Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).

• Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d’assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d’una zona educativa específica. Formen el servei educatiu de zona.

• Els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) i els centres de recursos educatius per a deficients visuals són serveis educatius específics. Aquests serveis dirigeixen la seva activitat a un entorn educatiu ampli, un servei o àrea territorial.

• Els camps d’aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge relacionats amb l’estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o en el centre mateix.

Els serveis educatius específics donen suport a l’activitat pedagògica dels centres en la seva actuació amb l’alumnat amb discapacitats específiques que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. A més a més, donen atenció directa i orientació a aquest alumnat i a llurs famílies.
Són: el CREDA per a l'alumnat amb greus trastorns d’audició, llenguatge i/o comunicació i el CREDV, en col·laboració amb l’ONCE, per a l'alumnat amb ceguesa o greus trastorns de la visió. Experimentalment, alguns serveis territorials disposen de serveis educatius específics per a l'alumnat amb greus trastorns motrius i d'accessibilitat (SEEM) i per a l'alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta (SEETDiC).
Aquests serveis dirigeixen la seva activitat a un entorn educatiu ampli, un servei o àrea territorial.

En el cas concret del CREDV, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya surt publicada l’Ordre ENS/141/2012, de 18 de maig, per la qual es crea el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV) i se suprimeix l’EAP d’Escolars Invidents de Barcelona per integració dels seus professionals en el CREDV. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6141 – 4.6.2012)

• Informeu-vos dels serveis educatius de zona i dels serveis educatius específics que intervenen a la vostra escola.

Al CREDV hi ha una sèrie d'equips i de serveis adreçats a l’atenció del nadó amb ceguesa o baixa visió i a la integració escolar en etapes obligatòries i no obligatòries. Aquests equips estan constituïts per professionals amb diferents perfils professionals: mestres especialistes, psicopedagogs i tècnics especialitzats.

La intervenció incideix en tres àmbits: família, nen/a i escola, amb més atenció a un o altre segons l’edat, l’evolució del nen/a i les necessitats que se’n deriven.

Equips d'intervenció:

• Atenció primerenca: treball directe amb nens i nenes d'entre 0 i 3 anys i/o assessorament als CDIAP de zona.
• Educació integrada: suport als alumnes escolaritzats en centres ordinaris d'educació infantil, primària i secundària (obligatòria i postobligatòria).
• Atenció a nens/es amb ceguesa o baixa visió i trastorns associats.

Serveis de suport:

• Centre de producció i adaptació bibliogràfica.
• Equip de tècnics en rehabilitació bàsica (autonomia, mobilitat i rehabilitació visual).
• Equip d'especialistes en adaptacions informàtiques.
• Especialistes en educació musical i en educació física.
• Servei d'escolarització compartida.
• Biblioteca de llibres en braille i adaptacions.

Les escoles que tenen entre el seu alumnat nens amb ceguesa o baixa visió, reben el suport de professionals itinerants especialistes en l’atenció educativa d’aquesta discapacitat. La periodicitat i la tipologia de l’assessorament està en funció del tipus i característiques del dèficit, del moment evolutiu i de les necessitats puntuals que manifesta l’alumne.

La tasca realitzada per l’especialista abasta diferents àmbits d’intervenció:

L’atenció directa a l’alumne dins el marc escolar per orientar les seves necessitats educatives i treballar tècniques específiques (braille, orientació i mobilitat, estimulació visual, utilització d’ajudes òptiques, tècniques d’estudi adequades…). La coordinació i l’assessorament amb els professionals docents i d’altres equips psicopedagògics (informació sobre el dèficit, aspectes evolutius, metodologies adequades, adaptacions curriculars, sensibilització del grup-classe i del centre educatiu en general…).

El treball d’orientació envers la família (aportar informació sobre el dèficit, estratègies familiars per donar respostes adequades a les necessitats del seu fill, valoracions evolutives per ajudar a crear perspectives de futur realistes i positives, orientació per al lleure…).

El centre escolar acull l’alumne amb dificultats visuals com un més dins la diversitat d’alumnat matriculat a l’escola. Això significa que ha de tenir els mateixos referents que el seu grup de companys, és a dir, sentir-se plenament com a part integrant del seu grup, amb un tutor o tutora de referència que orienta la seva educació i amb un rol que l’inclou activament en les diferents propostes educatives i activitats d’ensenyament-aprenentatge.

La inclusió d’un alumne amb discapacitat visual a una escola genera entre el professorat, i especialment en el tutor o tutora, un seguit de sentiments i un munt d’interrogants. Sentiments diversos –a voltes ambivalents– de por, inseguretat, angoixa o il·lusió davant el repte, obren pas als dubtes sobre com donar una resposta educativa de qualitat a les necessitats peculiars d’aquests alumnes. És bo que el professorat prengui consciència d’aquests sentiments per poder abordar-los amb respostes professionals. El mestre itinerant especialista en el dèficit ajudarà a trobar estratègies educatives adequades, tot compartint la responsabilitat de les intervencions en tot allò que tinguin d’específiques.

Els nens amb discapacitat visual i les seves famílies no han de perdre la perspectiva dels referents que els vinculen a la normalitat, és a dir, el centre educatiu que els acull, el grup de companys, famílies i docents que formen la comunitat educativa i, com a element aglutinant, el tutor o tutora. Sovint les famílies d’aquests nens i nenes veuen en l’especialista la persona que comprèn les seves angoixes i necessitats, fins al punt de focalitzar en ell totes les demandes educatives. Aquest professional col·labora en l’orientació educativa de l’alumne amb discapacitat visual aportant els elements de valoració específics del dèficit. Però aquesta tasca no ha de suposar, en cap cas, la suplantació del rol aglutinant del procés educatiu que correspon al tutor. Aquest darrer, és una referència clara i necessària per a tots els alumnes i famílies. També ho ha de ser per a l’alumne amb discapacitat visual i els seus pares. El tutor, i tot el que representa, esdevé el referent que els vincula a la “normalitat”.

La coordinació entre tots els professionals resulta imprescindible: la tutoria, els mestres d’àrea, el mestre de suport a l’educació especial, l’EAP i l’especialista en discapacitat visual. Cadascú desenvoluparà el seu rol en estreta col·laboració amb els altres per donar una resposta educativa de qualitat atenent les necessitats especials de l’alumne, tenint com a referència el seu procés evolutiu i el desplegament curricular ordinari.

Mireu aquest vídeo.
És una bona mostra d'integració d'un alumne amb ceguesa en una activitat de dansa del seu grup d'aula. Un exemple de tot allò pel que treballem.