Pràctica 4. Lectures per saber-ne més

Textos bibliogràfics citats

BERGANZA, M. R. Mujeres y medios de comunicación. Congrés «La mujer en un mundo globalizado», 2002.

CAPRILE, M. El sesgo de género en el sistema educativo. Su repercusión en las áreas de matemáticas y tecnología en secundaria (THEANO). Instituto de la Mujer. 2008.

«La distinció entre espais més regulats i espais menys regulats ens permet comprendre les dinàmiques sobre la construcció i l’emergència del biaix de gènere en l’ESO. Els espais més regulats són aquells moments o espais en què les dinàmiques escolars estan més regulades i són més predictibles. En canvi, els espais menys regulats són aquells espais o moments més informals i distesos en què l’alumnat es relaciona entre si. Ambdós espais no són categories tancades que s’exclouen, sinó que representen una forma d’interpretació espaciotemporal de les dinàmiques escolars. Els espais més i menys regulats s’entremesclen i podem trobar espais molt regulats amb dinàmiques molt reglades per la institució escolar en què apareixen moments menys regulats, més impredictibles i informals. Així, a part del temps lliure que té l’alumnat durant la jornada escolar (pati i descansos entre classes), s’han identificat certs moments que, tot i que teòricament són espais d’interacció regulada, funcionen com a espais que tendeixen a la interacció no regulada. Ens referim, per exemple, als moments en què es veu un vídeo o una pel·lícula durant la lliçó, quan tenen una estona per fer exercicis, quan la classe es fa en una aula diferent de l’habitual (tipus aula d’informàtica, laboratori de física i química, aula de tecnologia) o quan se’ls dóna un temps a classe per estudiar un examen. Durant aquest tipus de moments emergeixen una sèrie de dinàmiques entre l’alumnat i entre alumnat-professorat diferents a les que es produeixen en els espais més reglats».

ELZO, J. La familia como agente de socialización en la sociedad del siglo XXI. II Conversas Pedagóxicas. Universidad de Vigo. 6 de maig de 2003.

«Entre els joves i adolescents de l’anomenada postmodernitat, en l’àmbit occidental, la socialització es fa més aviat des de l’experimentació grupal (compartir i assajar conductes i valors) amb altres adolescents i joves i no tant des de la reproducció d’allò transmès per altres instàncies històriques de socialització com la família, l’escola, les esglésies, els partits polítics i, fins i tot, els mitjans de comunicació social. Aquests factors clàssics de socialització sembla que han perdut la capacitat de socialització, amb l’excepció de la família, durant els últims temps, important, fonamentalment com a estructura en la qual la socialització dels adolescents es du a terme, com indicarem més endavant. Concretant més, cal dir que, pel que fa als agents tradicionals de socialització que acabo d’assenyalar, els joves actuals adopten una actitud de recepció distant, cosa que fa que, més que reproductors encara crítics de normes, valors, cosmovisions, etc., els joves deconstrueixen i reconstrueixen, des de les seves experiències —principalment, tot i que no exclusivament, grupals—, allò que els agents tradicionals de socialització els transmeten, i produeixen així construccions nòmiques personals que, des de la perspectiva dels agents de socialització, poden ser vistes com a incoherents, fragmentàries, heterodoxes, etc., però que, no obstant això, per als joves tenen la virtualitat de ser pròpies, perquè són construïdes per ells mateixos i, no poques vegades, encara que no sempre, amb una coherència interna difícil de percebre des de fora».

MARTÍNEZ, C. Escuelas de iguadad. CCE Participación Educativa, 11. Juliol de 2009.

MARTÍNEZ, V.; ORTIZ M. A.; ROMÁN M. Infancia, televisión y género: Argumentos para la elaboración de una guía de contenidos no sexistas para la programación infantil de televisión. Instituto Oficial de Radio y Televisión. RTVE. 2005.

LESSER, R. Gender bias in textbooks: a hidden obstacle on the road to gender equality in education. Background paper prepared for the Education for All Global Monitoring Report 2008 «Education for All by 2015: will we make it?». 2008/ED/EFA/MRT/PI/18. UNESCO. 2007.

LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. BOE de 23 de març de 2007.

CAPÍTOL II. Acció administrativa per a la igualtat

Article 23. L’educació per a la igualtat de dones i homes

El sistema educatiu ha d’incloure entre els seus fins l’educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.

Així mateix, el sistema educatiu ha d’incloure, dins els principis de qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la igualtat efectiva entre dones i homes i el foment de la igualtat plena entre les unes i els altres.

Article 24. Integració del principi d’igualtat en la política d’educació

1. Les administracions educatives han de garantir el mateix dret a l’educació de dones i homes a través de la integració activa, en els objectius i en les actuacions educatives, del principi d’igualtat de tracte, i evitar que, per comportaments sexistes o pels estereotips socials associats, es produeixin desigualtats entre dones i homes.

2. Les administracions educatives, en l’àmbit de les seves respectives competències, han de desenvolupar, amb aquesta finalitat, les actuacions següents: a) L’atenció especial en els currículums i en totes les etapes educatives al principi d’igualtat entre dones i homes. b) L’eliminació i el rebuig dels comportaments i continguts sexistes i estereotips que suposin discriminació entre dones i homes, amb especial consideració en els llibres de text i materials educatius. c) La integració de l’estudi i aplicació del principi d’igualtat en els cursos i programes per a la formació inicial i permanent del professorat. d) La promoció de la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de control i de govern dels centres docents. e) La cooperació amb la resta de les administracions educatives per al desenvolupament de projectes i programes dirigits a fomentar el coneixement i la difusió, entre les persones de la comunitat educativa, dels principis de coeducació i d’igualtat efectiva entre dones i homes. f) L’establiment de mesures educatives destinades al reconeixement i l’ensenyament del paper de les dones en la Història.

