Als nens/es d'entre 3-4 anys, se'ls passa individualment el “Procediment de Valoració Diagnòstica” (PVD) de la Dra. Barraga, basat en el desenvolupament normal del sistema visual, en la identificació de les diferents funcions visuals, i en l’especificació de les tasques visuals que es relacionen amb les diverses etapes de desenvolupament. Així, tal com descriu la Dra. Barraga, i aplicant els programes que ella proposa, es realitza una avaluació inicial, que ens dóna idea dels aspectes que s’han de treballar amb cada nen/a. A partir dels resultats és convenient prendre consciència de les àrees que cal exercitar i elaborar un programa per poder-ho dur a terme amb la família, a l’escola i amb la intervenció del mestre especialista en discapacitat visual.

Al final de l’etapa de educació infantil (5 anys) es torna a repetir l’avaluació amb el mateix mètode de la Dra. Barraga, però només els ítems que no s’havien superat als 3-4 anys, per veure’n l’evolució. A partir dels resultats es pot tenir una idea més concreta de les tasques que cada nen/a pot realitzar utilitzant la visió. Habitualment ja està definit el codi de lectura i escriptura, però si hi ha dubtes serà en aquest moment quan tindrem més elements de decisió per prendre una opció.

És un instrument clínic per obtenir informació específica del nivell de funcionament visual del subjecte amb baixa visió. El Procediment de Valoració Diagnòstica consta de 40 ítems de valoració en relació amb les vuit categories de desenvolupament visual. Els resultats s’anoten en la “Taula de registre”. Són molt importants les condicions físiques, psicològiques i ambientals.

Per poder assegurar una exacta interpretació i comprensió dels termes que es presenten en el programa, és important consultar:

definicio_de_termes_barraga_.pdf

Material Barraga. Feu clic per avançar en la presentació i visualitzar tots els ítems.

• Cal que l'alumne prengui consciència de les seves possibilitats i limitacions visuals. Fomentarem l'hàbit d'apropar-se tant com necessiti a allò que hagi de veure.

• Convé treballar les habilitats visuals de prop per compensar les limitacions en la visió de lluny.

• Entrenarem el treball a diferents distàncies: convergència i acomodació visual.

• És imprescindible fomentar al màxim la coordinació mà-ull.

• La manipulació d'objectes ajudarà a consolidar la integració perceptiva i potenciarà les habilitats de motricitat fina.

• És fonamental una bona integració de l'espai. Un bon recurs pot ser el joc amb construccions, que també serà útil per controlar i mesurar l'activitat motora i de força.

• Cal fer especial atenció a la correspondència tridimensional/bidimensional (relacionar objectes reals o miniatures amb la seva representació gràfica).

• Altres aspectes que és necessari treballar són: lectura de la imatge, identificar les parts petites de dibuixos i fotografies, ordenar seqüències, realitzar puzles (tenint més en compte la imatge que no pas l’encaix), resoldre laberints, practicar el dibuix (donar estratègies i esquemes de dibuixos) i fer pintura.

Per treballar tot l'esmentat anteriorment es poden aprofitar els jocs que hi ha a l’escola, tant a classe com al pati.

Segons els escrits de Marianne Frostig, el període normal de desenvolupament màxim de la percepció visual es troba entre els tres anys i mig i els set i mig, aproximadament. El nen/a amb discapacitat visual greu, a causa d’un menor nombre d’estímuls visuals, pot presentar un retard en el desenvolupament de l’esmentada percepció.

L’eficiència en la percepció visual ajuda el nen/a a aprendre a llegir, escriure, fer ús correcte de l’ortografia, realitzar operacions aritmètiques i a desenvolupar les altres habilitats necessàries per tenir èxit en la tasca escolar.

El cicle inicial és el moment fort de l’aprenentatge i el domini de la lectura i l'escriptura. Si l’alumne té una discapacitat visual greu, s’ha de posar especial atenció al desenvolupament de la percepció visual.

Aquest test està dissenyat per administrar-lo a alumnes de visió normal. Ja fa més de 15 anys que vàrem començar a passar-lo als nens de cicle inicial. Ho fem col·lectivament a l’inici de 1r. A partir dels resultats és convenient prendre consciència de les àrees que cal exercitar i elaborar un programa per poder-lo dur a terme amb la família, a l’escola i amb el mestre/a especialista en discapacitat visual.

A segon de primària, a final de curs, tornem a passar el Frostig sencer, també en grup. Comparant els resultats es pot veure l’evolució que ha fet l’alumne/a, i això permetrà ajustar les tasques específiques que caldrà dur a terme.

Adaptacions del test:
A causa que no és un test específic per baixa visió, s’han realitzat algunes adaptacions d’accessibilitat.

