuració de pantalla.

Comproveu com el model creat surt a la llista de configuracions definides de l'apartat Temes. Comproveu, també, com es veu aquesta configuració amb diferents programes: el Word, el Paint… Si cal, podeu modificar aquells elements que no sobresurten prou o no es veuen gaire bé, i tornar a desar la configuració amb els canvis efectuats. Sempre podeu tornar al model que teníeu anteriorment; cal seleccionar-lo del llistat de l'opció Model (per exemple, escolliu Estàndard del Windows) i premeu sobre el botó D'acord de la finestra de Propietats de pantalla.


Configuració del ratolí

  • Propietats generals del ratolí.
  • Tipus de punters de ratolí.
  • Instal·lació de punters.
  • Guardar una combinació específica amb un altre nom.
  • Desplaçament del ratolí.

El Windows XP permet configurar el ratolí a les necessitats dels usuaris. Per als alumnes amb dèficits de visió, es poden canviar els punters del ratolí fent-los més visibles: més grans, de diferents colors i més destacats.

També és possible modificar la velocitat del moviment del punter del ratolí per la pantalla i afegir-hi un deixant o rastre per fer-lo, també, més visible. A més, hi ha la possibilitat de crear punters de ratolí propis des de programes de creació d'icones, per adaptar-los encara més a les necessitats dels alumnes. Així com baixar-los d'adreces gratuïtes d'Internet.

Tipus de punters

La pestanya Punters permet configurar tots els punters del ratolí per a les diferents accions. Aquesta possibilitat és molt adequada per a alumnes amb problemes de visió.

A Combinació hi ha una llista de configuracions ja definides que presenten diferents models de punter, amb la característica de ser molt vistosos: de diferents mides i colors. Són molt interessants per a alumnes amb dèficits de visió els models següents:

  • El Windows invertit (enorme)
  • El Windows negre (enorme)
  • Estàndard del Windows gran

Imatge: Propietats de ratolí

Seleccioneu el model Windows invertit (enorme). A la finestra de previsualització podeu veure quin punter de ratolí hi ha per a les diferents opcions. Si premeu el botó Aplica, s'activa aquesta configuració i de seguida podeu veure com és la fletxa del punter del ratolí. Per veure el punter del ratolí de les altres accions, heu d'obrir algun programa. Obriu el Word, escriviu alguna frase, inseriu alguna imatge predissenyada… i veureu diferents punters en acció.

Comproveu els punters dels altres models seguint les passes del punt anterior. Sempre podeu tornar al model de configuració de ratolí que teníeu, seleccionant el model Estàndard del Windows en cas de ser aquest el model que teníeu.

També hi ha la possibilitat de canviar el punter d'alguna acció concreta de qualsevol model de configuració de punters.

Instal·lació de punters de mida més gran

Una opció que s'ha de contemplar és la possibilitat d'instal·lar altres punters de mida més gran.

  • Primer heu de buscar els nous punters. A la xarxa es poden descarregar punters diferents, però heu de tenir presents les necessitats dels vostres alumnes discapacitats visuals: mida gran, perfil ben definit, color contrastat respecte al fons de l'aplicació.
  • Un cop teniu un recull de punters nous, els podeu guardar tots en una carpeta que podeu anomenar Cursors Grans (podeu posar el nom que vulgueu sempre que sigui significatiu per a vosaltres). De moment podeu crear la carpeta nova amb els punters al vostre escriptori. Feu clic amb el botó dret del ratolí i seleccioneu l'opció Copiar, per tenir ja preparada l'acció que heu de fer posteriorment.
  • A continuació, aquesta carpeta nova que heu creat, l'heu de guardar al disc dur del vostre ordinador. Per això, heu d'anar primer a la unitat C, allà anar a la carpeta Windows i buscar-hi la carpeta Cursors. Com que ja heu copiat abans la carpeta, ara, que sou dintre de la carpeta Cursors, podeu Enganxar la vostra carpeta Cursors Grans (per enganxar, podeu anar a la barra de menú Edició/Enganxa).

