Quan parlem de discapacitat visual ens podem referir a una persona cega o a una persona amb la capacitat visual disminuïda.

És a dir, quan parlem de discapacitat visual parlem de ceguesa o de baixa visió.

En la baixa visió la persona pot tenir una reducció en l'agudesa visual, que afectaria a la qualitat de visió, o en el camp visual, que afectaria a la quantitat en l'angle de visió.

Una persona amb baixa visió pot tenir dificultats per veure de prop o de lluny. Segons la patologia ocular podria tenir millor visió diürna, o gaudir d'una millor visió nocturna. Tenir visió borrosa o parcial.

D'altra banda, tant la ceguesa com la baixa visió poden ser congènites o adquirides en un moment de la vida de la persona. Això implica problemàtiques diferents, com el fet d'adquirir-se de forma sobtada i/o traumàtica, en lloc de ser gradual i progressiva, (com és el cas de la retinosi pigmentària).

• CEGUESA: Amb o sense percepció de llum.

• BAIXA VISIÓ: Per disminució en l'agudesa o per reducció del camp visual.

Una persona és cega quan no distingeix la llum de la foscor, o només té percepció de llum (Colembrander).

Quan mirem un espai, rebem informació de diferents dades que ens indica què hi ha, com és, la seva grandària, els seus colors…La nostra visió fa una síntesi d'aquell entorn. Podem dir que la vista és el sentit de síntesi. La persona que pateix ceguesa o disminució greu de visió necessita captar per parts aquell espai, analitzar els seus elements per arribar a adonar-se de la seva globalitat. Va analitzant les parts per a configurar el tot, la seva percepció és analítica.

Li cal ajudar-se de la informació que li ofereixen els altres sentits per a fer-se una composició de la realitat que té davant seu. Hi ha qualitats sensorials visuals que, per les seves pròpies característiques, no podrà complementar pels altres sentits, com és el color, la llunyania del cel… Prioritzant el sentit del tacte (que li ofereix de forma immediata la informació de la realitat) i de l'oïda, sense deixar el gust i l'olfacte, pot complementar la seva informació i així percebre el seu voltant.

Si la persona cega té més desenvolupats els altres sentits és degut a que els ha exercitat més. D'aquí la importància de l'estimulació en el nen cec o de molt baixa visió. La importància de tocar, de manipular, d'explorar, de saber interpretar auditivament, en definitiva de conèixer allò que té i que passa a l'entorn. Per accedir a la informació impresa, la persona cega ha d'aprendre un altre codi de lectoescriptura: el codi Braille. Per a poder desplaçar-se amb seguretat i autonomia, haurà d'exercitar-se en tècniques d'Orientació i Mobilitat.

Podem dir que una persona té Baixa Visió quan, després de la correcció òptica, disposa d'una agudesa visual, al seu millor ull, des de 1/10 fins a la percepció de llum i/o un camp visual igual o menor a 10ºè. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut),l'agudesa normal és de 10/10 mentre que els límits del camp visual són 90ºè en la part externa o temporal, 60ºè en la interna o nasal, 50ºè en la part superior i 70ºè en la inferior.

Hi ha tants tipus de baixa visió com persones amb la capacitat visual disminuïda. Cada persona resol de manera diferent la seva funcionalitat visual, malgrat que el diagnòstic oftalmològic sigui el mateix.

La reducció del camp central, provoca dificultats per llegir però no per fer un desplaçament. Amb la reducció del camp visual perifèric, podrà llegir, però li costarà desplaçar-se. La visió de tub o per zones de la retina, farà que ensopegui amb qualsevol obstacle, però podrà veure una imatge o detall amb nitidesa quan li coincideix dins el seu camp visual.

Quant a la tolerància a la lluminositat ambiental, hi ha persones que, degut a la seva patologia, tenen un índex de fotofòbia elevat. Són aquelles persones que necessiten un ambient bastant enfosquit per a poder veure-hi: persianes baixades a l'aula, al seu despatx, ulleres amb un filtre solar adequat… Pel contrari també hi ha persones que quan s'enfosqueix un espai o arriba el vespre, fan una reducció de la seva capacitat visual considerable: diem que pateixen ceguesa nocturna. Són persones que requereixen d'una llum ambiental addicional a la seva àrea de treball.