Ambientals: Utilitzar faristol quan calgui; adequar al tipus de llum necessària per a cada alumne.

Instrumentals: Substituir el llapis pel retolador, quan es consideri necessari. Donar els colors seleccionats a aquells alumnes que tenen una patologia que els impedeixi distingir el color.

Les explicacions es fan col·lectives, però assegurant que vegin els exemples.

Observar i prendre notes de les estratègies específiques que cada alumne fa servir per realitzar la prova.

Valoració: Als alumnes de 1r se’ls ha avaluat utilitzant sempre l’escala de 6 anys i als de 2n, segons l’escala de 7 anys.

Marianne Frostig va elaborar el “Test de desenvolupament de la percepció visual", format per cinc subtests que avaluen cinc aspectes de la percepció visual. Encara que aquests aspectes no són els únics que es posen en joc en el procés perceptiu, ocupen un lloc important i, a la vegada, tenen influència en l’aprenentatge.

Aquesta prova permet que es puguin valorar per separat diverses facetes de l’aptitud perceptiva que, segons l’experiència de l’autora i treballs d’altres persones, es desenvolupen de forma relativament independent.

L’aplicació del Frostig permet determinar les alteracions en la percepció que la insuficient activitat visual pot comportar a nens/es que pateixen discapacitats visuals.

Els cinc subtests són els següents:

• I. Coordinació visomotriu.
• II. Discriminació figura-fons.
• III. Constància de la forma.
• IV. Posicions a l’espai.
• V. Relacions espacials.

És la capacitat de coordinar la visió amb el moviment del cos o de les seves parts. Per exemple, quan volem agafar una cosa, la vista guia les nostres mans; en córrer, saltar un obstacle, xutar… la vista guia els moviments dels peus.

La realització uniforme de tota acció en cadena depèn d'una coordinació visomotriu adequada. Una mala coordinació repercuteix negativament en el domini de l’espai, tant pel que fa al moviment corporal, com en l'execució del traç.

Per adquirir una bona coordinació visomotriu cal que es tingui prèviament una bona imatge corporal (experiència subjectiva del propi cos), el concepte corporal (sensacions propioceptives, impressió d'una persona de si mateixa) i el domini de l’esquema corporal.

Problemes que presenta el nen/a amb dificultats en l’àrea visomotora

• Xoca contra les coses, ensopega.
• Li costa vestir-se, cordar-se els botons, la cremallera, lligar-se els cordons de les sabates.
• Té problemes per enfilar peces, utilitzar eines, cargolar…
• Agafa el llapis amb poca destresa.
• És poc hàbil en manipular les tisores.
• Evita o presenta dificultats en dibuixar, retallar, fer traços, acolorir, pintar.
• Les seves feines són poc polides.

Principals problemes que presenta en la lectura i l'escriptura l’alumne/a amb discapacitat visual i dificultats en l’àrea visomotriu:

La lectura suposa una discriminació i un reconeixement de símbols i una comprensió del que aquests expressen.

• Escriptura pobre comparada amb la capacitat del nen.
• Dificultat per mantenir l’escriptura recta.
• Descontrol de moviments en escriure: és molt ràpid o molt lent.
• Dificultat per escriure a la mida que li permet l’espai del full.

Vegeu exemples d'alguns aspectes de la prova de coordinació visomotriu realitzats per alumnes amb discapacitat visual.

En l’àrea de coordinació visomotriu els alumnes amb discapacitat visual presenten major dificultat que els de visió normal.

Activitats per desenvolupar la coordinació visomotriu

A) Coordinació visomotriu gruixuda (moviments de tronc, cames, braços, coll):

• Agafar un objecte d’un lloc i dur-lo a un altre.
• Fer salts, saltar a peu coix, gatejar, galopar, rodar, saltar a corda, córrer, enfilar-se, empènyer, fer salts de longitud, curses…
• Exercicis d’equilibri sobre les puntes dels peus; aguantar-se amb un peu amb els ulls oberts, amb els ulls tancats; caminar sobre un banc.
• Utilitzar tobogans, escales de tub, gronxadors i tots els elements dels parcs públics.

B) Coordinació visomotriu fina (ulls, dits, llengua):

• Manipular joguines.
• Fer construccions amb blocs, seguint models.
• Pinçar, retallar, traçar, acolorir, enganxar, enfilar, teixir, utilitzar rosques, cargols…
• Realitzar activitats que fomentin la independència personal: cordar-se i descordar-se els botons, lligar i deslligar, obrir i tancar clips, posar líquids, parar i desparar la taula, pujar les persianes, fregar, escombrar, netejar les taules…

Jocs informàtics. Observeu els jocs de control de ratolí de la pràctica 3, i més endavant en el mòdul 3, pràctica 6.

