La visió és la capacitat de percebre llum i d'interpretar-la. Dit amb tan poques paraules sembla prou senzill, però es tracta d'un procés veritablement complex que s'inicia en els ulls i es completa en el còrtex cerebral.

Habitualment pensem en l'ull com en l'òrgan de la visió, però en realitat l'hem d'entendre com una veritable prolongació del sistema nerviós central. La retina, concretament, es formarà en les etapes inicials de desenvolupament tot evolucionant a partir del cervell i mantindrà les connexions amb ell a través d'un feix de fibres, el nervi òptic.

Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt). 1. Cos ciliar, 2. Cambra posterior, 3. Iris, 4. Pupil·la, 5. Còrnia, 6. Cambra anterior, 7. Sistema trabecular i canal de Schlemm, 8. Limbe esclerocornial, 9. Conjuntiva, 10. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí, 11. Ora serrata, 12. Cristal·lí, 13. Humor vitri, 14. Vasos sanguinis de la retina, 15. Màcula retinal, 16. Fòvea central de la retina, 17. Artèria i vena centrals de la retina, 18 Nervi òptic, 19. Beina dural, 20. Disc òptic, papil·la òptica → punt cec, 21. Conducte hialoide, 22. Càpsula de Tenon, 23. Escleròtica, 24. Coroide, 25. Retina, 26. Tendó

La llum visible és l'interval de l'espectre electromagnètic perceptible per l'ull humà. Les diferents longituds d'ona d'aquest interval visible són interpretades pel sistema visual humà com a colors.

El procés o funció visual és el fenomen pel qual la llum reflectida pels objectes incideix en la retina de l'ull, on es transforma en impulsos nerviosos. Aquests impulsos són conduïts fins a les àrees visuals del còrtex cerebral. És aleshores quan s'interpretaran les informacions perceptives rebudes i se'ls donarà un significat conceptual.

El resultat final és l'escena tal i com la percebem, amb tota la seva riquesa de formes, colors, moviment, profunditat, proporcionalitat, volums, textures i, el més important, significat.

La interacció entre el sistema òptic i la retina dels ulls, les vies òptiques (nervioses) i les àrees visuals del còrtex cerebral determinaran la funció visual.

La funció visual consta de quatre fases:

• Percepció

Els músculs externs responsables dels moviments oculars obeeixen ordres dels nuclis cerebrals i s'encarreguen de localitzar i fer el seguiment de l'objecte que volem observar. El pol anterior de l'ull, format per la còrnia, l'iris, el cristal·lí, el cos ciliar i l'humor aquós, s'encarregarà que les imatges localitzades quedin enfocades damunt la retina amb la màxima nitidesa possible.

• Transformació

Els nostres ulls poden veure els objectes perquè tenen la capacitat de copsar la llum procedent d'aquests. Aquesta llum provinent de l'entorn físic, incideix i s'enfoca en els cent vint-i-cinc milions de cèl·lules receptores que formen la retina de cada ull. Aquests receptors retinians, els cons i els bastons, són cèl·lules nervioses especialitzades a convertir la radiació electromagnètica de la llum en els impulsos elèctrics necessaris per poder ser transportats a través del sistema nerviós.

• Transmissió

Els impulsos elèctrics són conduïts per cèl·lules neuronals retinianes fins a concentrar-se en el feix de fibres que forma el nervi òptic. En el seu trajecte a través de la cavitat cranial, el nervi òptic dret i esquerre coincidiran en el quiasma òptic, punt d'encreuament de fibres. En el quiasme les fibres de cada nervi que tenien l'origen en les àrees temporals de la retina continuaran el seu trajecte cap al mateix costat cranial. Però les fibres de cada nervi provinents de la retina interna -nassal- de cada ull s'entrecreuen per dirigir-se a la zona cranial oposada. D'aquesta manera la informació provinent de cada ull corresponent a un mateix costat del camp visual (nassal o temporal) serà rebuda en el mateix hemisferi cerebral.

• Interpretació

A les àrees corticals visuals es donarà significat als estímuls rebuts. Es tracta d'associar la informació rebuda a un determinat concepte, dotat de significat, que utilitzarem en la nostra vida quotidiana. En aquest procés les àrees visuals interactuen estretament amb altres àrees encarregades d'altres funcions cognitives, com per exemple la capacitat d'atenció, la memòria, la generalització de conceptes, etc. En aquest punt el cercle es tanca, perquè aquesta activitat visual cerebral actuarà enviant estímuls de tornada que guiaran i modularan el funcionament òptic (recerca, d'informació, focalització de l'estímul, seguiment, convergència i acomodació visual, etc.) Entendre aquest funcionament esdevindrà bàsic per al treball a realitzar d'entrenament i aprofitament visual amb nens i nenes de baixa visió.

L'ambliopia és una disminució important de l'agudesa visual en un ull sense que hi hagi una lesió orgànica que l'expliqui. Generalment afecta un sol ull, tot i que pot donar-se el cas que tots dos en resultin afectats en major o menor mesura.

Sovint els oftalmòlegs prescriuen oclusions oculars, pegats, per corregir l'ambliopia. Tot i que des del CREDV no s'atenen aquests alumnes perquè no els podem considerar alumnes amb discapacitat visual, us pot anar bé conèixer els efectes de dur un ull tapat.

Penseu com planificareu les activitats d'aula suposant que hi ha un nen o nena amb l'ull tapat. Recordeu que l'ull tapat és el de millor visió i que, per tant, l'alumne/a es comportarà com si tingués una baixa visió.