L'Entrenament Visual: Té com a objectiu potenciar el màxim aprofitament de la resta visual del nen, des del seu naixement. Són tècniques basades en el desenvolupament visual de les funcions òptiques, visuals i perceptives visuals. Aquest potencial de desenvolupament pot variar segons l'edat, la resta visual, i el grau de maduresa del nen. Els especialistes en el dèficit seran els encarregats d'orientar el desenvolupament d'aquest entrenament visual. Cal un treball molt acurat durant la primera infància per aprofitar el període de màxima plasticitat en el desenvolupament neurològic, en general, i de les capacitats visuals, en particular. Més endavant parlarem de quins són els períodes òptims i possibles per dur a terme aquest treball.

Rehabilitació Visual: Un cop el procés d'entrenament i desenvolupament de les funcions visuals ha arribat a un màxim potencial, s'inicia un període de rehabilitació visual que comprèn un conjunt d'exercicis, eines i tècniques per aconseguir la màxima funcionalitat visual. També podem parlar de la rehabilitació visual de persones adultes davant de pèrdues sobtades o progressives de visió.

En l'avaluació de la funció visual, cal tenir presents diferents indicadors que fan referència a la motilitat ocular, la visió cromàtica, la sensibilitat al contrast, la visió nocturna, la luminància… Però per determinar el grau de ceguesa o de baixa visió es fan servir especialment aquests dos paràmetres:

Agudesa visual: Capacitat per percebre la figura i la forma dels objectes així com per a discriminar els seus detalls. Per mesurar-la s'utilitzen generalment els optotipus o plafons de lletres o símbols. L’agudesa s’indica amb un valor numèric que relaciona la mida de la imatge vista amb la distància a la qual es veu.

Camp visual: Part de l’espai que l’ull pot veure simultàniament sense efectuar cap moviment. Capacitat per percebre els objectes situats fora de la visió central (que correspon al punt de visió més nítid).
La valoració del camp visual es realitza a través de la campimetria i s’informa amb un gràfic que mostra les àrees de visió funcionals, així com aquelles que no ho són.

Agudesa i camp incideixen molt directament en el funcionament visual i, en diferent grau, poden afectar al desenvolupament d'una persona en la vida diària, mobilitat, lectura, tasques de la llar, conduir, veure la televisió, exercici professional, estudis, accés a la informació, oci, etc.

Sensibilitat al contrast: En persones de baixa visió i amb una agudesa visual reduïda, és important tenir present quin grau de contrast, li cal, entre el fons i la forma, per a visualitzar-la d'una manera més nítida.
La valoració de la sensibilitat al contrast visual és la mesura subjectiva de l'habilitat del pacient per a detectar la presència de mínimes diferències, en qüestió de luminància entre objectes o àrees a l'espai.
La prova de la sensibilitat al contrast valora la percepció del procés visual en la fase retina/cervell, ja que a nivell cortical s'integra un codi basat en la forma i el contrast de l'estímul visual, de tal manera que la sensibilitat al contrast pot valorar la qualitat de la visió. (Lourdes Medina-Alvarez Tostado, M.C. Juan Manuel Díaz-Pérez, M.C.Francisco Durán-Iñiguez, M.C.).

Escotomes: Es designa així a un efecte o llacuna dins el camp visual. Poden ser positius quan la persona els detecta com taques fosques i negatius quan no són percebuts fins que no li fan una exploració oftalmològica.

Barem d'agudesa visual i camp visual
L'OMS, Organització Mundial de la Salut, estableix aquest barem:

• Per ser afiliat a la ONCE, cal tenir una agudesa igual o inferior a 0,10

• Per ser afiliat a la ONCE, cal tenir un camp visual igual o inferior a 10 graus

La patologia causant de la baixa visió determinarà característiques diferents d'agudesa, camp visual, sensibilitat cromàtica, sensibilitat al contrast i enlluernaments. Tot seguit veurem com aquestes diferents alteracions de la visió donen lloc a característiques visuals diferents.

Tot i que cada nen, nena o persona amb baixa visió té unes característiques visuals molt específiques, podem establir uns grups de característiques de visió funcional que, tot i exposar-nos a la simplificació, ens ajuden a entendre les diferents tipologies visuals:

• Disminució de l'agudesa visual. La visió és borrosa, sense precisió en els detalls.