En aquesta àrea observem la influència negativa quan hi ha una sobreprotecció en habilitats d’autonomia personal del nen/a.

És la capacitat de seleccionar correctament els estímuls que interessen i ignorar la resta. La figura destaca i es converteix en el centre de la nostra atenció.

Problemes que presenta el nen/a amb dificultats en figura/fons

• Es mostra desorganitzat, desatent, l’atenció li salta d’un estímul a un altre, encara que no tingui relació amb allò que fa.
• Es distreu amb els estímuls del voltant.
• Desvia el seu centre d’atenció.
• Omet parts.
• És incapaç de seleccionar detalls importants.

Principals problemes que presenta en la lectura i l'escriptura l’alumne/a amb discapacitat visual i dificultats en figura/fons:

• En la lectura perd la línia fàcilment, se salta línies senceres, omet o afegeix paraules.
• Confon paraules d’aparença semblant.
• Ignora la puntuació.
• En llegir necessita assenyalar les paraules.
• Té dificultat per organitzar el treball escrit. No segueix un ordre.
• En els fulls de treball se salta operacions, problemes…
• En copiar omet paraules o línies senceres.
• No respecta els signes matemàtics.
• Té problemes en treballar amb gràfics.
• Presenta dificultats en el diccionari, índex…
• Veu les lletres i les paraules com si es fonguessin: cl = d, a les = ales.

Vegeu exemples d'alguns aspectes de la prova de figura/fons realitzats per alumnes amb discapacitat visual.

Els alumnes de molt baixa visió, i/o segons el tipus de patologia visual (que comporti problemes de camp visual), mostraran especial dificultat en les habilitats de figura/fons.

Activitats que fomenten la discriminació de figures (figura/fons)

• Realitzar activitats a l’exterior: saber distingir un arbre, un fanal, un cotxe, una casa…
• Escollir un objecte específic (joguina, bloc, peça…) d’una caixa que en contingui molts.
• Buscar en una habitació tots els objectes d’una forma determinada (circular, rectangular…), o color, o mida.
• Agrupar o classificar objectes d’acord amb una característica.
• Classificar els mateixos objectes segons dues o més característiques.
• Buscar objectes específics en un dibuix o làmina.
• Trobar objectes determinats en un supermercat, papereria…
• Mirar llibres, revistes i buscar una sola imatge.

Jocs informàtics. Observeu els jocs de figura/fons de la pràctica 3.

És la possibilitat de percebre que un objecte té propietats invariables, com forma, posició i mida específics, encara que la imatge variï.

La constància perceptual ens permet reconèixer un objecte malgrat que es presenti des d’un angle diferent (un cavall vist de front, de costat…), tingui un color diferent o sigui d’una altra textura.

També ens permet reconèixer objectes tridimensionals dibuixats en pla bidimensional i a l’inrevés; reconèixer la dimensió real d’un objecte, independentment dels factors que poden canviar, per exemple, la pilota de reglament de futbol que és lluny, encara que es vegi més petita, té les mateixes dimensions que la que tenim a les mans.

Problemes que presenta un/a nen/a amb dificultats en la constància de la forma

• Incapacitat de reconèixer un objecte si varia la mida, el color o la posició.

Vegeu un exemple d'un aspecte de la prova de constància de la forma realitzat per un/a alumne/a amb discapacitat visual.

Principals problemes que presenta en la lectura i l'escriptura l’alumne/a amb discapacitat visual i dificultats en constància perceptual:

• La mida de la lletra és irregular.
• Confon lletres que tenen forma semblant: n = r, f = t.
• Barreja escriptura cursiva amb la d’impremta.
• Traça lletres majúscules a meitat de la paraula o frase.
• És incapaç de reconèixer paraules familiars si estan escrites en un estil diferent, impreses o en color.
• No reconeix un problema matemàtic que havia après si està escrit d’una altra forma (horitzontalment o vertical).

En aquesta àrea de constància de la forma hem observat que en els nostres alumnes hi pot influir:

• La maduresa (coneixement i domini del concepte).
• Experiències visuals (percebre la invariabilitat en presentacions diferents: gran, petit, de costat…). En general a 2n milloren aquesta àrea.
• El concepte, la percepció i, en molts casos, les dificultats visuals que suposa un problema de camp, dificultats de rastreig…

Activitats que desenvolupen la constància de la forma

• Tots els exercicis de classificació, selecció i agrupació suggerits en l’apartat anterior.
• Aprendre els noms de les figures i les formes.
• Dissenyar formes sobre taulers amb clavilles (geoplans).
• Traduir formes bidimensionals a tridimensionals i a l’inrevés.
• Ordenar objectes de forma seriada d’acord amb una característica específica: color, pes, profunditat, gruix, textura, alçada, amplada…
• Trobar objectes o formes de la mateixa mida que un model.
• Buscar en el medi ambient o en un dibuix determinades figures geomètriques.
• Exercicis de buscar i seleccionar mides.

