Mòdul 2 - Pràctica 4

Quan l’alumne/a ja ha adquirit l’aprenentatge de la lectura i l'escriptura, s’ha de vetllar per un correcte aprofitament del seu potencial visual. Haurem d’utilitzar una prova adequada a l’edat per avaluar el nivell de funcionalitat visual i establir el programa de treball necessari per continuar compensant aquells aspectes que encara es poden optimitzar.

Entre tercer i quart de primària, es passa individualment la llista de control del “Mira i Pensa” (traduït i adaptat del “Look and Think”, d'E. K. Chapman, M. J. Tobin i altres), que consisteix en una seqüència ordenada i de dificultat progressiva d’experiències visuals. S’ha constatat que les pròpies capacitats, la naturalesa de la deficiència visual, l’experiència visual, l’entorn cultural i social i altres variables, influeixen en la capacitat del nen/a per distingir i categoritzar conceptualment el món que capta a través d’una visió imperfecta. De vegades, els millors resultats no són atribuïbles a una major visió, i a l’inrevés, alumnes amb una bona resta visual donen respostes deficients.

Llista de control “Mira i Pensa” (“Look and Think”), d'E. K Chapman, M. J. Tobin, F. H. Tooze i S. Moss. El programa està basat en els estudis de la Dra. Barraga.

Amb l’aplicació de la llista de control obtenim un perfil del funcionament visual del nen/a en cada una de les àrees de percepció visual que s’avalua.

L’objectiu de la llista de control del “Mira i Pensa” és observar el nivell de funcionament visual del nen/a a fi de proporcionar als mestres especialistes en discapacitat visual una sèrie de punts que els ajudin a avaluar les tècniques de percepció visual de l’alumne/a i facilitar l'orientació del treball posterior.

Disposició i agrupació de les unitats

La llista de control consta de 18 unitats de tècniques que s’han agrupat amb la idea de permetre una fàcil administració.

S’inicia amb quatre unitats relacionades amb els objectes tridimensionals.

Segueixen nou unitats referides a les representacions bidimensionals.

Després hi ha tres unitats que exigeixen que el nen/a i/o el professor/a actuïn o dibuixin.

Les dues unitats finals es refereixen a la diferenciació i designació de colors.

No se suggereix en absolut que els usuaris hagin de veure’s obligats a administrar la llista de control segons aquest ordre, però a la pràctica s’ha comprovat que la disposició és adequada.

Observeu el "Material Mira i Pensa”. (Feu clic per avançar fins a l'ítem 18.)

Objectes tridimensionals

1. Designació: objectes tridimensionals (reals).

2. Designació: models tridimensionals (miniatura).

3. Discriminació: objectes tridimensionals (trobar el diferent).

4. Equiparació: objectes tridimensionals (trobar el que és igual).

Representacions bidimensionals

5. Equiparació: objectes bidimensionals (trobar el que és igual).

Es tracta d’observar si el nen és capaç d’utilitzar una estratègia d’exploració sistemàtica lineal (moviment dels ulls).

6. Perspectiva simple: dibuixos bidimensionals (assenyalar el que és més a prop).

Permet valorar la capacitat d’interpretar “convencions” del disseny pictòric (perspectiva).

7. Utilització de trets crítics: dibuixos amb traçat discontinu.

Ajuda a observar els procediments de recerca adequada (“tancament” visual en trets crítics: completar allò que és incomplet).

8. Designació i descripció: fotografies.

Permet explorar els criteris que el nen/a utilitza per prendre decisions. La incapacitat d’obtenir informació de les fotos ens alerta de la dificultat d’obtenir informació de les fotos de textos escolars.

9. Designació i descripció: dibuixos.

Indica la facilitat d’extreure el significat de les il·lustracions dels llibres de text corresponents a la seva edat. Possibilita veure la deducció. (Hi ha el dibuix d’un naufragi que per interpretar-lo cal observar i interpretar els diferents elements de la làmina.)

10. Percepció de la simetria.

11. Percepció de models.

12. Classificació d’expressions facials: fotografies.

13. Identificació a partir de postures corporals: dibuixos.

Unitats que exigeixen que el nen i/o el professor actuïn o dibuixin

14. Percepció de gestos i moviments corporals (badall, caminar de puntetes…).

15. Coordinació oculomanual: laberint de paper i llapis.

Es comptabilitza el temps invertit en la resolució de la prova. Els nens petits amb visió normal van dominant gradualment aquestes tasques a mesura que desenvolupen les habilitats psicomotrius i visomotores. Segons la patologia, parts de la figura poden quedar fora del camp visual. La incapacitat de preveure canvis en la direcció del recorregut, condiciona la lentitud en l’execució de la tasca. Permet fer-nos una idea dels problemes que l’alumne/a pot tenir en la lectura i l'escriptura.

16. Coordinació oculomanual: tauler magnètic.

L’alumne/a disposa de 15 segons per posar unes peces imantades entre dues línies marcades en el tauler (vegeu la fotografia en el "Material Mira i Pensa” exposat abans). Intervé la precisió i la velocitat. N’hi ha que sacrifiquen l’exactitud per la velocitat i d’altres prioritzen la perfecció. És important observar quina mà s'utilitza.