• Cal apropar-se molt a les coses per veure-les mínimament bé. Amb la distància augmenten les dificultats.

• Segons la patologia causant, per exemple cataractes, poden produir-se enlluernaments.

Per optimitzar el rendiment visual d'aquests alumnes caldrà una bona il·luminació (no directa ni amb reflexes), un bon contrast en els textos i imatges que han d'emprar. En el moment adequat probablement utilitzaran ajudes òptiques (lupa, monocular o telescopi per la visió de lluny, etc.)

En diferents graus i a vegades de manera evolutiva, per exemple en una retinosis pigmentària, hi ha una reducció del camp visual perifèric. La zona afectada és la perifèria de la retina, lloc on hi ha una màxima concentració de bastons. L'efecte seria semblant a veure a través d'un forat.

• La reducció del camp perifèric fa que s'hi vegi millor de lluny que de prop.

• Comporta dificultats en els desplaçaments i el càlcul de distàncies, degut al reduït grau del camp visual útil.

• A mida que disminueix la llum es perd visió. Els bastons de la retina estan afectats i els cons, ubicats a la zona macular, són les cel·lules retinianes que mantenen funcionalitat. Però els cons no poden reaccionar als estímuls de baixa intensitat lumínica: és el que s'anomena ceguesa nocturna.

• L'agudesa visual pot estar força preservada però, tot i així, hi haurà una velocitat lectora lenta degut al poc abast de les fixacions visuals i a les pèrdues freqüents en el seguiment de lletres, paraules i, sobretot, canvis de línea.

Amb aquests alumnes caldrà treballar:

• Habilitats de rastreig i exploració de l'entorn i capacitat d'abstracció per construir un tot a partir de les parts.
• Memòria visual, que resultarà molt útil en activitats com copiar de la pissarra, i, en general, per buscar informacions i explorar l'entorn.

La zona afectada és la part central de la retina, la màcula, zona on hi ha una màxima concentració de cons, responsables de la visió dels detalls (agudesa visual).

• Resultaran afectades totes aquelles tasques que requereixin agudesa visual, fonamentalment les relacionades amb la visió de prop, per exemple, la lectura.

• Poden llegir els títols de les lliçons però resulta molt difícil la lletra petita i cal entrenament per fer-ho amb un mínim d'efectivitat.

• En visió llunyana tampoc hi ha discriminació de detalls però la visió perifèrica permet un control global de l'espai. Per tant, no presentaran grans problemes per orientar-se i desplaçar-se.

Per tasques com la lectura que requereixen agudesa visual, amb la zona macular afectada, cal fer-ho amb una fixació extrafoveal. És a dir, cal aprendre a "fixar la mirada" lleugerament desplaçada d'allò que volem veure amb detall i utilitzar una zona funcional de la retina el màxim de propera a la màcula i amb bon rendiment.

Pot donar-se el cas que afegit a una visió borrosa i/o alteració de camp visual hi hagi també algun dels efectes que veurem a continuació.

La visió resultant serà la barreja d'aquests efectes i, ja ho hem avançat, totalment peculiar per cada persona i molt difícil d'imaginar-la per part dels altres.

Nistagme

Oscil·lació ràpida i involuntària del globus ocular en una o altre direccionalitat que comporta pèrdua d'agudesa visual i dificultats de fixació visual. Sol presentar-se associat a altres patologies agreujant-ne els efectes.

Enlluernaments i fotofòbia

Intensitat lluminosa que molesta a la l'ull i dificulta la visió. En el cas de la fotofòbia produeix un efecte de tal magnitud que resulta fins i tot dolorós.

Alteracions en la percepció del color: discromatòpsies i acromatòpsies

Alteracions en la percepció i reconeixement d'un o més colors. El daltonisme és un cas particular de discromatòpsia en que resulta impossible distingir entre dos colors, generalment el verd i vermell.

L'acromatòpsia significa el no reconeixement de cap color.

La terminologia actual que fa referència a aquest dèficit varia entre els diferents investigadors i estudiosos del tema. La definició de la Wikipedia parla de Ceguesa cortical; actualment es parla més en el sentit de Dèficit Visual Cerebral (DVC). Consulteu el material complementari per saber-ne més i conéixer les estratègies instructives per treballar amb aquests alumnes.