Aspectes rellevants de l'alumnat amb baixa visió

El desenvolupament cognitiu de l’alumnat amb baixa visió és equiparable al de les persones amb visió normal. Aquests alumnes, però, poden presentar, en major o menor grau, algunes de les característiques comuns a les dels alumnes que tenen ceguesa. Ens trobem davant un col·lectiu poc homogeni pel que fa a les característiques visuals que presenten, amb una casuística molt diversa segons el grau de visió, la possible presència d’alteracions del camp visual, de nistagme, enlluernaments, etc. i el pronòstic estable o evolutiu de la patologia causant de la baixa visió.

Els nens i les nenes amb baixa visió necessiten un treball exhaustiu d’entrenament visual des de ben petits per aconseguir un màxim aprofitament del seu potencial de visió. Altrament, fins i tot les funcions visuals més bàsiques d’atenció a l’estímul, fixació, seguiment de l’objecte i exploració, en resultarien inhibides a causa de la major dificultat per desenvolupar-se espontàniament. Un bon treball en aquest nivell serà fonamental per al desenvolupament de les funcions perceptives visuals imprescindibles per a la comprensió i la integració dels objectes, de l’espai i del món que ens envolta en general.

Imatge: Mirem i observem




En el treball amb nens i nenes de baixa visió cal vetllar per la qualitat de les informacions visuals percebudes. Veure i interpretar no són conceptes sinònims quan treballem amb aquesta població. Les imatges poden arribar als canals visuals distorsionades, borroses o fragmentades. Des de la intervenció educativa caldrà possibilitar i donar estratègies al nen o nena de baixa visió per tal que pugui observar amb les màximes garanties de qualitat. Algunes d’aquestes estratègies poden ser l’apropament dels objectes, buscar les millors condicions lumíniques possibles, complementar la percepció amb informacions sensorials dels altres sentits i acompanyar-la de llenguatge descriptiu. Malgrat tot, cal tenir en compte el que ens diu N. Barraga: “cap nen no funcionarà visualment més enllà del seu nivell de desenvolupament maduratiu ni de la seva capacitat mental general.” (1986).

A finals del cicle inicial, aproximadament, es podran oferir, si cal, ajudes òptiques addicionals -de prop i/o de lluny- per incrementar el rendiment visual. Ho tractarem en aquest mateix mòdul.

Un dels objectius generals de la intervenció educativa amb aquest alumnat és el d’aconseguir que l’alumne/a amb discapacitat visual adquireixi una consciència real de les seves possibilitats i limitacions, i pugui assolir un desenvolupament harmònic de totes les seves potencialitats.

Baixa visió: peculiaritats dels processos d'ensenyament i aprenentatge

Realitats diverses

Resulta difícil fer-nos una idea sobre quant i com hi veuen realment els alumnes de baixa visió. Els informes oftalmològics aporten dades de valoració objectives obtingudes en un context controlat, però aquests resultats no aporten suficient informació sobre el rendiment visual que un determinat nen o nena serà capaç d’obtenir en cadascun dels contextos de les seves activitats quotidianes. No sabem amb quina precisió pot veure les coses que l’envolten, quins detalls se li escapen i quan cal, en conseqüència, oferir-li ajuda. Per altra banda, el nen/a de baixa visió no sempre és conscient dels detalls que se li escapen. Està acostumat a la qualitat de la seva visió però no pot saber, perquè no ho ha experimentat, què i com veu la mateixa situació una persona sense aquest dèficit.

Els alumnes amb baixa visió desenvolupen les seves pròpies estratègies per compensar les dificultats visuals. L’autonomia adquirida en els entorns habituals i coneguts pot confondre’ns respecte al seu potencial real de visió. Aquestes limitacions es fan paleses en el moment de fer activitats en entorns no habituals i poc controlables, posem per cas, sortides escolars, festes amb molt de moviment, etc. Serà en aquestes ocasions on els mestres hauran de fer una especial atenció a les necessitats d’ajuda que l’alumne manifestarà. Malgrat tot, els alumnes de baixa visió, especialment en l’edat adolescent, no sempre accepten de bon grat les ajudes que se’ls ofereixen; volen passar desapercebuts en allò que té a veure amb el seu dèficit.

Vegeu la següent adreça d’Eschenbach on s'expliquen tipologies de visió, i permet experimentar amb canvis de contrast i mida (Ctrl +/-, o bé, Ctrl i rodeta del ratolí)

http://www.eschenbach-optik.com/es/Enfermedad_del_ojo.480.0.html?&L=4


Us proposem…
Quins aspectes tindríeu en compte en organitzar una sortida amb la classe on hi ha un alumne amb baixa visió?

Ubicació a l’aula i adaptació del lloc de treball

Els alumnes amb baixa visió necessiten les condicions lumíniques adequades al seu tipus de visió, i això no sempre és sinònim d’alta intensitat. Disposar de les condicions idònies d’il·luminació facilitarà l’optimització del potencial de visió. Hi ha patologies visuals, com per exemple les derivades d’una condició d’albinisme, que provoquen intensos enlluernaments, per la qual cosa, aquestes persones treballaran més còmodament amb intensitats moderades de llum. El professional especialista farà la valoració adequada per a cada cas.

A tall d’exemple, i amb caràcter genèric, podem analitzar una possible ubicació d’aquests alumnes en una aula que disposi de finestres en una de les parets. El nen o nena s’hauria de situar de manera que la llum exterior accedeixi lateralment al seu lloc de treball per evitar enlluernaments, mai orientat directament a la font lumínica. A alguns alumnes se’ls prescriurà un llum-flexo de sobretaula addicional. Igualment se li proporcionarà una taula reclinable (o faristol de sobretaula) per facilitar les tasques de lectoescriptura amb una postura corporal el màxim de saludable. No oblidem que sovint la distància de treball d’aquests alumnes entre ulls i paper és de 5-10 cm. Amb la inclinació del lloc de treball aconseguim, per una banda, millorar la postura de la columna vertebral, i, per altra banda, buscar la perpendicularitat entre ull i paper per optimitzar l’eficiència visual.

Imatge: Aula de classe


En una aula de distribució lineal l’alumne hauria d’estar situat a primera fila. Això augmentarà les possibilitats de visió de la pissarra amb les ajudes òptiques pertinents (telescopi-monocular per a la visió de lluny), o el fet de poder-se aixecar per poder llegir el que hi ha escrit, en cas de no poder utilitzar una ajuda òptica. Aquesta ubicació també facilitarà al mestre/a poder-li apropar làmines, o materials que ensenyi al conjunt del grup. Caldrà vetllar, però, que la situació no suposi un aïllament dels companys, de manera que el fet d’apropar-lo a l’escenari de les explicacions no comporti estar-hi sol. A partir d’una edat, i a causa del desplegament de recursos materials que requereix el seu treball (faristol, flexo, ajudes òptiques), serà convenient que l’alumne/a disposi d’una taula addicional per poder organitzar millor el seu material.