Colors

17. Diferenciació de colors.

Ens proporciona informació sobre el sentit que té el nen/a dels colors. Ens permet distingir la “ceguesa als colors” de la “ignorància dels colors”. És important tenir-ho en compte de cara a l’ajuda de referències en orientació i mobilitat.

18. Designació de colors.

És una ampliació de l’anterior. Ens pot informar de la possibilitat de discriminar un color d’un altre (si dóna el mateix nom a dos colors) i també ens informa de la capacitat de designar correctament els colors.

Una vegada efectuada la llista de control, es registrarà la puntuació total de cada una de les 18 unitats al full de resum i es realitzarà el “Perfil”. Aquest ofereix una representació gràfica del grau de l’èxit del nen/a, basat en els nivells de desenvolupament assolits en cada una de les tècniques examinades en la llista. Hi ha tres fases de rendiment possibles en cada una de les tècniques: a) desenvolupat, b) parcialment desenvolupat, c) infradesenvolupat. Les àrees febles i fortes de rendiment s’evidencien en la irregularitat del perfil; quan la gràfica es desvia cap a l’esquerra de les tres columnes, indica que el nivell és baix.

Observeu un full perfil.

A) Sobre la informació de què disposen els alumnes:

• Falta de vocabulari bàsic.

S’observa que, encara que el nen/a sigui capaç de “veure” l’objecte, el nom no forma part del seu vocabulari, i el designa explicant la seva funció.

• Generalització del concepte.

Es designa l’objecte amb el nom d’un altre que té la mateixa funció. Per exemple, tot el que serveix per beure és un vas.

• Falta de recursos bàsics per identificar una acció.

Per exemple, entre diversos dibuixos d’homes se’ls demana el que està corrent i, en lloc de mirar les cames, comencen a mirar desordenadament.

• Dificultats per interpretar caracteritzacions.

Qualsevol nen/a té suficient informació extreta de còmics, passatemps, etc., per interpretar correctament la caricatura d’una persona o d’alguna cosa. Els nens/es amb baixa visió presenten molts problemes en aquest aspecte.

• Creativitat i imaginació.

Acostumen a ser lacònics en les respostes, i una situació visual no els estimula a crear, ni els recorda res que hagin experimentat.

B) Sobre la capacitat d’imitació:

• Expressions facials.

El fet que els costi imitar les expressions comporta que la interpretació sigui errònia; confonen, sobretot, la ira amb la tristesa. En l’expressió d’alegria, la boca és una dada que per a alguns és la clau de l’èxit, però a d’altres els desorienta encara més i poden confondre-la amb la còlera.

• Gestos corporals.

S’observa que de vegades el nen/a és capaç de copsar visualment el gest que fa el mestre/a, ja que sap explicar-ho, però no sap interpretar-ho.

C) En referència al ritme de treball: En general, per al nen la prova suposa un esforç, ja que el seu ritme és lent. Això es tradueix en:

• Triga més temps a realitzar una tasca que requereix una comprovació visual.
• Manifesta cansament i apareix el desinterès.

D) Estabilitat emocional:

• Inseguretat. Moltes vegades les respostes vénen precedides per: “Crec que és…”, “No estic segur/a, però…”, "Pot ser…?".
• Es detecta sovint una baixa autoestima.

E) Percepció visual:

1. Coordinació visomotriu En aquesta àrea hi ha dos aspectes:

• El nivell d’eficiència del nen/a està poc relacionat, en general, amb la resta de la prova. Es dóna el cas de qui obté un rendiment molt baix en les altres unitats, però en canvi té una bona coordinació visomotriu.

• El resultat del laberint i el del tauler no tenen res a veure entre si.

Un nen pot tenir una bona coordinació en tasques relacionades amb visió propera, lectura i escriptura, però no tenir-la per a altres de relacionades amb el vestit, habilitats de vida diària, orientació, etc. El cas es pot produir també a la inversa.

2. Percepció figura/fons.

Per facilitar aquesta capacitat al nen/a amb baixa visió, és fonamental crear un bon contrast.

3. Constància perceptual.

Alguns nens han tingut dificultats per distingir un objecte en la posició que se’ls presenta; en canvi, l’han sabut reconèixer quan hem canviat la posició. Així mateix, alguns identifiquen un objecte en tridimensional, però no en foto o en dibuix, i a l’inrevés. Les dificultats que tenen els nens amb baixa visió per generalitzar queden de manifest en la prova, per exemple han dit: “Sembla una tassa però no ho és, perquè les tasses són més grans i de color marró”.

En general en aquesta etapa cal incidir en la part de representacions bidimensionals, especialment en interpretació d’imatges: fotografies, dibuixos, esquemes gràfics, còmics. Hi ha força material editat. Alguns aspectes es poden treballar amb l’ordinador. Pràctica 3.

És necessari que la família estigui assabentada en tot moment de les informacions que fan referència a l’aprofitament i rendiment visual del seu fill/a. Convé comentar-los les proves d’una forma detallada i molt pràctica, suggerir-los activitats i donar suport a les seves idees. Cal ajudar-los a veure la importància de la seva actitud i col·laboració, ja que això repercutirà positivament en l’evolució i el rendiment visual del seu fill/a.