LÓPEZ, A. La transmisión de estereotipos sexistas en la escuela obligatoria: análisis del discurso docente y del alumnado, y propuestas metodológicas que fomenten la igualdad de oportunidades entre ambos sexos en el área de lengua castellana y literatura. Instituto de la Mujer. 1999.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla de polítiques d’igualtat del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

Objectiu general: 2.4. Afavorir el desenvolupament de l’acció coeducativa

La coeducació planteja com a eix central de la seva actuació la revisió dels models organitzatius i curriculars amb l’objectiu de transformar els mecanismes que perpetuen la visió androcèntrica del món. Tal com es defineix en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la coeducació és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental per prevenir la violència masclista.

Objectius específics: 2.4.1. Promoure la investigació i el coneixement en matèria de coeducació. 2.4.2. Promoure l’adaptació de les institucions educatives en la coeducació, en la seva organització, currículum i pràctica. 2.4.3. Propiciar el canvi en l’ús del llenguatge com a instrument de canvi social. 2.4.4. Incorporar els principis de la coeducació en els llibres de text i en els materials lectius, didàctics i de suport. 2.4.5. Incorporar la perspectiva de gènere a l’orientació professional i educativa. 2.4.6. Incorporar la perspectiva de gènere a la formació de persones adultes. 2.4.7. Incorporar els principis de la coeducació en els processos i programes formatius no reglats (activitats extraescolars, formació no reglada, etc.)

GOVERN D’ESPANYA. Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats 2008-2011.

EIX 4. EDUCACIÓ

Objectiu 1. Promoure que el professorat i els qui treballen en l’ensenyament rebin la formació adequada, tant inicial com contínua, en coeducació, prevenció de violència de gènere i igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Objectiu 2: Promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de direcció, participació i presa de decisions del sistema educatiu. Objectiu 3: Implementar la coeducació en els projectes educatius de centre. Objectiu 4: Prevenir i actuar contra la violència de gènere en tots els trams de l’educació. Objectiu 5: Potenciar la integració de la perspectiva de gènere en les activitats esportives. Objectiu 6: Promoure que els llibres de text i els materials educatius s’editin responent a criteris d’igualtat i no-discriminació, incorporant la visió i les aportacions fetes per les dones en tots els continguts escolars i acadèmics. Objectiu 7: Promoure la inclusió de continguts i activitats específiques, adaptats a cada tram educatiu, sobre el significat i l’abast de la igualtat entre dones i homes. Objectiu 8: En el marc de l’atenció a la diversitat, prestar una atenció específica als col·lectius de nenes i dones que es trobin en situació de més vulnerabilitat perquè pateixin una doble discriminació per la seva situació de discapacitat, pertinença a minories ètniques, migració o exclusió social. Objectiu 9: Des del marc dels principis democràtics de la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans, i tenint en compte la creixent diversitat cultural de l’alumnat, garantir una educació per a la igualtat i des de la igualtat entre homes i dones. Objectiu 10: Adaptar els programes d’educació de persones adultes als nous perfils i necessitats dels destinataris. Objectiu 11: Fomentar el disseny i la realització de programes d’orientació no sexista que promoguin l’elecció d’estudis de forma no discriminatòria. Objectiu 12: Promoure la gestió dels centres educatius amb criteris de conciliació de la vida laboral i personal. Objectiu 13: Incorporar la perspectiva de gènere en els processos d’avaluació del sistema educatiu.

PREMA. Por una educación matemática sensible a las diferencias de género. 2007.

SÁNCHEZ, J. L.; RIZOS. R. Colección de materiales curriculares para la Educación Primaria. Temas transversales del currículum: Coeducación. Junta de Andalucía. 1992.

«Així doncs, l’enfocament coeducatiu no es pot limitar a una intervenció anecdòtica i parcial en el currículum educatiu. Coeducar és quelcom més que introduir un conjunt de nous continguts o de propiciar determinades activitats. La coeducació representa un replantejament de la totalitat dels elements implicats en els processos d’ensenyament-aprenentatge: de les finalitats més remotes als objectius més concrets; dels continguts bàsics del currículum de l’etapa al disseny d’unitats didàctiques; de l’organització general del sistema i el centre a les relacions de comunicació a l’aula; de les orientacions metodològiques generals al disseny d’activitats específiques; de la fixació de criteris d’avaluació al disseny d’instruments d’observació… En definitiva, es tracta d’intervenir des de l’àmbit escolar, en un procés d’anàlisi i redefinició dels models curriculars que configuren els arquetipus d’home i de dona.

L’activitat coeducativa tampoc no es pot limitar a la intervenció d’un grup de professors o professores més o menys motivats sobre aquesta temàtica. Es tracta d’implicar la totalitat dels membres de la comunitat educativa —pares, mares, alumnes, professorat…— en un projecte il·lusionant de reflexió i acció. Cal superar l’estret marc d’una aula determinada i abraçar els diferents components del centre. Treballar en l’àmbit de centre, entenent-lo com una unitat funcional i organitzativa —sobre la base d’un projecte determinat, té indubtables avantatges».

SANTOS, M. A. Currículum oculto y aprendizaje en valores. A: Co-educación: Espacio para Educar en Igualdad. Consejería de Educación y Ciencia del Principado de Asturias. 2010. web.educastur.princast.es

SUBIRATS, M. Género y Escuela. A: Lomas, C. (comp.) ¿Iguales o diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Paidós Educador. 1999.