Mòdul 1. Discapacitat visual: introducció.

La població amb discapacitat visual greu és una població diversa, no tan sols per la gran heterogeneïtat en què es manifesta el dèficit, sinó per les característiques peculiars de cada persona que la fa individual i diferent a les altres. El tema d’aquest curs és la discapacitat visual en el marc educatiu i tractarem, per tant, alguns aspectes que l’alumnat amb aquesta condició comparteix en relació amb el dèficit. Però volem remarcar que aquestes característiques comuns tenen una projecció particular en cada alumne, mediatitzades per les seves peculiaritats individuals, familiars i socials. Els centres docents amb alumnat amb discapacitat visual reben el suport de professionals itinerants especialistes en el dèficit. Aquests formen part d’un programa d’intervenció educativa vinculat al Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals, fruit d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l'ONCE.

Parlar de la visió és molt més complex que parlar dels ulls. El sistema visual és una unitat funcional formada pels ulls, les vies òptiques (nervis) i el cervell. Una alteració orgànica o funcional en qualsevol d'aquests tres nivells ocasionarà discapacitat visual més o menys greu.

La discapacitat visual, en sentit genèric, és un trastorn que comporta una disminució important de la visió i que, a causa del tipus de patologia que la provoca, no és susceptible de ser compensada amb correcció òptica. Aquesta disminució de la visió pot manifestar-se en diferents graus, des d’una baixa visió moderada o severa, fins a una ceguesa total.

La baixa visió pot venir caracteritzada per una disminució de l’agudesa visual (capacitat per discriminar detalls en relació amb una distància determinada) o bé per una reducció significativa del camp visual (amplitud espacial que abraça la visió). A les limitacions en l’agudesa i/o el camp visual poden afegir-s’hi, segons la patologia causant, altres efectes com enlluernaments, nistagme (dificultat per fixar la mirada en l’objecte d’atenció) o alteracions en la percepció dels colors.

En el cas de la ceguesa caldrà considerar si aquesta és d’etiologia congènita o bé adquirida. Aquesta variable determinarà unes característiques diferencials en els processos de representació mental de la realitat. El fet que la persona hi hagi vist durant un temps de la seva vida haurà possibilitat l’elaboració d’imatges mentals amb components visuals. Aquest fet la diferencia de les persones amb ceguesa congènita i té una especial rellevància en la percepció que tindran del seu entorn.

Continguts

• En aquest primer mòdul presentem el CREDV en el marc dels serveis educatius específics del Departament d'Educació, en conveni amb l'ONCE.

• Expliquem l'estructura del CREDV, els equips i serveis que el formen i el model d'intervenció que emmarca l'actuació dels seus professionals.

• Ens introduïm en la fisiologia de la visió tractant temes com:

  • La funció visual
  • La tridimensionalitat i la percepció de l'espai.
  • La percepció del color i les alteracions cromàtiques
  • Concepte de baixa visió i ceguesa
  • Avaluació de la funció visual

Pràctiques

  • Pràctica 1: El CREDV dins els serveis educatius: Model d'intervenció.
  • Pràctica 2: Fisiologia de la visió i funció visual.
  • Pràctica 3: Percepció de l'espai i percepció cromàtica.
  • Pràctica 4: Concepte de discapacitat visual: ceguesa i baixa visió. La visió funcional.