També podeu copiar els cursors directament dintre sense que estiguin dins de la vostra carpeta, però és una manera de tenir controlats i separats els cursors que són del sistema dels que vosaltres heu pogut descarregar de qualsevol lloc.

  • Ara ja els teniu al vostre sistema (podeu esborrar la carpeta que teniu a l'escriptori).
  • A continuació, heu de poder seleccionar el punter que heu descarregat. Per això heu d'anar a Tauler de control / Mouse, i a la finestra Propietats de: Ratolí seleccionar la pestanya Punters.
  • En aquesta finestra, busqueu el botó Navega, situat a la part inferior dret. Aquest botó obre una finestra que us permet navegar fins a la vostra carpeta i recuperar el punter.
  • Cliqueu Aplica i D'acord, i ja tindreu el nou punter.

Desplaçament del punter i millora de la visibilitat

A la finestra Propietats de: Ratolí hi ha la pestanya Opcions del Punter. A l'opció Moviment, hi podeu modificar la velocitat del punter, ajustar-lo, o realitzar uns canvis en la visibilitat.

Imatge: Propietats de ratolí

A Desplaçament desplaceu el marcador cap a la velocitat Ràpida. Premeu sobre Aplica i comproveu el desplaçament del ratolí. Una velocitat de desplaçament del punter del ratolí massa ràpida no es aconsellable d'usar, perquè fa més difícil el control visual del punter. Comproveu, ara, una velocitat de desplaçament ben Lenta. Premeu sobre Aplica. Com veieu, tampoc és aconsellable per a la majoria d'alumnes, encara que sí que és molt útil per a alumnes amb dificultats de precisió en l'ús del ratolí causades per dèficits motrius.

Per als alumnes amb dificultats de visió, és molt útil activar el deixant del punter, ja que en facilita molt la localització a la pantalla i també fa més fàcil seguir-ne amb la vista el desplaçament.

  • Marqueu el requadre de l'opció Mostrar el deixant del punter del ratolí de l'opció Visibilitat. Desplaceu el marcador cap a la posició Llarg. De seguida podeu veure'n l'efecte. Aquesta opció no sempre és recomana per a alumnes de baixa visió perquè pot arribar a confondre més que no pas ajudar.
  • També pot ser útil que mentre s'escriu que no aparegui el punter per evitar als alumnes de baixa visió tenir més distorsions visuals.
  • Marcar l'última opció permet en qualsevol moment trobar de nou la seva posició, ja que de vegades els alumnes amb problemes visuals el poden perdre amb certa facilitat.

Accessibilitat sistema operatiu Linkat

Al sistema operatiiu Linkat també podem millorar la visualització de la pantalla a les persones amb discapacitats visuals. A continuació us mostrem com podem modificar alguns aspectes de l’accessibilitat del sistema operatiu linkat.

  • Millorar la visió de pantalla.
  • Configuració del ratolí.

Millorar la pantalla

A la finestra Preferències trobareu el lloc on poder canviar les opcions de la pantalla.

Imatge: Preferències

En la finestra següent trobareu les opcions de la pantalla.

Imatge: Opcions de pantalla

A continuació veureu com es pot obtenir, també, el Negre alt Contrast:

Imatge: Pantalla

Configuració del ratolí

A Preferències del ratolí, podeu mirar a Botons, Cursors i Moviment. Si obriu Cursors podreu veure les opcions per canviar la mida del cursor i l'opció de Localitzar el punter.

Imatge: Configuració del ratolí

Tingueu en compte: Sobre la Linkat

Linkat és la distribució GNU/Linux, que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya distribueix. L'escriptori que utilitza és el Gnome. Inclou la possibilitat de realitzar els mateixos canvis respecte als cursors que el Windows. En el curs "D111: Iniciació a la Linkat 3.0", mòdul 4, pràctica 4, es mostra com es pot realitzar. En el Linkat la interfície és en català, però no hi ha canvis de contingut.