Jocs informàtics. Observeu exemples de reconeixement de figures i formes a la pràctica 3.

Consisteix en la relació d’un objecte amb l’observador a l’espai.

Espacialment, la persona és el centre del propi món. Si la visió és completa, percep els objectes que són al davant, a dalt, a baix, al costat.

Problemes que presenta el nen/a amb dificultats en percepció de posició a l’espai

• Dificultat per comprendre les paraules que indiquen posició espacial, com: dins, fora, dalt, baix, abans, darrera, esquerra, dreta…
• Dificultat per distingir dreta i esquerra.
• No tenir domini estable de la mà.
• El dibuix de la figura humana és pobre en relació amb el seu moment evolutiu.

Principals problemes que presenta en la lectura i l'escriptura l’alumne/a amb discapacitat visual i dificultats en la percepció de posició a l’espai:

• Dificultat a veure els símbols escrits en la posició correcta respecte a si mateix.
• Percebre les lletres, paraules i/o nombres distorsionats. Això li provoca confusió: b d, p q, al la, sal als, 6 9, 27 72.
• Efectua inversions en el traç dels números: 5, 3, 7.

En aquesta àrea constatem que la majoria dels alumnes amb discapacitat visual presenten les mateixes facilitats/dificultats que les d’un alumne/a de visió normal.

Vegeu un exemple d'un aspecte de la prova de posició a l'espai realitzat per un/a alumne/a amb discapacitat visual.

Activitats que desenvolupen la percepció de posició a l’espai
A) Consciència de la imatge corporal:

• Identificar parts del cos.
• Identificar la part dreta i esquerra en el propi cos, en una altra persona i en un dibuix.
• Imitar postures corporals.
• Reproduir la figura humana.
• Realitzar exercicis que l'obliguin a creuar la línia del cos, per exemple, tocar l’ull dret amb la mà esquerra.

B) Direccionalitat:

• Reproduir moviments direccionals del cos, dibuixar-los a la pissarra i després al paper: línies cap amunt, avall, dins, fora…
• Realitzar exercicis de moviment en l’espai.
• Formular les activitats que realitza.
• Elaborar exercicis de direccionalitat, de percepció de les inversions i rotacions de les figures.

Es desenvolupa posteriorment a la percepció de la posició a l’espai i com a conseqüència d’ella.

Consisteix en la capacitat de percebre la posició de dos o més objectes en relació amb un mateix i d’uns objectes respecte a d’altres.

Així com a la figura/fons el camp visual queda dividit en dues parts, la que sobresurt (figura) i la que no molesta l’atenció (fons), en la percepció de les relaciones espacials totes les parts reben una atenció quasi igual.

Aquí no enumerem les dificultats generals que presenten els nens/es amb problemes en la percepció de les relacions espacials perquè pràcticament han quedat detallades en l’apartat anterior.

Principals problemes que presenta en la lectura i l'escriptura l’alumne/a amb discapacitat visual i dificultats en la percepció de les relacions espacials:

• Dificultat per copiar paraules, frases o problemes de la pissarra.

En les relacions espacials constatem que la majoria dels alumnes amb discapacitat visual potser presenten una mica més de dificultat que un alumne/a de visió normal, però no hi ha massa diferència. De tota manera alguns alumnes esquerrans (de mà o d’ull) i/o mal lateralitzats, manifesten més problemes en aquestes àrees.

Vegeu alguns exemples d'uns aspectes de la prova de relacions espacials realitzats per alumnes amb discapacitat visual.

Activitats que fomenten la percepció de les relacions espacials

• Copiar dissenys amb cubs, peces, clauets, mosaics.
• Reproduir de memòria els dissenys anteriors.
• Descriure’ls verbalment.
• Treballar làmines i establir relacions espacials entre els diferents elements del dibuix.
• Realitzar maquetes i plànols senzills.

Valoració de la prova

Com s’ha exposat anteriorment, s’utilitzen els barems normals del Frostig, que ens donen una valoració de cadascuna de les àrees, un quocient perceptiu i un centil.

A partir de les proves que hem passat, actualment tenim les mitjanes dels alumnes de baixa visió al llarg dels anys, i també la que correspon a cada any; actualment s’està treballant a fer una validació i establir els barems per als alumnes amb discapacitat visual.

Aquesta valoració serveix de punt de partida per veure els aspectes en els quals cal incidir més, tenint en compte que és el moment fort de l’aprofitament visual per a la lectura i l'escriptura en tinta.